f. Lluç. Ítem per lliura de merluça dos diners (1646).
Bocairent, llibre 1597
CIVAL: busca del 14/2/2021, 691 entrades abans de 1800.
DCVB: del llatí merlūciu, mat. sign. És paraula desapareguda en català, substituïda pel sinònim lluç, però modernament es reintrodueix en el llenguatge quotidià per influència del castellà merluza.
