transgènic transgènica

 adj. BIOL. Es diu de l'organisme creat per la introducció d'ADN (àcid desoxiribonucleic) extern en la seua línia germinal per mitjà de microinjecció de l'ou. Convé etiquetar tots els aliments transgènics.

bescanvi

1. m. Acció de bescanviar. Fer el bescanvi de presoners. Fer el bescanvi d'un objecte per un altre.

2. a. m. ECON. Compravenda de mercaderies en la qual no intervenen els diners.

b. economia de bescanvi ECON. Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervenen els diners com a mesura de valor.

3. m. METEOR. Fenomen que, per efecte de la turbulència, té lloc entre dos masses d'aire.

4. bescanvi de notes (o de cartes ) DRET Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s'adrecen mútuament els representants de dos governs.

5. bescanvi gènic BIOL. Fenomen que consistix en un canvi entre segments equivalents d'una parella de cromosomes, per tant de material genètic, que es produïx durant l'entrecreuament.

6. bescanvi iònic QUÍM. Procés quimicofísic segons el qual, quan es posa en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic, es produïx la fixació en este dels cations o dels anions de la dita solució, a canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d'anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.

7. bescanvi per producte PUBL. Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta d'espais o temps publicitaris, oferix un servici o cedix al suport publicitari productes que fabrica o distribuïx.

8. bescanvi per programa PUBL. Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta de temps publicitari, finança o produïx un programa de ràdio o de televisió, generalment concebut en funció de les seues necessitats de comunicació.

virus

1. a. m. inv. BIOL./BIOQ. Membre d'un grup d'agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.

b. m. inv. [ fig. ] Cosa molt nociva, verí. El virus del racisme.

2. a. m. inv. PAT. Qualsevol humor orgànic patològic, especialment el pus.

b. m. inv. [ fig. ] Malícia, malignitat.

3. m. inv. [ p. anal. ] INFORM. Agent nociu que actua en un sistema informàtic i en perjudica el funcionament correcte.

DCVB: del llatí virus, mat. sign.

soca

^soca

1. a. f. Tronc de l'arbre.

b. f. [ esp. ] Part del tronc d'un arbre o arbust pròxima a les arrels.

c. f. [ esp. ] Part del tronc que queda en terra amb les arrels quan es talla l'arbre.

d. baldat com una soca Tolit, que quasi no es pot moure.

e. dormir com una soca Dormir profundament.

2. a. m. i f. [ fig. ] Persona obtusa, inepta; talòs. Ja eres ben soca, deixar-te enganyar així.

b. ser (algú) de bona soca Ser de complexió sana, forta.

3. a. f. [ fig. ] GENEAL. Estirp.

b. f. BIOL. Conjunt d'individus el genotip dels quals presenta un o més caràcters fixos que els diferencien dels altres individus de la varietat o població a la qual pertanyen.

c. f. BIOL. Grup de bacteris que tenen determinades característiques genètiques que les diferencia dels altres individus de la varietat a la qual pertanyen.

4. a. f. TÈXTIL Fils amb què es lliguen les passades de basta destinades a formar el pèl del vellut.

b. f. Corda d'espart.

DCVB: probablement del gàl·lic *tsukka, que correspon al germànic stokk, ‘bastó’, ‘cep’, ‘rabassa’. El mateix origen deu tenir el català soc art. 2 (diferent del soc art. 1, que té un origen llatí).

hibernar

1. v. intr. BIOL./ZOOL. Passar l'hivern o l'estació seca en estat d'hibernació.

2. v. tr. ALIM. Sotmetre (olis comestibles) a hibernació.

DCVB: pres del llatí hibernare, mat. sign.

«La novel·la Futur, enllestida cinc dies abans de la caiguda, havia hibernat fins la nit que B va veure L'hora del llop.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 74.

fagòcit

m. BIOL. Cèl·lula mòbil de la sang i de certs teixits animals capaç de destruir o digerir partícules nocives o inútils per a l'organisme.

DCVB: compost del grec φαγεῖν ‘menjar’ i κύτος ‘capseta’, ‘cèl·lula’ (literalment, ‘cèl·lula menjadora’).

neuròglia

BIOL. Teixit de sosteniment propi del sistema nerviós.

De l'alemany Neuroglia, amb el prefix neuro- més el grec γλία glía 'pegament'.

aparell

1. a. m. Preparatius, aparellament.

b. m. Ostentació de preparatius i de mitjans. Un gran aparell policial. Una celebració de gran aparell.

2. a. m. TECNOL. Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics o electrònics, que servix per a efectuar alguna operació o que du a terme determinades funcions. Aparell de televisió. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic. Aparell d'alarma.

b. m. [p. ext.] TECNOL. Designació genèrica que s'aplica a certs ginys, com ara els avions. L'aparell acaba d'aterrar.

3. m. Conjunt de persones, òrgans, etc., que constituïxen l'estructura o una part de l'estructura organitzativa d'un partit, d'una institució, d'un govern, etc. L'aparell administratiu de l'Estat. L'aparell del partit.

4. m. OFICIS Arreus per a muntar o carregar els animals de càrrega.

5. a. m. BIOL. Conjunt d'òrgans, d'origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. Aparell excretor. Aparell digestiu.

b. m. BIOL. Estructura cel·lular que efectua una funció determinada. Aparell de Golgi.

6. m. CONSTR. Disposició que tenen les peces que formen una paret. Aparell ciclopi.

7. a. m. MAR. Conjunt constituït per l'arboradura, les xàrcies i les veles d'una nau, que servix per a impel·lir-la aprofitant la força del vent.

b. aparell de creu MAR. Aparell redó.

c. aparell llatí MAR. Aparell en què les veles principals són llatines.

d. aparell redó MAR. Aparell en què les veles principals són redones.

8. m. MAR. Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per les seues corrioles, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha de ser subjectat en un lloc consistent perquè quede immòbil.

9. a. m. PINT. Producte destinat a preparar el suport sobre el qual s'ha d'aplicar una pintura.

b. m. PINT. Material utilitzat per a preparar les peces de fusta per a rebre el bol i el pa d'or.

10. a. m. TÈXTIL Conjunt de màquines que s'utilitzen per a efectuar els acabats dels teixits de llana.

b. m. TÈXTIL Departament de la fàbrica on estan instal·lades eixes màquines.

DCVB: postverbal d'aparellar, del llatí *apparĭcŭlāre.

panmixi

f. BIOL. Falta de selecció en l'aparellament entre els individus de diferent sexe d'una població.

bacteri

1. m. BIOL./MED./VETER. Terme que s'aplica a qualsevol dels representants de l'actual classe dels bacteris o esquizomicets.

2. m. pl. BIOL./MED./VETER. Classe de microorganismes unicel·lulars d'estructura procariota, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.

DCVB: pres del grec βακτηρία ‘bastó’ (cfr. bacil <llatí bacillus ‘bastonet’).

homeostasi

1. f. BIOL. Tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.

2. f. [ p. ext. ] AUTOM. Propietat d'un servosistema segons la qual este funciona independentment de les condicions exteriors i es manté en equilibri.

micròglia

1. f. BIOL. Cèl·lula d'origen mesodèrmic que forma part de l'estructura del sistema nerviós central, caracteritzada per un cos cel·lular de forma variada, amb xicotets nuclis allargats, i prolongacions fines.

2. f. BIOL. Teixit nerviós format per xicotetes cèl·lules intersticials d'origen mesodèrmic.

«Apropem-nos a la sinapsi i mirem el que passa, en el gràfic. Durant el procés de comunicar informació, a més d'emetre neurotransmissors com glutamats a la sinapsi, les neurones també emeten un xicotet pèptid: el beta amiloide. Normalment, el beta amiloide s'elimina, metabolitzat per les micròglies, les cèl·lules protectores del cervell.» Lisa Genova, TED 2017.

circadiari circadiària

adj. BIOL. Es diu del ritme biològic que té un cicle aproximat de vint-i-quatre hores.

Del llatí circa 'prop' i 'diari' del llatí diarium, relatiu a dia.

procariota

1. adj. BIOL. Es diu de la cèl·lula sense nucli diferenciat, de manera que el material genètic no és separat de la resta del citoplasma per una membrana.

2. a. adj. BIOL. Es diu de l'organisme que posseïx com a unitat estructural la cèl·lula procariota.

b. m. Organisme procariota.

bessó bessona

bessó 1 -ona

1. adj. i m. i f. BIOL. Cada un dels dos individus o més nascuts en un mateix part.

2. adj. BOT. Es diu de dos fruits que han nascut apegats. Ametles bessones.

3. adj. Es diu de dos peces o dos òrgans iguals i igualment disposats en un aparell. Rodes bessones.

4. adj. i m. pl. ANAT. Es diu del múscul doble del tou de la cama que permet l'elevació del taló i l'extensió del peu.

bessó 2

1. a. m. BOT. Polpa d'un fruit de clofolla, especialment de l'ametla.

b. m. BOT. Moll d'una fruita, d'un llegum, etc. Bessó de fava.

2. m. ANAT. Moll de l'os.

3. m. [ fig. ] Part essencial d'alguna cosa.

DCVB: del llatí *bĭssōne, ‘doble’ segons Wartburg FEW, i, 383; però Rohlfs prefereix un origen *bikione relacionat amb el basc biki ‘bessó’, biko ‘parell’ i bikun ‘doble’ (Rohlfs Gasc. 243).

mastòcit

m. BIOL. Leucòcit caracteritzat per la presència de granulacions citoplasmàtiques basòfiles, i per la intensa metacromàsia amb els colorants derivats de l'anilina.

autofàgia

1. f. BIOL. Procés pel qual una cèl·lula digerix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars.

2. f. Nutrició de l'organisme pel consum dels materials orgànics dels seus propis teixits.

Format amb el prefix auto i del sufix llatí -phagĭa que prové del grec -φαγία -phagía, menjar o tragar.

quimera

1. a. f. ART/MIT. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.

b. f. Creació imaginària de l'esperit que es pren per una realitat. No t'ho cregues, no és més que una quimera.

c. f. Malvolença contra algú. Em té quimera.

d. f. [ pop. ] Ànsia, inquietud. No passes quimera, tot s'arreglarà.

e. tindre quimera Tindre la sospita. Tinc quimera que això ho deu haver fet l'Adrià.

2. f. FISIOL. Individu vegetal mixt format per via vegetativa.

3. f. BIOL. Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.

DCVB: del llatí chimaera (< grec χιμαῖρα), mat. sign.

elongació

1. f. ASTR. Diferència de longitud entre un planeta i el Sol.

2. f. BIOL. Moviment de cèl·lules que té lloc en el procés de gastrulació.

3. f. FÍS. Distància que separa una partícula oscil·lant de la posició d'equilibri en cada moment.

4. f. MED. Extensió, tracció o estirament d'un teixit, especialment del muscular.

5. f. MED. Luxació imperfecta d'una articulació.

DCVB: derivat del llatí elongare, ‘estendre, allargar, distar’.

4. «En comunicat oficial, el FC Barcelona ha anunciat que el defensa blaugrana pateix una elongació al bíceps femoral de la cuixa esquerra que el mantindrà de baixa 10 dies, aproximadament.»

atàvic atàvica

1. adj. Relatiu o pertanyent a un avantpassat.

2. adj. BIOL. Relatiu o pertanyent a l'atavisme.

DCVB: format damunt el llatí atăvi, ‘els avantpassats’.

«Com apuntàvem al principi, les paraules arrosseguen la seua pròpia història, i en el cas concret del mot dialecte hi ha detalls —detalls importants, val a dir-ho— que fan que el seu sentit atàvic emergisca i es manifeste amb més o menys subtilesa o cruesa.» 'L'estigma dels dialectes', Josep Lacreu.