bacteri

1. m. BIOL./MED./VETER. Terme que s'aplica a qualsevol dels representants de l'actual classe dels bacteris o esquizomicets.

2. m. pl. BIOL./MED./VETER. Classe de microorganismes unicel·lulars d'estructura procariota, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.

DCVB: pres del grec βακτηρία ‘bastó’ (cfr. bacil <llatí bacillus ‘bastonet’).

caudectomia

f. VETER. Amputació de la cua dels animals bé siga amb fins estètics, com per exemple en gossos, o funcionals, com en les ovelles.

manescal o menescal

1. m. VETER. Veterinari.

2. m. HIST. Criat, oficial, que tenia cura dels cavalls.

DCVB: del germ. marahskalk, mat. sign. (REW 5344), probablement per conducte del francès o de l'italià.

«Restaren d'acord que l'endemà tornàs allí e que lo senyor de Malveí trametria a pregar a Tirant vengués allí. E lo moro molt content tornà-se'n al camp; e mostrà lo seu cavall al Soldà e als menescals perquè el guarissen. E lo Soldà demanà-li d'on venia e com era estat nafrat lo seu rossí.» Tirant lo Blanch, capítol CXLIX.
 . 

alifac

1. m. Mal físic que s'adquirix amb el temps o que es patix a conseqüència d'una malaltia. Està ple d'alifacs.

2. m. VETER. Tumor sinovial que apareix en les garretes dels cavalls, les mules, etc., com a conseqüència de l'excés de treball.

DCVB: d'alifafa, Segons Dozy Gloss. 141 i Eguílaz Glos. 197, alifafa ve de l'àrab an-nafaẖa, ‘tumor’, etimologia que sembla certa. Però el cast. alifafe i val. alifac en sentit de ‘achaque’, Eguílaz el fa venir de l'àrab al-ẖifafa, pl. de ẖafif ‘lleuger’ (cf.ẖiff ‘lleuger, que no té gravedat’); i aquesta etimologia ja no és tan acceptable, perquè no s'explica que l'adjectiu ‘lleuger’ vingui a significar ‘malaltia crònica’. Per mi és evident que alifac i alifafa tenen el mateix origen: l'àrab an-nafaẖa,‘tumor’; n'és una prova el fet que alifac i el cast. alifafe tinguin ambdós significats. La forma alifac és deguda a la conversió de ẖ en k (canvi freqüent, cf. nombrosos exemples en Baist Ar. Laut. 352 ss. i Steiger Contr. 233); la forma alifafa prové del canvi de ẖ en f (també freqüent, cf. Baist, ib. 357, i Steiger Contr. 235). La conversió de anna- en ali- es pot haver fet per influx analògic dels innombrables mots aràbics començats amb al-. Dozy Gloss. 141 explicava aqueixa conversió per la influència del mot ant. cast. alifafe (<al-liḥaf); però aquesta explicació no val per al català, que no posseeix aqueix vocable.