Entrada destacada

monjàvena

  f.  Pastís de carnestoltes. Es fa amb coca de farina, ou i sucre, cuits en la paella i que se sol menjar amb mel. DCVB:  de l'àrab  mu...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris topografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris topografia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de juny del 2015

fita

1. a. f. TOPOGR. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.
b. f. TOPOGR. Senyal situat a la vora d'una carretera o d'una línia fèrria indicador de la distància des de l'origen.
2. a. f. MAT. Nombre que limita l'abast d'un conjunt, que el majora o el minora.
b. fita inferior MAT. En un conjunt de nombres, nombre igual o inferior al més menut de tots.
c. fita superior MAT. En un conjunt de nombres, nombre igual o superior al més gran de tots.
3. f. [ fig. ] Moment, esdeveniment, assenyalat. Este dia serà una fita en la història del nostre poble.
4. f. [ fig. ] Objectiu. Hem complit una de les nostres fites fonamentals.

DCVB: del llatí fīcta, ‘ficada’.

diumenge, 1 de febrer del 2015

cota

cota 1
1. a. f. INDUM. Vestit que portaven els hòmens i les dones i que cobria el cos des del coll fins a prop dels peus.
b. cota d'armes ARM./INDUM. Túnica exterior i lleugera, amb senyals heràldics brodats, que es portava damunt de l'armadura.
c. cota de malles (o de malla ) ARM./INDUM. Ausberg.
2. f. Bata, especialment la usada pels escolans.

DCVB: del germànic *kotta, mat. sign. 1, probablement per conducte del fr.cotte.


cota 2
1. a. f. TOPOGR. Nombre que en els plànols topogràfics representa l'altura d'un punt geogràfic sobre el nivell de la mar o bé respecte a algun altre pla convencional que es pren com a origen d'altituds.
b. f. [ p. ext. ] TOPOGR. Altitud d'un punt geogràfic.
2. f. DIB. En el dibuix tècnic, cada una de les xifres que indiquen les dimensions de l'objecte representat.

dijous, 17 de juliol del 2014

escaire

1. a. m. DIB./OFICIS Instrument de dibuix, de fusta, plàstic o un altre material, en forma de triangle rectangle o constituït per dos regles perpendiculars formant una L o una T (doble escaire) .
b. m. [ p. ext. ] GEOM. Angle recte.
c. fals escaire GEOM. Angle que formen dos peces, etc., obliqües entre elles.
2. a. m. OFICIS Denominació donada a diferents objectes que tenen forma d'escaire.
b. m. OFICIS Instrument de taller, de fusta d'alzina o metàl·lic, que permet verificar si una peça obrada és a escaire o si un buc o un bastigi formen fals escaire.
c. m. OFICIS Escarpre amb el tall formant canal en angle recte.
d. m. OFICIS Gúbia que forma angle recte usada pels fusters per a fer forats quadrats.
e. m. OFICIS Martell de cap pla i quadrat que els ferrers usen per a escairar el ferro calent picant-hi damunt amb un mall.
f. m. OFICIS Part de la guillotina que servix per a ajustar el paper per a poder-lo tallar a la mida desitjada.
g. fals escaire OFICIS Santanell.
3. m. TOPOGR. Instrument utilitzat en topografia per a determinar sobre el terreny si dos alineacions formen un angle recte o semirecte.
4. m. HERÀLD. Moble en forma d'escaire que voreja els costats interiors d'un francquarter, el qual és d'un esmalt igual que el del camper.

DCVB: del llatí *ex-quadru, ‘de quadrat’.

dijous, 26 de desembre del 2013

plànol

1. m. Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d'una ciutat, d'un edifici, d'un parc, etc. Un plànol de la ciutat d'Alcoi. Un plànol dels jardins de Vivers.
2. m. ARQUIT./ENG. Representació d'una màquina, d'una obra arquitectònica o d'enginyeria, etc., amb dibuixos de l'estructura i forma generals o de cada part o peces, i de la distribució o proporcions del conjunt.
3. m. CARTOGR. Mapa topogràfic fet a escala superior a 1:10.000 i inferior a 1:200.000.
4. alçar un plànol TOPOGR. Prendre sobre el terreny les mesures, etc., necessàries per a traçar-lo.
5. plànol fitat TOPOGR. Plànol en el qual són indicades les dimensions de les parts que hi són representades.
6. plànol topogràfic TOPOGR. Representació gràfica d'una regió de la superfície terrestre que explicita les característiques planimètriques de la regió.