gamma

1. No f. m de la lletra g G de l'alfabet grec.

2. a. f. MÚS. Fragment de l'escala musical que s'estén de tònica a tònica.

b. f. Sèrie de colors graduats.

c. f. [ fig. ] Una carrera que oferix tota una gamma de possibilitats.

3. f. RADIOTÈCNIA Zona de freqüències reservada a les emissions de radiodifusió.

4. f. HERÀLD. Peça composta, molt rara, que resulta de la unió del cap i un pal dextrat que toca la vora de l'escut.

5. rajos gamma FÍS. Radiació electromagnètica emesa en la desexcitació de determinats nuclis radioactius.

DCVB: pres del grec γάμμα, mat. sign. 

reflectir

1. v. tr. FÍS. Produir, una superfície, la reflexió.

2. a. v. tr. Reproduir la imatge (d'una cosa) com fa un espill. El llac reflectia la lluna i les estreles.

b. v. tr. [ fig. ] Aquella acció reflectia molt bé el seu caràcter.

c. v. pron. Reflectir-se la lluna en la mar.

d. v. pron. [ fig. ] Deixar-se vore una cosa en una altra. Reflectir-se l'ànima en la cara.

DCVB: pres del llatí reflectĕre, ‘doblegar, girar’, ‘reflexionar’.

muó

m. FÍS. Partícula elemental de la família dels leptons, de massa aproximadament 200 vegades superior a la de l'electró.

De l'anglés muon que prové de la lletra grega mu (μ) que s'usa per a representar-lo.

Els muons dels rajos còsmics s'han utilitzat per a detectar una cambra oculta en la piràmide Keops.

precessió

1. a. f. Acte d'avançar-se.

b. f. [ p. ext. ] LING. Lloc de l'articulació d'una vocal.

2. f. FÍS. Moviment harmònic que, seguint una superfície cònica, efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric, sotmés a forces de tracció exteriors.

3. f. [ esp. ] ASTR. Desplaçament dels punts equinoccials al llarg de l'eclíptica en direcció est-oest, a causa d'un lent canvi de direcció de l'eix de la Terra.

DCVB: pres del llatí praecessiōne, mat. sign.

«Però ben bé podria ocórrer que l’eix no estiguera quiet sinó que girara com una baldufa, que de fet és el que fa l’eix de la Terra. Aquest moviment es diu precessió, i en el cas del nostre planeta fa un gir complet cada 25.800 anys.» ‘Winter is coming’: Les estacions en ‘Joc de trons’, Fernando Ballesteros.

levogir levogira

1. adj. Que gira cap a l'esquerra, en el sentit contrari a les agulles del rellotge..
2. adj. FÍS. Es diu de la substància que desvia el pla de vibració de la llum polaritzada cap a l'esquerra.

DCVB: compost del llatí levo- 'esquerra' i de gyrare ‘voltar’.

Antònim: dextrogir, dextrogira.
Un sinònim podria ser 'sinistrogir, sinistrogira' que s'usa en l'heràldica.

dextrogir dextrogira

1. adj. Que es mou en el sentit de les busques del rellotge

1. adj. FÍS. Es diu de la substància que desvia el pla de vibració de la llum polaritzada cap a la dreta.

2. a. adj. ESCR. Es diu de l'escriptura que va d'esquerra a dreta.

b. adj. ESCR. Es diu de l'escriptura inclinada cap a la dreta.

DCVB: format damunt les paraules llatines dextĕru, ‘dret’, i gyrare, ‘voltar’.

Antònim: levogir, levogira.

elongació

1. f. ASTR. Diferència de longitud entre un planeta i el Sol.

2. f. BIOL. Moviment de cèl·lules que té lloc en el procés de gastrulació.

3. f. FÍS. Distància que separa una partícula oscil·lant de la posició d'equilibri en cada moment.

4. f. MED. Extensió, tracció o estirament d'un teixit, especialment del muscular.

5. f. MED. Luxació imperfecta d'una articulació.

DCVB: derivat del llatí elongare, ‘estendre, allargar, distar’.

4. «En comunicat oficial, el FC Barcelona ha anunciat que el defensa blaugrana pateix una elongació al bíceps femoral de la cuixa esquerra que el mantindrà de baixa 10 dies, aproximadament.»

entropia

1. f. FÍS. Magnitud termodinàmica que indica el grau de desorde intern del sistema, funció d'estat del sistema.

2. f. INFORM. Magnitud que indica el grau d'informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.

L'origen de la paraula és grec ἐντροπή entropḗ 'canvi', 'gir'. Va ser introduïda a través de l'alemany 'Entropie' pel físic i matemàtic Rudolf Clausius.

Actualment s'està utilitzant en molts altres àmbits: entropia social, entropia personal, entropia lingüística, entropia de la informació, etc., per a explicar un desorde d'organització interna.

entalpia

f. FÍS./QUÍM. Magnitud termodinàmica d'un cos físic o material, que és igual a la suma de la seua energia interna més el producte del seu volum per la pressió exterior.

opac opaca

1. a. adj. FÍS. Que no deixa passar la llum.

b. adj. [ p. ext. ] FÍS. Que no deixa passar algun tipus de radiació.

2. adj. Que no fa llum, que no té la brillantor habitual. Uns ulls opacs.

DCVB: pres del llatí opācu, mat. sign.

penombra

1. a. f. FÍS. Regió de l'espai que, pel fet de ser situada darrere d'un cos opac il·luminat per una font lluminosa no puntual, és parcialment privada de la llum.

b. penombra de la Lluna ASTR. Regió de l'espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Lluna.

c. penombra de la Terra ASTR. Regió de l'espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Terra.

2. f. Mitja claror, ombra incompleta, llum dèbil.

3. f. [ fig. ] Absència de fama, de publicitat, de glòria. Ell era un cervell rector, però preferia romandre a la penombra.

DCVB: del llatí penŭmbra, mat. sign.

calfador -a

1. adj. Que calfa.

2. m. Recipient que, omplit de brases, aigua calenta, etc., servix per a calfar.

3. m. FÍS. Aparell utilitzat per a calfar aigua o un altre fluid per mitjà d'energia elèctrica o d'un combustible, generalment gasós o líquid.

4. m. INDUM. Espècie de calça de llana, sense peu, que s'usa per a mantindre les cames calentes. Necessite uns calfadors per a la classe de gimnàstica.