fustíbal

m. Asta d’un metre i mig de llarga a l’extrem de la qual penjaven unes cordes amb un tros de cuir on es col·locava un projectil que era llançat com en una fona.

ranxo

1. m. MAR. Cabina d'una embarcació que servix de dormitori de la tripulació.

2. a. m. Lloc fora de poblat on s'alberguen provisionalment diverses famílies, un grup de treballadors, etc., o on es crien animals.

b. m. GEOGR./ECON. Explotació ramadera pròpia de les praderies de l'oest americà que comprén la casa, l'estable per a guardar el bestiar boví de peu redó i extenses zones amb prats de gramínies.

3. a. m. Menjar que es fa per a molts i que es reduïx generalment a un sol plat.

b. m. MIL. Menjar dels quarters, vaixells de guerra i presons, que antigament es reduïa a un sol plat mesclat.

mainada

1. f. MIL. Del segle XI al XVI, agrupació de gent armada al servici del príncep, del rei o d'un baró, de manera permanent.

2. a. f. Conjunt de criatures d'una casa.

b. f. [ p. ext. ] Conjunt de criatures, xicalla.

DCVB: del llatí *mansiōnāta, mat. sign. || derivat de mansiōne ‘casa’.

avantguarda

1. a. f. MIL. Part d'una unitat militar que va davant de la resta.

b. a l'avantguarda ( de ) MIL. Precedint un exèrcit.

2. a. f. [ fig. ] En un moviment, grup dels precursors o dels que sostenen la tendència més avançada. Literatura d'avantguarda.

b. a l'avantguarda ( de ) Obrint camí en qualsevol activitat o camp.

DCVB: compost de avant i guarda.

almogàver

1. m. HIST./MIL. En els regnes cristians hispànics, guerrer d'ofici que, des del segle XIII, defenia la frontera amb l'islam i vivia del botí que obtenia en les seues incursions per terres musulmanes.

2. m. [ fig. ] Patriota exaltat.

DCVB: de l'àrab almuġāwir, ‘qui fa incursions’ («corredor que roba el campo», segons Pedro de Alcalá, ap. Engelmann Gloss. 172).

«Els barons de Catalunya i d’Aragó, deixant a part antics rancors perquè hi tenien molt a guanyar, venien davant el rei i li demanaven terres, castells i cases que pensaven prendre als moros. Ell els en donava tant com volien, i ells li ho feien posar per escrit. El dia acordat, tothom va ser al lloc: els barons, els cavallers, els almogàvers i els homes de les ciutats.» Víctor Gómez Labrado, La batalla del Puig.

 

pavelló

1. a. m. Tenda de campanya de forma cònica sostinguda interiorment per un pal clavat en terra amb estaques i cordes.

b. m. ART/LITÚRGIA Conjunt de peces de tela penjades d'un punt central, a manera de tenda o dosser, destinada a cobrir un llit, un altar, etc.

c. m. LITÚRGIA Peça de tela que cobrix el copó.

2. a. m. ANAT. Expansió dilatada en l'extrem d'un conducte.

b. pavelló de la trompa uterina ANAT. Extremitat ovàrica de la trompa uterina, en forma d'embut.

c. pavelló de l'orella ANAT. Expansió laminar eixamplada de teixit fibrocartilaginós, on desemboca el conducte auditiu extern i amb el qual forma l'orella externa.

3. a. m. CONSTR. Construcció que s'eleva per damunt d'altres construccions contigües, aïllada en un pati, en un jardí, etc.

b. m. CONSTR. Cada una de les habitacions d'una caserna on s'allotgen els caps i oficials.

4. a. m. HERÀLD. Bandera d'un estat.

b. pavelló neutre DRET Bandera d'un Estat neutral hissada per les naus d'un Estat en guerra per a poder continuar comerciant.

c. traficar sota pavelló neutre Comerciar un país en guerra per mitjà de naus de països neutrals.

5. m. MIL. Feix de quatre fusells inclinats amb les baionetes coincidents en un punt, de manera que se sostinguen entre ells i no caiguen.

6. m. MÚS. Eixamplament en l'extrem del tub dels instruments musicals de vent. El pavelló d'una trompeta.

DCVB: del llatí papiliōne, mat. sig.

feixina

1. a. f. Feix de llenya.

b. f. MIL. Feix de branques primes lligades ben estretes que servix per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya.

2. f. [ esp. ] Feix de llenya prima per a encendre.

DCVB; del llatí *fascīna, derivat de fascis, ‘feix’.

«RODOLFO

L'amor és una ximenera

que ens xupla massa...

MARCELLO

... i de pressa!

RODOLFO

... on l'home és feixina...»

La bohème, llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Iliaca, música de Giacomo Puccini.

Versió en valencià.

bastida

1. f. CONSTR. Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar.

2. f. [ ant. ] MIL. Giny militar, molt utilitzat en l'edat mitjana en l'atac contra els murs, consistent en un tipus de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís.

DCVB: del part. pass. de bastir, substantivat.

rereguarda

1. f. MIL. Tropa que va al final d'una columna per donar-li seguretat (oposat a avantguarda).

2. f. MIL. Espai que queda darrere d'un front de guerra i és especialment vulnerable per l'aviació, els coets i els paracaigudistes.

esvair

1. a. v. tr. MIL. Desfer, posar en confusió, (l'enemic).

b. v. tr. MIL. Envair (un país, una ciutat, etc.), saquejant-los, devastant-los.

2. a. v. tr. [ p. ext. ] Dissipar, extingir.

b. v. pron. [ p. ext. ] És un perfum molt fort i li costa d'esvair-se.

3. a. v. tr. [ fig. ] Esvair un dubte, una sospita.

b. v. pron. [ fig. ] Esvair-se una amenaça.

4. v. pron. Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona.

DCVB: d'un verb llatí vulgar *ex-vadere, que ha substituït per canvi de prefix dos verbs del llatí clàssic: invadere i evadere. Invadere ‘invadir, entrar forcívolment’ ha donat origen a les accepcions || || 1, 2, 3. Probablement l'accepció || 4 prové del mateix invadere. En canvi, les accepcions || || 5, 6 i 7 semblen procedir de evadere ‘fugir, anar-se'n’. Spitzer Kat. Etym. 24 suposava que esvairamb el sentit de ‘desmaiar-se’ havia d'incloure's com el fr. ébahir entre les derivacions de la interjecció ba (cf. Meyer-Lübke REW 851); però creim més encertada l'opinió de García de Diego Contr. 218: «Todas las formas que Meyer-Lübke refiere a la interjección ba, el ant. fr. esbahir, embahir, el cast. emnair,etc., las reduzco a evadere. El sentido fundamental para estos significados secundarios sería el de ‘salido, desconcertado, desvariado, fuera de sí’. El catalán conoce esbahit, ‘asombrado, pasmado, desconcertado, desvanecido, atontado’;esbahir, desvanecer, atontar'; esvahir-se ‘desvanecerse’.»

estol

1. m. Colla. Un estol de jóvens.

2. m. MAR. Conjunt de naus, esquadra.

3. m. MIL. Conjunt de guerrers, exèrcit.

DCVB: del gr. στóλος, mat. sign. 2.

comandament

1. m. Acció de comandar. Crit de comandament.

2. m. Autoritat, facultat de comandar, que té o que exercix algú, especialment un cap militar.

3. m. AUTOM./TECNOL. Conjunt d'accions i instruccions per a aconseguir que un element mecànic o electrònic d'un aparell o un sistema complisca una determinada funció.

4. a. m. MIL. Conjunt dels òrgans de direcció de l'exèrcit.

b. m. pl. MIL. Autoritats militars.

c. post de comandament MIL. Lloc on es troben les persones que dirigixen les operacions militars.

5. m. TECNOL. Conjunt d'instruments que actuen sobre els mecanismes d'un vehicle, una màquina, un motor, etc., modificant-ne alguna característica, i en permeten la direcció i el control del funcionament. El comandament a distància d'un televisor.

setge

1. m. HIST./MIL. Encerclament d'una ciutat, fortalesa, etc., per a combatre-la i emparar-se'n.

2. a. m. BOT. Nom aplicat a diverses espècies d'escrofulària, especialment l' escrofulària aquàtica , l' escrofulària nodosa i l' escrofulària peregrina .

b. m. BOT. Heliantem setge.

3. estat de setge DRET Estat de crisi que permet l'alteració transitòria del règim constitucional ordinari.

DCVB: del llatí vg. *sĕdĭcum, ‘seient’, derivat de sĕdēre ‘seure’ (cf. Corominas DECast, i, 300).

cadafal

1. m. Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un acte, un espectacle solemne, etc.

2. m. Plataforma dreçada per a l'execució d'un condemnat.

3. m. Túmul.

4. m. MIL. Bastida de fusta per a protegir els combatents contra els projectils enemics.

DCVB: del llatí *catafalcum, ‘postissada’ (Cfr. REW 1757 i Corominas DECast, i,571).