cremaet

 m. Café que se sol servir després dels esmorzars en molts pobles valencians. Els ingredients són café, sucre, llima i rom.

Comentari:

Una paraula que podem dir de creació valenciana, així, sense la 'd' intervocàlica, tal com la pronuciem, en diminutiu i tot. Estes són les bones perquè les acabem exportant a les altres llengües veïnes. Tot aquell que conega un poble o una ciutat a on s'ha popularitzat acabarà demanant un cremaet allà a on vaja. Passa al revés que amb el carajillo castellà que hem intentat valencianitzar i no hi ha manera, inclús el pronunciem a la castellana. Totes les solucions que ens hem inventat no funcionen. En canvi, el cortado el vam adaptar prompte a tallat i ja la majoria de valencians demanen un tallat i als que els agrada el café tocat ja demanen cremaet, perquè també es pot fer amb conyac, com el carajillo.

maragda

f. JOI./MINERAL. Pedra preciosa, varietat de beril, dura i d'un color verd brillant, a causa de la xicoteta quantitat de crom que conté.

DCVB: pres del llatí smaragdu, mat. sign.

cagadubtes

m. i f. inv. Es diu de la persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.

panfígol o panfigo

m. Massa de figues seques molt atapeïdes i trossejades, a vegades acompanyades

d'anous i ametles.

Pa de figues.

abúlic abúlica

1. adj. PSIC. Relatiu o pertanyent a l'abúlia.

2. a. adj. i m. i f. PSIC. Privat de voluntat d'acció general.

b. adj. i m. i f. PSIC. Que patix d'abúlia.

DCVB:  d'abúlia, pres del grec ἀβουλία, ‘manca de voluntat’.

«Vestida amb uniforme blanc, ample, Físio maldava per fer rendir al màxim cada pacient, fins i tot quan aquests es mostraven abúlics, sense il·lusió de millorar.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 17.

xamar

1. a. v. tr. Beure a morro.

b. v. tr. Mamar. Esta criatura, sempre la veig xamant.

c. v. tr. Beure (begudes alcohòliques). A aquell, li agrada molt xamar.

2. v. intr. Traspuar.

3. v. intr. Pipar.

«L'home que xama el cigarret i contempla, absort, els dibuixos del fum.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 14.

arena

1.	f. GEOL. Conjunt de granets diminuts procedents de la disgregació de les roques. Una platja d'arena. Un rellotge d'arena.

2.	f. PAT. Càlculs diminuts que es fan en la bufeta de l'orina.

3.	f. ESPECT./TAUROM. Part central d'un circ, d'un amfiteatre, d'una plaça de bous, on té lloc l'espectacle. Els aurigues no van eixir a l'arena.

4.	f. pl. HIST./CONSTR. Circ o amfiteatre on tenien lloc els combats.

5.	arena asfàltica f. GEOL. Arena impregnada d'hidrocarburs pesats i olis minerals que pot servir com a matèria primera per a obtindre combustibles.

6.	arena volcànica f. GEOL. Depòsit constituït per materials solts, de la mida de l'arena, emesos durant una erupció volcànica.

7.	llaurar (o sembrar) en arena loc. verb. Treballar en va, esforçar-se inútilment.

8.	tirar-se (o baixar) a l'arena loc. verb. Acceptar la lluita, un combat, un repte.

9.	voler la mar i les arenes  loc. verb. Desitjar-ho tot amb avidesa.

       DCVB: el llatí arēna, mat. sign.

lapidari lapidària

1. a. adj. Relatiu o pertanyent a les pedres.

b. adj. [esp.] EPIGR. Relatiu a les inscripcions gravades en pedra.

c. adj. Es diu de l'estil o del discurs sentenciós i concís. Una intervenció lapidària.

2. m. [ant.] Persona que tenia per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes.

3. m. i f. Artífex que grava inscripcions en el marbre o en la pedra.

DCVB: pres del llatí lapidarĭus, ‘tallador de pedres’.

doblar

1. a. v. tr. Fer doble, augmentar (una cosa) fins al doble. Doblar una quantitat, un sou, una paga.

b. v. tr. [fig.] Augmentar marcadament. Doblar el pas, el ritme, el rendiment.

c. v. intr. Esdevindre doble. La població doblarà en trenta anys.

d. v. pron. El cost es dobla progressivament.

e. v. tr. ESPORT En les carreres celebrades en pista o circuit, adquirir, un corredor, una o més voltes d'avantatge (sobre un altre participant).

f. doblar un camí Fer un camí en la mitat del temps acostumat o fer doble camí en un mateix temps.

2. v. tr. Ser el doble. Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem.

3. v. tr. Posar en doble. Doblar un fil, una roba.

4. v. tr. Fer un xicotet moviment, la cima de la canya de pescar, quan el peix mossega l'ham.

5. a. v. tr. AUDIOVIS. Proveir (una pel·lícula) de banda sonora.

b. v. tr. AUDIOVIS. Proveir (una pel·lícula) dels diàlegs originals o bé de diàlegs en una altra llengua.

c. v. tr. AUDIOVIS. Substituir, algú, la veu (d'un actor d'una pel·lícula) amb la seua veu pròpia.

d. v. tr. AUDIOVIS. Substituir, algú d'aspecte semblant, (un actor) en una escena incòmoda o perillosa.

6. doblar un cap (o un promontori, etc.) Passar, una embarcació, per davant d'un cap, d'un promontori, etc., i posar-se a l'altre costat.

DCVB: derivat de doble, del llatí dŭplu.

bec

1. a. m. ANAT. Òrgan format per les mandíbules de les aus i revestit d'una baina còrnia.

b. m. [p. ext.] ANAT. Rostre més o menys allargat o de naturalesa còrnia d'altres animals, com el de les tortugues, el d'alguns insectes, el dels cefalòpodes, el d'algunes balenes, el de l'ornitorinc, etc.

c. tindre el bec groc No tindre experiència.

2. a. m. [fig.] Boca d'una persona.

b. bec eixut Poc parlador.

c. bec moll Bocamoll.

d. costar el bec i les ungles Costar molt car o ser molt difícil d'executar o d'obtindre.

e. donar-se el bec [vulg.] Besar-se.

f. tindre bon bec Ser un bon parlador.

3. a. m. Punta comparable a un bec en què acaben alguns objectes. Un bec de tovalló. Aixoplugar-se davall del bec d'una roca. Els becs de la lluna.

b. m. MÚS. Embocadura de la flauta dolça.

4. m. Extrem d'un llum d'oli, de petroli, etc., per on ix la punta de ble que s'encén. Una llumenera de quatre becs.

5. m. Sinuositat ixent en la vora d'un recipient per a poder abocar còmodament el contingut. El bec d'un pitxer.

6. a. m. BOT. Punta més o menys llarga i grossa en què acaben certs fruits.

b. bec de cigonya BOT. Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium ciconium), de fulles molt dividides i flors violàcies, anomenada així per la forma de l'aresta del fruit.

c. bec de corb BOT. Frare del romer.

d. bec de gall BOT. Corner.

e. bec de moixó BOT. Passacamins.

f. bec de perdiu BOT. Cama de perdiu.

7. a. bec d'alena ZOOL. Alena.

b. bec de ferro ZOOL. Trencapinyols.

c. bec de serra ZOOL. Serreta.

d. bec d'esclop ZOOL. Au de la família dels cicònids (Balaeniceps rex), de plomatge de tons grisos, amb el bec molt gros, ample i encorbat cap amunt, que recorda un esclop.

e. bec d'espàtula ZOOL. Ànec cullerot.

f. bec tort ZOOL. Trencapinyes.

8. a. m. TECNOL. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual ix una flama utilitzada per a il·luminar o per a calfar.

b. bec de tallar (o de soldar) TECNOL. Bufador¹.

9. bec de lloro MAR. Punta de la garrofa d'una àncora o d'un ruixó.

DCVB: del cèltic beccus.

reticència

1. f. Acció de callar una cosa, deixant-la, però, entendre.

2. f. RET. Figura retòrica consistent a deixar incompleta una frase per donar a entendre més del que pareix voler silenciar-se.

DCVB: pres del llatí reticĕntĭa, mat. sign.

albatros

m. inv. ZOOL. Gènere d'aus oceàniques de la família dels diomedeids (Diomedea sp), de gran envergadura i vol potent, amb el bec llarg i fort i la cua dura.

DCVB: pres del francés i castellà albatros, mat. sign., sobre l'origen del qual cf. Corominas DECast. i, 99.

ego

1. m. PSIC. Jo.

2. alter ego PSIC. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se'n refia com d'ell mateix. Aquell ministre era l'alter ego del president.

Del llatí ego que significa 'jo'.

polseguera o polseguina

f. Gran quantitat de pols especialment quan és emportada pel vent. Les obres de la finca veïna fan molta polseguera i m'omplin la casa de pols.

DCVB: derivat de pols, del llatí pŭlvis, mat. sign.

fumaguera o fumeguera

f. Gran quantitat de fum abundant i espés. Vam entrar a local i tots s'havien saltat la prohibició de fumar i la fumaguera que hi havia no ens deixava respirar.

DCVB: derivat de fum, del llatí fūmu, mat. sign.

sublevació

f. Alçament, revolta contra l'autoritat establida, sedició amb agitació, amb avalot. La sublevació a París en l'any 1870 va ser molt important.

DCVB: pres del llatí sublevatiōne, mat. sign.

expectorant

adj. i m. FARM. Es diu de cada una de les substàncies medicamentoses que provoquen un augment de l'expectoració.

DCVB: pres del llatí expectŏrare, ‘traure dels pits’.

amoníac

1. m. QUÍM. Gas incolor compost de nitrogen i hidrogen, que es caracteritza per tindre una olor molt penetrant.

2. adj. QUÍM. Gas amoníac. Sal amoníaca. Goma amoníaca.

DCVB: pres del llatí ammōnĭăcus, mat. sign.

Sembla que l'origen de la paraula l'hem de buscar en el nom del déu egipci Amon o Ammó que tenia un temple a Líbia, d'on provenia una espècie d'expectorant que feia una forta olor.

Atenció a l'accent, ja que el castellà admet dos formes: amoníaco o amoniaco.

malson

1. m. Son intranquil, caracteritzat per una sensació d'opressió i somnis angoixosos, paorosos.

2. m. Somni angoixós, paorós.

3. m. [fig.] Persona, assumpte, etc., que és motiu de continuades penes, fatics, etc.

allunyar

1. v. tr. Posar més lluny (algú o alguna cosa) en l'espai o en el temps. Allunyar la taula de la paret. Allunyar el xiquet del foc. Allunyar la data de l'examen. Allunyar el pagament del préstec.

2. v. tr. [fig.] Apartar, separar, (algú) d'alguna cosa. Volien allunyar-lo de tots els perills. Les males companyies l'allunyaren del bon camí.

3. v. pron. Allunyeu-vos de la finestra. Allunya't de les temptacions. La teua versió dels fets s'allunya molt de la veritat.

DCVB: derivat de 'lluny', la forma lluny ve del llatí lŏnge, mat. sign. El valencià llunt és evidentment una variant o forma secundària de lluny, explicable probablement per fonètica sintàctica: l'ús freqüentíssim de lluny com a preposició seguida de de (lluny de), amb despalatalització de la nasal davant dental (llun de) deu haver determinat la generalització, en valencià i en part del català occidental, de la forma llun o llunt.