termoiònic

adj. ELECTRÒN. Relatiu o pertanyent a l'emissió d'ions produïda per agitació tèrmica.

De termo més iònic. La primera ve del grec θερμο i significa 'calor', la segona està formada sobre la paraula anglesa ion, que també prové del grec ἰόν `que va'.

dictàfon

m. ELECTR. Aparell per a gravar i reproduir dictats i converses.

guany

1. m. Allò que es guanya. Un guany de mil pessetes. Un guany gros. Un guany magre. Moltes despeses i pocs guanys.

2. a. m. ECON. Part de l'excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, s'apropien els propietaris dels mitjans de producció.

b. posar a guany ECON. Invertir capital en efectes rendibles.

3. m. ELECTRÒN. Amplificació.

DCVB: derivat postverbal de guanyar.

allau

1. f. GEOL. Massa de neu o de gel que es desprén de la muntanya i es precipita amb violència. Els va sorprendre una allau de neu.

2. f. [ p. anal. ] Allò que s'acumula amb força o en molta quantitat. Una allau de xiquets. Una allau de preguntes. Una allau de problemes.

3. f. ELECTRÒN. Fenomen que es produïx en un medi ionitzable sotmés a l'acció d'un camp elèctric, en presència d'electrons lliures, en què els xocs dels electrons amb els ions donen lloc a més ions i electrons lliures que reproduïxen el mateix fenomen.

DCVB: del llatí lābe, ‘caiguda’, ‘obertura de la terra’, ‘ruïna’