Entrada destacada

monjàvena

  f.  Pastís de carnestoltes. Es fa amb coca de farina, ou i sucre, cuits en la paella i que se sol menjar amb mel. DCVB:  de l'àrab  mu...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris verb. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris verb. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de gener del 2014

fondre

1. a. v. tr. FÍS. Convertir (un sòlid) en líquid per mitjà de l'acció de la calor.
b. v. intr. Fer fondre gel, sèu.
c. v. pron. La neu es fon amb la calfor del sol.
d. v. pron. [ p. ext. ] Fondre's una pereta.
2. a. v. tr. [ p. ext. ] Fabricar amb una substància en fusió. Fondre una campana, un canó.
b. v. tr. GRÀF. Fer el conjunt d'operacions necessàries per a obtindre lletres, filets, material de blanc, planxes estereotipades i també la pasta dels roleus.
3. a. v. tr. Dissoldre (un sòlid) en una substància líquida. Fondre sucre en aigua.
b. v. pron. Fondre's la sal en l'aigua.
c. fondre's a (o dins de ) la boca (un menjar) Ser molt bo, molt saborós.
d. fondre's en excuses (o justificacions , o compliments , etc.) Desfer-se en excuses.
4. v. intr. [ p. ext. ] Absorbir, un paper, una tela, etc., la tinta, la pintura, etc., de manera que els traços o les pinzellades s'hi estenen. Este paper fon.
5. a. v. tr. [ fig. ] Unir íntimament (una cosa amb una altra) fins a formar-se una de sola. Esta peça musical ha fos tots els sons mediterranis.
b. v. pron. [ fig. ] Les seues ànimes s'havien fos en un mateix anhel.
6. a. v. tr. [ fig. ] Disminuir (una cosa) fins a quedar reduïda a no res, dissipar, consumir. Va fondre la seua fortuna en negocis ruïnosos.
b. v. pron. [ fig. ] Com s'han fos, estos diners?
c. v. pron. [ fig. ] Desaparéixer sobtadament d'un lloc. No es veu ningú pels carrers, es deuen haver fos.
d. v. pron. [ fig. ] Consumir-se de desig, d'impaciència, etc. Em fonia per menjar-ne.
e. voler fondre's Avergonyir-se. Quan m'ho digueren, vaig voler fondre'm.

divendres, 20 de desembre del 2013

flairar

1. a. v. tr. Olorar. Flairar l'olor d'un guisat.
b. v. tr. Sentir (olor). Ens hem passat tot el dia flairant aquella pudor.
c. v. tr. [ fig. ] Ensumar, pressentir. Vam flairar les seues intencions.
2. v. intr. Fer flaire. Com flairen, estos clavells!

DCVB: del llatí fragrare, ‘olorar’.

I d'ací flaire.

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
"Vora el barranc dels Algadins". Teodor llorente

diumenge, 8 de desembre del 2013

albirar

1. v. tr. Formar juí (sobre una cosa), imaginar com es pot realitzar, com és, etc.
2. v. tr. Divisar de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
DCVB: del llatí arbitrare, ‘pensar, considerar’, potser a través de l'occità.

Tu ets un bon monarca d'horitzons
i de ben conreada soledat.
Primitiu com el solc que fa fistons
a l'erm que amb ull de rella has eixarmat.

En pregar per la pluja les cançons
són cobles abrilenques de bon fat,
i albires amb esplet d'emocions
l'esveltesa eucarística del blat.

Treball d'ordre curat en santa escola,
a ple sol, a ple vent, la camperola
tasca de suc terreny i de suor.

Que el miracle només una vegada
lliurà de la fadiga en la llaurada
al madrileny Isidre, el llaurador.
"El camperol", Joan Valls i Jordà

dissabte, 7 de desembre del 2013

dimecres, 27 de novembre del 2013

sojornar

v. intr. Estar-se en un lloc durant un cert temps.
DCVB:  del llatí vg. *subdiŭrnare, ‘passar dies, habitar llargament’.

dimarts, 26 de novembre del 2013

ventar

1. v. intr. Fer vent, ventejar.
2. a. v. tr. Sotmetre a l'acció del vent, espargir per la força del vent. Ventar les cendres dels morts.
b. v. tr. AGR. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separe el gra de la palla, les volves, etc. Ventar la batuda. Una forca de ventar.
3. a. v. tr. Fer artificialment vent que actue (sobre algú o alguna cosa). Ventar el foc amb el palmito. Ventar les mosques amb un drap perquè fugen.
b. v. pron. Ventar-se amb el mocador.
c. v. tr. AGR. Netejar (el gra) separant-lo de les impureses que l'acompanyen, sotmetent-lo a la ventadora. Ventar les xufes.
4. a. v. tr. Moure repetidament d'un costat a l'altre, brandar. Ventar l'espasa.
b. v. tr. Brandar (la campana) no movent solament el batall, sinó invertint-la de boca amunt i després deixant-la anar a la seua posició normal, repetidament.
5. a. v. tr. Pegar, donar, clavar. Ventar una colzada, una cabotada, un colp de puny.
b. v. tr. [ p. ext. ] Executar, fer, (una acció). Venta revolada i se'n va.
c. v. pron. Es va ventar a córrer com un esperitat.
DCVB: derivat de vent