1. a. v. tr. FÍS. Convertir (un sòlid) en líquid per mitjà de l'acció de la calor.
b. v. intr. Fer fondre gel, sèu.
c. v. pron. La neu es fon amb la calfor del sol.
d. v. pron. [ p. ext. ] Fondre's una pereta.
2. a. v. tr. [ p. ext. ] Fabricar amb una substància en fusió. Fondre una campana, un canó.
b. v. tr. GRÀF. Fer el conjunt d'operacions necessàries per a obtindre lletres, filets, material de blanc, planxes estereotipades i també la pasta dels roleus.
3. a. v. tr. Dissoldre (un sòlid) en una substància líquida. Fondre sucre en aigua.
b. v. pron. Fondre's la sal en l'aigua.
c. fondre's a (o dins de ) la boca (un menjar) Ser molt bo, molt saborós.
d. fondre's en excuses (o justificacions , o compliments , etc.) Desfer-se en excuses.
4. v. intr. [ p. ext. ] Absorbir, un paper, una tela, etc., la tinta, la pintura, etc., de manera que els traços o les pinzellades s'hi estenen. Este paper fon.
5. a. v. tr. [ fig. ] Unir íntimament (una cosa amb una altra) fins a formar-se una de sola. Esta peça musical ha fos tots els sons mediterranis.
b. v. pron. [ fig. ] Les seues ànimes s'havien fos en un mateix anhel.
6. a. v. tr. [ fig. ] Disminuir (una cosa) fins a quedar reduïda a no res, dissipar, consumir. Va fondre la seua fortuna en negocis ruïnosos.
b. v. pron. [ fig. ] Com s'han fos, estos diners?
c. v. pron. [ fig. ] Desaparéixer sobtadament d'un lloc. No es veu ningú pels carrers, es deuen haver fos.
d. v. pron. [ fig. ] Consumir-se de desig, d'impaciència, etc. Em fonia per menjar-ne.
e. voler fondre's Avergonyir-se. Quan m'ho digueren, vaig voler fondre'm.
