1. f. Mena de punxó de mig pam de llargària, pla per la part de baix i amb forma de teuladeta per dalt, acabant en punxa. Servix per a empeltar (Nac) (Boc).
2. Instrument per a tallar la tonyina.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «Conprés un marasa es feu per a la tenta per a tallar la toñina.» p. 23.
v. tr. Es diu de la situació en què queda en comptabilitat la persona encarregada dels comptes.
Llibre de comptes o de la claveria, AMB, 1703-1707. (Bocairent).
«...que rebrà y cobra de did Agustí Calataiú, el qual fonch alcansat en los contes com consta ab centènsia donada e publicada en 7 de agost 1706».
m. En comptabilitat, quantitat que és deu a algú per endarreriments en la paga o per altres drets adquirits. També es referix a la diferència entre els càrrecs i els descàrrecs dels llibres de comptes.
Llibre de comptes o de la claveria, AMB, 1703-1707. (Bocairent).
«Càrrec, descàrrec, alcanç».
f. GRÀF. Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.
Etimologia: de l'àrab rízma, i este de l'àrab clàssic rizmah 'paquet'.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo valor de una raixma de paper per a servisi de la precent villa.»1703, p. 23.
1. adv. En grau considerable. Li agrada córrer alamon.
2. alamon de loc. adj. Bona cosa de. M'han regalat alamon de coses.
1. m. Persona digna d'especial consideració.
2. m. Al segle XII, persona notable o principal d'una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc.
3. m. HIST. Jurat 4.
4. m. Caporal o sobreposat d'un ofici o una confraria gremial.
5. m. Obrer o administrador d'una confraria.
DCVB: del llatí tardà prode homĭne, ‘home bo, important’.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...als proms de la villa per aver anat a fitar el bovalar de la serra.»1703, p. 17.
1. m. Acció o efecte de gastar. Enguany els gastos han sigut més elevats que els ingressos.
2. a. m. Allò que val el que algú s'ha procurat, ha consumit, etc. Fer molt de gasto. Els gastos excedixen els ingressos. Els combustibles suposen un gran gasto de petroli.
b. gasto agregat ECON. Import agregat dels béns i servicis que són adquirits pel conjunt de la població per al consum o la producció.
3. gasto públic ECON. Volum dels gastos fets per l'administració per a satisfer les necessitats col·lectives.
4. gastos de representació DIPL. Assignació complementària concedida a determinats alts càrrecs públics destinats a mantindre el decòrum que comporta el seu exercici.
DCVB: de gastar, del llatí vastare, ‘devastar, fer malbé’, probablement amb contaminació del gòtic wastjan que ha determinat la conversió de la v- inicial en g o gu.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo gasto de les gallines del convent acostuma dar dita villa en Nadal y Pasqua de resurechtió..»1703, p. 18.