parresia

 f. Aparença de parlar de manera retòrica i de manera audaç, fent referència a la llibertat com si es diguera tot. Implica la veritat i l'atreviment.

Del llatí tardà parrhesĭa, i este del grec παρρησία parrēsía.

hodiern hodierna

 adj. Del dia de hui, del temps present.

Del del llatí hodiĕrnu, mat. sign.

pertret

 m. Conjunt d’instruments, utensilis o mitjans que són necessaris per a una activitat determinada.

«Ittem paga tres liures, catorze sous j huit diners per cabasos, sarietes, mànechs j altres pertrets necessaris per a dita obra.» (LCCRH, 1651, full 270, AMB)

Del llatí pertractu, ‘traginat, aportat’.

fustíbal

m. Asta d’un metre i mig de llarga a l’extrem de la qual penjaven unes cordes amb un tros de cuir on es col·locava un projectil que era llançat com en una fona.

subet

1. m. Accés de son.

2. m. Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet.

DCVB: de l'àrab subāt, mat. sign. 

El DNV recull la forma 'sobec' i es referix en la segona accepció a una dormida curta, una becada. Així ho recull també el DCVB en la tercera accepció, però la segona fa referència a una son profunda, forta i irresistible, la forma més antiga recollida en el DCVB com a 'subec' es referix a una son letàrgica i cita l'Spill de Jaume Roig amb la forma 'subet'.

A Bocairent sempre he sentit eixa paraula per a referir-se a la mort o a la son que provoca la mort. «-¿De què s'ha mort? -Li ha agarrat un subet.» Una busca en el CIVAL de les formes 'sobec' i 'subet' ens demostra que hi ha més usos de 'subet' que de les altres formes i un exemple d'Emili Casanova en el model lingüístic de Jordi Valor porta com a exemple: 'subet que el mata'. Un altre de Francesc Mompó diu: «Quan veja que tots els exàmens estan perfectes li donarà un subet –comentà el fantasma d’Ofèlia.»

antinòmia

1. f. Oposició d'una llei o d'una norma a una altra llei o una altra norma.

2. f. DRET Contradicció real o aparent entre dos lleis o entre dos preceptes d'una mateixa llei.

DCVB: pres del llatí antĭnŏmĭa (< grec αντινομία), mat. sign.

escatologia

1. f. REL. Conjunt de creences i doctrines sobre la renovada existència del món i de l'home al final de la història i més enllà de la mort.

DCVB: del grec ἔσχατος ‘extrem, darrer’ i λóγος ‘tractat’.

2. f. Tractat o estudi dels excrements.

DCVB: del grec σκάτος ‘excrement’ i λóγος ‘tractat’.