subet

1. m. Accés de son.

2. m. Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet.

DCVB: de l'àrab subāt, mat. sign. 

El DNV recull la forma 'sobec' i es referix en la segona accepció a una dormida curta, una becada. Així ho recull també el DCVB en la tercera accepció, però la segona fa referència a una son profunda, forta i irresistible, la forma més antiga recollida en el DCVB com a 'subec' es referix a una son letàrgica i cita l'Spill de Jaume Roig amb la forma 'subet'.

A Bocairent sempre he sentit eixa paraula per a referir-se a la mort o a la son que provoca la mort. «-¿De què s'ha mort? -Li ha agarrat un subet.» Una busca en el CIVAL de les formes 'sobec' i 'subet' ens demostra que hi ha més usos de 'subet' que de les altres formes i un exemple d'Emili Casanova en el model lingüístic de Jordi Valor porta com a exemple: 'subet que el mata'. Un altre de Francesc Mompó diu: «Quan veja que tots els exàmens estan perfectes li donarà un subet –comentà el fantasma d’Ofèlia.»

antinòmia

1. f. Oposició d'una llei o d'una norma a una altra llei o una altra norma.

2. f. DRET Contradicció real o aparent entre dos lleis o entre dos preceptes d'una mateixa llei.

DCVB: pres del llatí antĭnŏmĭa (< grec αντινομία), mat. sign.

escatologia

1. f. REL. Conjunt de creences i doctrines sobre la renovada existència del món i de l'home al final de la història i més enllà de la mort.

DCVB: del grec ἔσχατος ‘extrem, darrer’ i λóγος ‘tractat’.

2. f. Tractat o estudi dels excrements.

DCVB: del grec σκάτος ‘excrement’ i λóγος ‘tractat’.

atziac atziaga

adj. Nefast, gens favorable. Un dia atziac.

DCVB: del llatí aegyptiăcus (dies), ‘dia egipci’, per al·lusió als dies calamitosos de les deu plagues d'Egipte.

astènic astènica

1. adj. PAT. Relatiu o pertanyent a l'astènia.

2. adj. i m. i f. PAT. Que patix d'astènia.

3. tipus astènic ANTROP./PSIC. Biotip dels individus caracteritzats per un esquelet prim i delicat amb el tòrax estret, els membres de considerable longitud, i el crani allargat i de perfil angulós.

DCVB: d'astènia, pres del grec ἀσθένεια ‘debilitat’.

sumac

 1. m. BOT./ADOB. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus coriaria), de fulles amb folíols ovals i dentats, flors blanquinoses i fruits drupacis, utilitzat en adoberia.

2. m. ADOB. Nom donat a l'adob obtingut del sumac.

3. sumac metzinós BOT./JARD. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus toxicodendron), caducifoli, de branques enfiladisses, flors verdoses en raïms i que és plantat en parcs i jardins.

DCVB: de l'àrab summaq, mat. sign.

bri

1. m. Trosset solt d'un filament o cos xicotet de forma anàloga. Brins de seda.

2. m. Fibra de la carn, de la fusta, etc.

3. m. [ fig. ] Quantitat molt xicoteta d'alguna cosa. No té ni un bri d'enteniment.

4. a. m. BOT. Cada una de les tiges primes i llargues que arranquen de l'arrel en plantes com les gramínies, el cànem, etc.

b. m. BOT. Estam. Bri de safrà.

c. m. BOT. Asprella.

d. m. [ p. ext. ] BOT. Un bri de palla.

5. a. m. TÈXTIL Segons la classificació dels corders, fibra de cànem de primera qualitat.

b. m. TÈXTIL Antic teixit a la plana de cànem cru utilitzat per a fer llençols.

c. m. TÈXTIL Teixit de lli d'una gran qualitat.

d. m. TÈXTIL Fil elemental de seda tal com es desenrotlla del capoll.

DCVB: L'ètim gàl·l. *brinos fonc proposat per Flechia i acceptat amb reserves en el REW i en el FEW. Aquest origen s'ha corroborat pels estudis posteriors (cf. J. Coromines en Zschr. Celt. Philol. xxv, 53, Corominas DECast, i, 515, i J. Hubschmid en ELH, i, 137).