Entrada destacada

subet

1.  m.  Accés de son. 2.  m.  Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet. DCVB:   de l'àrab subā...

dijous, 10 de març de 2022

subet

1. m. Accés de son.

2. m. Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet.

DCVB: de l'àrab subāt, mat. sign. 

El DNV recull la forma 'sobec' i es referix en la segona accepció a una dormida curta, una becada. Així ho recull també el DCVB en la tercera accepció, però la segona fa referència a una son profunda, forta i irresistible, la forma més antiga recollida en el DCVB com a 'subec' es referix a una son letàrgica i cita l'Spill de Jaume Roig amb la forma 'subet'.

A Bocairent sempre he sentit eixa paraula per a referir-se a la mort o a la son que provoca la mort. «-¿De què s'ha mort? -Li ha agarrat un subet.» Una busca en el CIVAL de les formes 'sobec' i 'subet' ens demostra que hi ha més usos de 'subet' que de les altres formes i un exemple d'Emili Casanova en el model lingüístic de Jordi Valor porta com a exemple: 'subet que el mata'. Un altre de Francesc Mompó diu: «Quan veja que tots els exàmens estan perfectes li donarà un subet –comentà el fantasma d’Ofèlia.»

dilluns, 27 de desembre de 2021

antinòmia

1. f. Oposició d'una llei o d'una norma a una altra llei o una altra norma.

2. f. DRET Contradicció real o aparent entre dos lleis o entre dos preceptes d'una mateixa llei.

DCVB: pres del llatí antĭnŏmĭa (< grec αντινομία), mat. sign.


diumenge, 26 de desembre de 2021

escatologia

1. f. REL. Conjunt de creences i doctrines sobre la renovada existència del món i de l'home al final de la història i més enllà de la mort.

DCVB: del grec ἔσχατος ‘extrem, darrer’ i λóγος ‘tractat’.

2. f. Tractat o estudi dels excrements.

DCVB: del grec σκάτος ‘excrement’ i λóγος ‘tractat’.


dijous, 3 de juny de 2021

atziac atziaga

adj. Nefast, gens favorable. Un dia atziac.

DCVB: del llatí aegyptiăcus (dies), ‘dia egipci’, per al·lusió als dies calamitosos de les deu plagues d'Egipte.

dimarts, 13 d’abril de 2021

astènic astènica

1. adj. PAT. Relatiu o pertanyent a l'astènia.

2. adj. i m. i f. PAT. Que patix d'astènia.

3. tipus astènic ANTROP./PSIC. Biotip dels individus caracteritzats per un esquelet prim i delicat amb el tòrax estret, els membres de considerable longitud, i el crani allargat i de perfil angulós.

DCVB: d'astènia, pres del grec ἀσθένεια ‘debilitat’.

divendres, 12 de març de 2021

sumac

 1. m. BOT./ADOB. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus coriaria), de fulles amb folíols ovals i dentats, flors blanquinoses i fruits drupacis, utilitzat en adoberia.

2. m. ADOB. Nom donat a l'adob obtingut del sumac.

3. sumac metzinós BOT./JARD. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus toxicodendron), caducifoli, de branques enfiladisses, flors verdoses en raïms i que és plantat en parcs i jardins.

DCVB: de l'àrab summaq, mat. sign.

dijous, 11 de març de 2021

bri

1. m. Trosset solt d'un filament o cos xicotet de forma anàloga. Brins de seda.
2. m. Fibra de la carn, de la fusta, etc.
3. m. fig. Quantitat molt xicoteta d'alguna cosa. No té ni un bri d'enteniment.
4. a. m. BOT. Cada una de les tiges primes i llargues que arranquen de l'arrel en plantes com les gramínies, el cànem, etc.
b. m. BOT. Estam. Bri de safrà.
c. m. BOT. Asprella.
d. m. p. ext. BOT. Un bri de palla.
5. a. m. TÈXTIL Segons la classificació dels corders, fibra de cànem de primera qualitat.
b. m. TÈXTIL Antic teixit a la plana de cànem cru utilitzat per a fer llençols.
c. m. TÈXTIL Teixit de lli d'una gran qualitat.
d. m. TÈXTIL Fil elemental de seda tal com es desenrotlla del capoll.

DCVB: L'ètim gàl·l. *brinos fonc proposat per Flechia i acceptat amb reserves en el REW i en el FEW. Aquest origen s'ha corroborat pels estudis posteriors (cf. J. Coromines en Zschr. Celt. Philol. xxv, 53, Corominas DECast, i, 515, i J. Hubschmid en ELH, i, 137).