Entrada destacada

atziac atziaga

adj.  Nefast, gens favorable.  Un dia atziac. DCVB:  del llatí  aegyptiăcus  (dies), ‘dia egipci’, per al·lusió als dies calamitosos d...

dijous, 3 de juny de 2021

atziac atziaga

adj. Nefast, gens favorable. Un dia atziac.

DCVB: del llatí aegyptiăcus (dies), ‘dia egipci’, per al·lusió als dies calamitosos de les deu plagues d'Egipte.

dimarts, 13 d’abril de 2021

astènic astènica

1. adj. PAT. Relatiu o pertanyent a l'astènia.

2. adj. i m. i f. PAT. Que patix d'astènia.

3. tipus astènic ANTROP./PSIC. Biotip dels individus caracteritzats per un esquelet prim i delicat amb el tòrax estret, els membres de considerable longitud, i el crani allargat i de perfil angulós.

DCVB: d'astènia, pres del grec ἀσθένεια ‘debilitat’.

divendres, 12 de març de 2021

sumac

 1. m. BOT./ADOB. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus coriaria), de fulles amb folíols ovals i dentats, flors blanquinoses i fruits drupacis, utilitzat en adoberia.

2. m. ADOB. Nom donat a l'adob obtingut del sumac.

3. sumac metzinós BOT./JARD. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus toxicodendron), caducifoli, de branques enfiladisses, flors verdoses en raïms i que és plantat en parcs i jardins.

DCVB: de l'àrab summaq, mat. sign.

dijous, 11 de març de 2021

bri

1. m. Trosset solt d'un filament o cos xicotet de forma anàloga. Brins de seda.
2. m. Fibra de la carn, de la fusta, etc.
3. m. fig. Quantitat molt xicoteta d'alguna cosa. No té ni un bri d'enteniment.
4. a. m. BOT. Cada una de les tiges primes i llargues que arranquen de l'arrel en plantes com les gramínies, el cànem, etc.
b. m. BOT. Estam. Bri de safrà.
c. m. BOT. Asprella.
d. m. p. ext. BOT. Un bri de palla.
5. a. m. TÈXTIL Segons la classificació dels corders, fibra de cànem de primera qualitat.
b. m. TÈXTIL Antic teixit a la plana de cànem cru utilitzat per a fer llençols.
c. m. TÈXTIL Teixit de lli d'una gran qualitat.
d. m. TÈXTIL Fil elemental de seda tal com es desenrotlla del capoll.

DCVB: L'ètim gàl·l. *brinos fonc proposat per Flechia i acceptat amb reserves en el REW i en el FEW. Aquest origen s'ha corroborat pels estudis posteriors (cf. J. Coromines en Zschr. Celt. Philol. xxv, 53, Corominas DECast, i, 515, i J. Hubschmid en ELH, i, 137).

dimecres, 10 de març de 2021

merluça

 f. Lluç. Ítem per lliura de merluça dos diners (1646).

Bocairent, llibre 1597

CIVAL:  busca del 14/2/2021, 691 entrades abans de 1800.

DCVB: del llatí merlūciu, mat. sign. És paraula desapareguda en català, substituïda pel sinònim lluç, però modernament es reintrodueix en el llenguatge quotidià per influència del castellà merluza.

dimarts, 9 de març de 2021

ragea

 f. Confits menuts. Per cada lliura de ragea, sis diners.

Boc. Pagadors 1597

DCVB: pres del fr. dragée o del cast. gragea.

Diccionari Escrig: ragea; f. Grajea. Confites muy menudos de varios colores.

dilluns, 8 de març de 2021

prosàpia

1. f. Ascendència familiar, nissaga, llinatge. La prosàpia dels primers valencians. Ser de prosàpia humil.
2. f. [impr.] Estirp.

DCVB: pres del llatí prosapia, mat. sign.