tessel·la

 f. ART/CONSTR. Cada una de les xicotetes peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic.

DCVB: pres del llatí tessella, mat. sign.

càbala

1. f. REL. Conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenrotllades en el judaisme.

2. f. [ fig. ] Intriga.

3. f. pl. Càlculs, suposicions, que es fan per a endevinar alguna cosa.

4. fer càbales Maquinar o calcular una situació per a solucionar un problema o per a obtindre'n guanys.

DCVB: pres de l'hebreu ḳabbalah, mat. sign.

nissaga

 f. Casta, llinatge, estirp, prosàpia. De nissaga noble. De bona nissaga.

DCVB: incerta. Han estat proposades diverses solucions: un llatí *neptiaca (derivat de nĕptis ‘néta’), una forma llatina *niditiacu (derivada de nīdus ‘niu’) i una derivació del llatí natio ‘raça’. La discussió d'aquestes etimologies pot veure's en Nph. Mitt. xvi, 86 i xxi, 78, i en BDC, ix, 89.

parabens

m. pl. QUÍM. Compost de substàncies químiques originades per la condensació d'un àcid amb un alcohol que s’utilitza com a additiu conservant en la cosmètica, la farmacèutica i en la indústria alimentària.

«A més a més, aclareix al lector termes que apareixen contínuament en els reclams publicitaris o en premsa, com, per exemple, el significat de placebo o què són els parabens.» Mètode.

plètora

1. f. PAT. Excés de sang o d'altres líquids en el cos o en una part d'ell.

2. f. [p. ext.] Superabundància en general. Sentia una plètora de felicitat que l'envaïa.

DCVB: pres del grec πληθώρα ‘plenitud’.

xanglotar o sanglotar (xinglotar o singlotar)

 v. intr. Plorar fent xanglots, és a dir, amb contraccions espasmòdiques del diafragma acompanyades de sorolls.

DCVB: del llatí singŭltare, mat. sign.

singlot o xinglot

m. 1. Xanglot.

m. 2. Contracció espasmòdica del diafragma que provoca soroll.

Vegeu 'xanglot'.

DCVB: del llatí singŭltu, mat. sign., que degué convertir-se en *singlŭttu per influència de glŭttīre.