Entrada destacada

raima o raixma

  f. GRÀF. Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper. Etimologia: de l'àrab  rízma, i este de l'àrab clàssi...

divendres, 3 de maig del 2024

raima o raixma

 f. GRÀF. Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.

Etimologia: de l'àrab rízma, i este de l'àrab clàssic rizmah 'paquet'.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo valor de una raixma de paper per a servisi de la precent villa.s.»1703, p. 23.

dimecres, 1 de maig del 2024

alamon

1. adv. En grau considerable. Li agrada córrer alamon.

2. alamon de loc. adj. Bona cosa de. M'han regalat alamon de coses.



dimarts, 30 d’abril del 2024

1. m. Persona digna d'especial consideració.

2. m. Al segle XII, persona notable o principal d'una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc.

3. m. HIST. Jurat 4.

4. m. Caporal o sobreposat d'un ofici o una confraria gremial.

5. m. Obrer o administrador d'una confraria.

DCVB: del llatí tardà prode homĭne‘home bo, important’.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...als proms de la villa per aver anat a fitar el bovalar de la serra.»1703, p. 17.


dilluns, 29 d’abril del 2024

gasto

1. m. Acció o efecte de gastar. Enguany els gastos han sigut més elevats que els ingressos.

2. a. m. Allò que val el que algú s'ha procurat, ha consumit, etc. Fer molt de gasto. Els gastos excedixen els ingressos. Els combustibles suposen un gran gasto de petroli.

b. gasto agregat ECON. Import agregat dels béns i servicis que són adquirits pel conjunt de la població per al consum o la producció.

3. gasto públic ECON. Volum dels gastos fets per l'administració per a satisfer les necessitats col·lectives.

4. gastos de representació DIPL. Assignació complementària concedida a determinats alts càrrecs públics destinats a mantindre el decòrum que comporta el seu exercici.

DCVB: de gastar, del llatí vastare, ‘devastar, fer malbé’, probablement amb contaminació del gòtic wastjan que ha determinat la conversió de la v- inicial en gu.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo gasto de les gallines del convent acostuma dar dita villa en Nadal y Pasqua de resurechtió..»1703, p. 18.



diumenge, 28 d’abril del 2024

llimosna

1. f. Allò que es dona a un altre per a socórrer una necessitat o per caritat.

2. f. REL. Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.

DCVB: castellanisme.

Etimologia: del llatí eleemŏsynamat. sign. i y este del grec ἐλεημοσύνη eleēmosýnē.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...al reseptor del ospital de Valéntia per altres tantes ne acostuma la present villa donar de limosna tots anys.»1703, p. 17.

No l'arrepleguen els diccionaris normatius, però està documentada en el CIVAL des de 1613 com a 'limosna' o 'llimosna', tant l'una com l'altra deuen tindre la mateixa pronunciació.

dimarts, 16 d’abril del 2024

anemòia

 f. Sentir enyorança, sentiment de tristesa o dolor per l'absència, la pèrdua, d'alguna persona cosa que no has viscut. Veent les fotografies de la boda dels meus pares sentia anemòia.

Terme de John Koening en The dictionary of obscure sorrows.

Formada per les paraules gregues 'anemos', vent, i 'noos', ment.

dimarts, 19 de març del 2024

niquill

 m. Desconeguda. Podria ser deformació de la paraula llatina nihil que significa res.

Llibre de Claveria de Bocairent 1703-1707

«... que han importat los niquills en lo present añy com consta per una memòria examinada per los Jugues contadors y fermada y posada dita memòria juntament a les àpoques.»