senderi

1. m. Juí, trellat, discerniment. Estan bojos, no tenen senderi.

2. perdre el senderi Tornar-se boig, obcecar-se.

DCVB: el llatí escolàstic synderĕsis, mat. sign.

Vegeu sindèresi.

« Aplicat sense mesura ni senderi, pot donar lloc a autèntiques aberracions a l’hora de valorar què és incorrecte.» Josep Lacreu, Pren la paraula, blog.

entimema

m. LÒG. Sil·logisme en què se suprimix una de les premisses per ser massa evident, i consta, per tant, de dos proposicions tan sols, l'antecedent i el consegüent.

DCVB: pres del llatí escolàstic enthymema, mat. sign.