gneis

m. inv. GEOL. Roca metamòrfica, semblant al granit, d'aspecte fullós, amb bandes de minerals clars alternant amb altres foscs, formada per alteració de roques magmàtiques o sedimentàries.

DCVB: pres modernament de l'alemany gneiss, mat. sign.

neuròglia

BIOL. Teixit de sosteniment propi del sistema nerviós.

De l'alemany Neuroglia, amb el prefix neuro- més el grec γλία glía 'pegament'.

hàmster

m. ZOOL. Gènere de mamífers de l'orde dels rosegadors i de la família dels cricètids (Cricetus sp), amb el cos arredonit i les orelles, les potes i la cua curtes; entre els quals destaquen l'hàmster comú (Cricetus cricetus) i l'hàmster daurat (Cricetus auratus).

De l'alemany Hamster.

Atenció a la pronunciació en valencià [ámsteɾ], no s'ha d'aspirar la hac.

pèptid

m. BIOQ. Polímer format per poques unitats d'aminoàcids units per mitjà de grups amida resultants de la condensació d'un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids.

pèptid amiloide Glicoproteïna que s'acumula en el cervell en la malaltia d'Alzheimer.

Terme que ens arriba per l'anglés 'peptide', a través de l'alemany, d'origen grec πεπτος, 'digerible'.

quepis

m. inv. INDUM. Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuiro, portada per diversos exèrcits des del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, actualment típica de l'exèrcit francés.

A nosaltres ens arriba pel francés képi que ve de l'alemany Käppi, diminutiu de Kappe.

entropia

1. f. FÍS. Magnitud termodinàmica que indica el grau de desorde intern del sistema, funció d'estat del sistema.

2. f. INFORM. Magnitud que indica el grau d'informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.

L'origen de la paraula és grec ἐντροπή entropḗ 'canvi', 'gir'. Va ser introduïda a través de l'alemany 'Entropie' pel físic i matemàtic Rudolf Clausius.

Actualment s'està utilitzant en molts altres àmbits: entropia social, entropia personal, entropia lingüística, entropia de la informació, etc., per a explicar un desorde d'organització interna.

càrtel

1. m. ECON. Unió o agrupació d'empreses del mateix sector, independents jurídicament, que s'unixen per a limitar o disminuir la competència entre elles i regular la producció, la venda i els preus d'un producte.
2. m. Organització il·lícita vinculada al tràfic de drogues o d'armes.

DNV

De l'alemany Kartell.

tàlveg

m. GEOL. Línia més o menys sinuosa d'una vall que unix els punts més baixos del seu curs, des del naixement fins a l'eixida.

DCVB: pres de l'alemany Talweg, ‘camí de la vall’.

esclafit

m. Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tir, una ruptura, un colp de fuet, etc. Començà la festa després de l'esclafit del coet.

DCVB: participi passat d'esclafir, onomatopeia com la de esclafar, relacionable amb l'ant. alt-alem. klapfen,‘ressonar’ (cf. Meyer-Lübke REW 4706a).