sorra

^sorra1

f. ZOOL./GASTR. Cada un dels costats del ventre de la tonyina, que són les seues parts més saboroses.

^{tonyina de sorra}

DCVB: de l'àrab surra, ‘ventre’, ‘melic’.

^sorra2

f. GEOL. Arena.

DCVB: el llatí sabŭrra, mat. sign.

^sorra3

f. [ant.] Teixit d'espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapés.

Josep Lacreu, "La sorra i l'arena", Pren la paraula

soneria

1. f. TECN. Conjunt dels mecanismes que servixen per a fer sonar un rellotge.
2. f. TRANS. Conjunt d'automatismes de les vies fèrries per a advertir de la baixada de les barreres.

La paraula està en el diccionari del Salt amb esta accepció, però no apareix en la resta de diccionaris: DNV, DIEC i DCVB. El Termcat l'ha introduïda per a referir-se als aparells sonors de la via fèrria com els que es posen en els passos a nivell per a advertir de la baixada de barreres.

Paraula d'origen francés: sonnerie.

faetó

m. TRANSP. Carruatge descobert de caixa rectangular per a sis o huit persones, amb els seients disposats lateralment.

DCVB: pres del francés phaéton, mat. sign.

La paraula té l'origen en el personatge de la mitologia grega Faetont o Faetó, en grec Φαέθων, fill del rei Sol a qui va demanar de conduir per un dia el seu carro.

rotonda

1. a. f. ARQUIT. Construcció aïllada i amb sistema central i sovint circumdada d'una columnata.

b. f. ARQUIT. Habitació de planta circular i usualment cupulada.

c. f. ARQUIT. Escala central i circular, típica de l'arquitectura civil del Renaixement venecià.

2. f. OBR. PÚBL. Intersecció de vies disposada amb un illot circular central al voltant del qual hi ha una calçada on confluïxen les calçades de les vies afluents.

3. f. TRANSP. Compartiment posterior d'una diligència de tres compartiments.

De l'italià rotonda.

andana

1. a. f. Franja de terreny destinada als vianants que voreja un moll.

b. f. Vorera.

2. f. TRANSP. Franja de terreny que voreja la via a més alçada i que servix per a facilitar l'accés de les persones als trens.

3. a. f. AGR. Antara.

b. f. AGR. Franja de terra que hi ha entre dos camps contigus, entre rengle i rengle d'una vinya, entre rem i rem d'una dallada.

c. f. AGR. Cadascuna de les línies de farratge que queden en el camp una vegada ha sigut dallat.

4. f. MAR. Línia o filera, especialment de peces usades en construcció naval. Andana de baus.

5. f. MAR. Sèrie d'embarcacions col·locades paral·lelament, l'una al costat de l'altra, perquè ocupen poc d'espai. Atracar en andana.

6. a. f. SERICICULT. Estant de canyís, de fusta foradada o de tela metàl·lica, on es fa la cria dels cucs de seda, i on després s'estenen els capolls obtinguts, perquè se sequen.

b. f. SERICICULT. Conjunt d'estants que formen una andana.

7. f. MAR. Costat del buc d'una embarcació per la part de fora.

8. f. CONSTR. Pis en la part superior de la casa, destinat generalment a guardar algunes collites.

9. f. [ ant. ] Anada per torn a qualsevol banda.

DCVB: probablement de l'it. andana, que, segons Corominas DECast, i, 205-206, deu venir d'un mot llatí *andagĭne, var. de indagĭne, ‘cordó de fossats o fortificacions’, ‘cordó de xarxes, de trampes o d'homes amb què s'impedeix a la caça que fugi’.

sella

1. f. TRANSP./ESPORT Seient de cuiro, de forma especialment adaptada a l'esquena del cavall o d'un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi puga seure còmodament.

2. animal de sella Bèstia destinada a ser cavalcada amb sella, com el cavall, el mul, l'ase, etc.

DCVB: del llatí sĕlla, mat. sign.

eruga

1. f. ZOOL. Larva dels insectes lepidòpters de vida generalment terrestre, cos dividit en segments, tres parells de potes toràciques i alguns parells de potes abdominals espúries.

2. f. TRANSP. Cinta metàl·lica articulada, a manera de cadena, que forma part del sistema de tracció de diversos vehicles pesants (tancs, tractors, excavadores, etc.), i que s'usa per la seua gran adherència al sòl.

DCVB: del llatí erūca, mat. sign. 

radi

^radi 1

1. a. m. GEOM. Distància del centre d'un cercle o d'una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament.

b. m. TRANSP. Raig d'una roda.

c. radi vector GEOM. Vector que va des d'un origen o punt fix determinat (centre, pol, focus, etc.) fins a un punt variable.

2. a. m. Espai circular definit pel seu radi geomètric. El buscaren en un radi de deu quilòmetres. Radi d'acció d'un submarí.

b. m. [ fig. ] El radi d'activitat d'una empresa comercial.

3. m. ANAT. Os dels vertebrats terrestres situat en la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n'ocupa la part interna.

4. m. BOT. En una umbel·la, cada un dels pedicels o peduncles que sostenen una flor o una umbèl·lula.

DCVB: pres del llatí radĭum, ‘barreta’.

^radi 2

m. QUÍM. Element químic metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 88 i pes atòmic 226.

ràfega

1. a. f. METEOR. Fluctuació del vent en direcció i velocitat.

b. f. [ p. ext. ] Una ràfega de llum.

c. fer ràfegues v. intr. TRANSP. Fer llums.

2. f. Successió ràpida de trets d'arma automàtica. Una ràfega de metralladora.

DCVB: del mateix radical que rafega; però ràfega sembla haver-nos vingut per via del castellà o de l'italià.

galga

1. f. GEOM. Recta paral·lela. Dibuixa una galga.

2. a. f. OFICIS/TECNOL. Planxa d'acer o bloc prismàtic de dimensions reduïdes, d'una grossària determinada que s'usa per a calibrar o regular la separació entre dos peces, dos barres, dos cilindres, etc.

b. f. OFICIS/TECNOL. Barra graduada.

c. f. OFICIS/TECNOL. Instrument de verificació.

d. f. OFICIS/TECNOL. Peça prismàtica usada com a padró.

e. galga de rosques OFICIS/TECNOL. Planxeta d'acer amb la vora ranurada segons un pas de rosca determinat.

3. f. MAR. Estaca o ancorot amb què s'assegura una àncora en cas de mal temps.

4. f. TÈXTIL Sistema per a la mesura de la finor de les màquines i dels gèneres de punt i que s'expressa pel nombre d'agulles per unitat de longitud.

5. a. f. TRANSP. Tronc de fusta sense polir que es posa davall del botó de les rodes del carro per a servir de fre.

b. f. TRANSP. Fre supletori que s'aferra a les rodes, entre el botó i les corbes, per a frenar més fortament.

DCVB: incerta, però podria molt ben venir del llatí gallĭca, d'on prové també el cast.galga ‘pedra sotana del molí’.