bri

1. m. Trosset solt d'un filament o cos xicotet de forma anàloga. Brins de seda.

2. m. Fibra de la carn, de la fusta, etc.

3. m. [ fig. ] Quantitat molt xicoteta d'alguna cosa. No té ni un bri d'enteniment.

4. a. m. BOT. Cada una de les tiges primes i llargues que arranquen de l'arrel en plantes com les gramínies, el cànem, etc.

b. m. BOT. Estam. Bri de safrà.

c. m. BOT. Asprella.

d. m. [ p. ext. ] BOT. Un bri de palla.

5. a. m. TÈXTIL Segons la classificació dels corders, fibra de cànem de primera qualitat.

b. m. TÈXTIL Antic teixit a la plana de cànem cru utilitzat per a fer llençols.

c. m. TÈXTIL Teixit de lli d'una gran qualitat.

d. m. TÈXTIL Fil elemental de seda tal com es desenrotlla del capoll.

DCVB: L'ètim gàl·l. *brinos fonc proposat per Flechia i acceptat amb reserves en el REW i en el FEW. Aquest origen s'ha corroborat pels estudis posteriors (cf. J. Coromines en Zschr. Celt. Philol. xxv, 53, Corominas DECast, i, 515, i J. Hubschmid en ELH, i, 137).

bellugadís bellugadissa

     1. adj. Que es mou o es belluga contínuament, que no està mai quiet.

2. m. BOT. Belluguet.

DCVB: de 'bellugar', del llatí *bullĭcare, derivat de bullire ‘bullir’, que té representants en tot el territori gal·lo-romànic (cfr. el prov. ant. bolegar, prov. mod. bulega, fr. bouger, etc.). La forma catalana presenta un cas de metàtesi: *bullegar <bellugar. Aquesta metàtesi és molt antiga, car la trobam ja en la forma baluga dins una cançó escrita en el Rosselló la primeria del segle XV: «De la balla se ixs tentost | per quel servel li baluga» (RLR, xxxii, 351).

soroller

 m. BOT. Atzeroler, arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Crataegus azarolus), de fulles pubescents, de flors blanques i de fruits comestibles, les sorolles.

Veg. atzeroler

plomall

 1. a. m. ZOOL. Pom de plomes que certes espècies d'aus presenten en el cap.

b. m. Feix de plomes utilitzat com a adorn d'un capell, d'un elm o un casc, etc.

c. m. Feix de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per a llevar la pols dels mobles, etc.

2. m. Feix d'apèndixs filiformes que formen com un plomall.

3. m. BOT. Vil·là.

cirrus

1. a. m. inv. BOT. Circell, ògan vegetal amb aspecte de tija molt prima que s'arrapa a qualsevol suport i s'hi caragola en hèlice, i permet així a la planta enfilar-s'hi.

b. m. inv. ZOOL. Cada un dels apèndixs filiformes dels cirrípedes.

2. m. inv. METEOR. Núvol d'una altitud compresa entre 6.000 i 10.000 metres, format per partícules de gel.

DCVB: pres del llatí cĭrrus, ‘floc de cabells’, ‘plomall’.

regalíssia o regalèssia

1. f. BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, fruits en llegum i d'arrel masticatòria i amb propietats pectorals.

2. regalíssia de muntanya BOT./FARM. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Trifolium alpinum), cespitosa, de fulles compostes, flors rosades o purpúries, oloroses i fruits en llegum terminat en bec.

DCVB: del llatí tardà liquirĭtĭa, mat. sign. ||1, pres del grec γλυκύρρυζα, mat. sign. (literalment ‘arrel dolça’).

ble

1. m. Cordó, cinta, feix de filaments combustibles posat en l'interior dels ciris, les candeles o les bugies, o bé en el bec dels llums d'oli, de petroli, etc., per a obtindre'n llum una vegada iniciada la ignició.

2. m. Floc de cabells que pengen.

3. ble de frare BOT. Estepa blenera.

DCVB: incerta. La forma occitana bleze, documentada també en català medieval, semblava justificar un origen germ. *blesa, admès en el FEW; però aquesta teoria sembla inacceptable per raons fonètiques. Coromines (Congr. Barc. i, 405) proposa una base cèltica *bledĭno-, ‘planta de l'espècie Verbascum thapsus’, que, usant-se per fer llum, hauria servit de mitjà de pas al significat de ble, cosa que sembla confirmar se pel nom de blenera donat a la dita planta.

campetx

m. BOT. Xicotet arbre espinós (Haematoxylon campechianum), de fulles paripinnades i de flors grogues agrupades en raïms, la fusta del qual, molt dura, té aplicació en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc.

DCVB: de Campeche, nom d'una població de Mèxic.

sumac

1. m. BOT./ADOB. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus coriaria), de fulles amb folíols ovals i dentats, flors blanquinoses i fruits drupacis, utilitzat en adoberia.

2. m. ADOB. Nom donat a l'adob obtingut del sumac.

3. sumac metzinós BOT./JARD. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus toxicodendron), caducifoli, de branques enfiladisses, flors verdoses en raïms i que és plantat en parcs i jardins.

En castellà 'zumaque', de l'àrab summáq.

romeguera

1. a. f. BOT. Esbarzer.

b. romeguera de restoll BOT. Romegueró.

2. f. [ fig. ] Cosa o persona que algú troba pel camí i destorba d'arribar d'hora. Hem fet tard perquè hem trobat una romeguera en la plaça.

DCVB: del llatí rumĭcarĭa, derivat de rumex, nom d'una planta espinosa.

arç

1. m. BOT. Terme que s'aplica a diversos arbusts espinosos, com l' arç blanc

(Crataegus monogyna), rosàcia de fruits rojos, l' arç de tanques (Lycium

 europaeum), solanàcia de fruits en baia, l' arç groc (Hippophae rhamnoides)

i l' arç intricat (Lycium intricatum).

2. arç negre BOT. Aranyoner.

DCVB: probablement d'origen pre-romà, emparentat amb el basc arte, ‘alzina’;

en castellà hi ha la forma arte com a nom de plantes espinoses, i en mossàrab

es troben formes procedents d'un tipus *artĕa (que és també el que es mostra

en el cat. ross. arça: cf. Corominas DECast, i, 293). Una altra teoria atribueix a

arç origen llatí, considerant-lo derivat postverbal d'un *ex-sartiare (de *ex-sartum),

cosa que sembla excessivament complicada (cf. H. Meier en Rom. Forsch.

lxv, 258-259, i G. De Diego en RFE. xlii, 1-18).

hedra, heura

1. f. BOT. Liana de la família de les araliàcies (Hedera helix), de tija amb arrels adventícies, de fulles verdes, lluentes i glabres, de flors grogues en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.

2. hedra de terra BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Glechoma hederacea), de tiges ajagudes o redreçades, fulles reniformes o cordiformes i flors violàcies.

DCVB: del llatí hedera, mat. sign., amb conservació de la d implosiva interna que en altres regions catalanes s'ha convertit en w donant origen a la forma més literària eura.

setí

1. a. m. TÈXTIL Lligat quadrat amb punts d'encreuament distribuïts de tal manera que les cares del teixit presenten un aspecte de superfícies llises.

b. m. TÈXTIL Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d'ordit adjacents.

c. de setí TÈXTIL Setinat.

2. m. FUST. Fusta molt dura de diversos arbres tropicals caracteritzada per la complicació de les seues venes.

3. f. BOT. Llunària 2.

DCVB: segons Coromines DECast. i, 20, probablement del mateix origen que el cat. ant. atzaituní, o sia, derivat de Zaitun, nom àrab d'una ciutat xinesa on es fabricaven aqueixa mena de teixits.

«Jo sóc la llauradora que el mocador de randa 

sobre el gipó de seda creua de banda a banda, 

i duc brodà de roses la saia de setí, 

el coll guarnit de rastres, d’anells les mans morenes, 

i porte com a rajos de llum, sobre les trenes, 

la pinta i les agulles de perles i d’or fi.»

"El cant de València", de Vicent W. Querol

gatsaule

m. BOT. Xicotet arbre de la família de les salicàcies (Salix capraea) , de fulles el·líptiques i d'aments oblongs, que creix en llocs frescals de muntanya.

berbena

f. BOT./JARD. Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades de la família de les verbenàcies (Verbena sp), de fulles oposades i flors de coloracions diverses, molt cultivades en jardineria.

DCVB:  del llatí verbēna, mat. sign.

septe

1. a. m. ANAT. Paret que separa dos cavitats o dos masses de teixit.

b. m. ANAT. Paret interna que separa els diferents metàmers d'un animal.

2. a. m. BOT. Làmina o paret prima que dividix una cèllula o una cavitat d'un òrgan.

b. m. BOT. En certes diatomees, làmina paral·lela a les valves que dividix parcialment la cavitat cel·lular.
DCVB: pres del llatí septum, ‘clos’.

escorça

1. a. f. BOT. Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.

b. f. BOT. Coberta externa i dura d'algunes fruites. Escorça de taronja.

c. escorça suberosa BOT. Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara l'aparença surosa que pren la fusta.

2. f. [ fig. ] No considerar el fons, sinó l'escorça de les coses.

3. a. f. ANAT. Capa externa dels òrgans.

b. escorça cerebral ANAT. Capa externa del cervell, formada per neurones (substància grisa).

4. escorça terrestre GEOL. Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi.

DCVB: del llatí scortĕa, ‘sac de pell’.

«Us heu quedat amb l'escorça, amb la pura superfície de les obres», La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 20.

broll

1. m. Raig d'aigua o d'un altre líquid que ix amb força.

2. m. BOT. Brolla. Formació vegetal més o menys densa on predominen arbusts i mates de fulla persistent i xicoteta o bé molt esclarissada o nul·la.

DCVB: del verb brollar, derivat del germ. brogĭlos, ‘llenya de bosc’.

«La placeta on hi havia una font de broll minúscul, per exemple, enmig d'una bassa d'uns cinc metres de diàmetre, amb l'aigua tèrbola, plena de nenúfars.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 15.

nenúfar

1. m. BOT./JARD. Gènere de plantes aquàtiques rizomatoses de la família de les nimfeàcies (Nymphaea sp) de fulles flotants i flors grogues o rosades, cultivades en jardineria.

2. nenúfar blanc BOT./JARD. Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies (Nymphaea alba), de fulles arredonides i flors blanques cultivada com a ornamental.

DCVB: de l'àrab milufar, ‘lotus blau’ (cf. Eguílaz Glos. 464). El mot àrab ha entrat en el català per via erudita, per conducte dels botànics i poetes.

«La placeta on hi havia una font de broll minúscul, per exemple, enmig d'una bassa d'uns cinc metres de diàmetre, amb l'aigua tèrbola, plena de nenúfars.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 15.

xilema

m. BOT. En els feixos, conjunt de vasos, de parènquima xilemàtic i de fibres llenyoses. Rep el nom de Xylella, perquè el bacteri es localitza a la fusta o al xilema.

DCVB: derivat del grec ξύλον, ‘llenya’.