traçar

1. a. v. tr. DIB./GEOM. Senyalar, sobre una superfície, (una línia). Traceu una recta de 4 cm. Traceu una circumferència.

b. v. tr. DIB./GEOM. Dibuixar les línies (d'una figura, d'una construcció que s'ha de realitzar, etc.). Traçar una carretera.

c. v. tr. [p. anal.] Traçar un solc ben dret.

2. v. tr. [fig.] Assenyalar (el camí, la manera d'obrar, etc.). Traçar a algú una línia de conducta.

3. v. tr. [p. ext.] Este és un dels personatges més ben traçats de la novel·la.

DCVB:  del llatí vg. *tractiare, mat. sign. 1, derivat de tractum, supí de trahĕre, ‘tirar’.

sextant

1. m. GEOM. Sexta part d'un cercle, és a dir, la part de cercle continguda en 60 o .

2. m. ASTR. Instrument proveït d'un limbe graduat i de dos espills, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentres l'altre roman fix, i que permet mesurar l'altura d'un astre des d'un vaixell o des d'un avió.

3. m. NUMISM./HIST. Moneda romana antiga corresponent a la sexta part d'un enter.

helicoïdal

1. adj. Helicoide, que té forma d'hèlice, corbat com l'espira d'una closca univalva.

2. adj. GEOM. Relatiu o pertanyent a l'helicoide.

DCVB: derivat d'helicoide, pres del grec ἑλικοειδής, ‘tortuós’.

radi

^radi 1

1. a. m. GEOM. Distància del centre d'un cercle o d'una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament.

b. m. TRANSP. Raig d'una roda.

c. radi vector GEOM. Vector que va des d'un origen o punt fix determinat (centre, pol, focus, etc.) fins a un punt variable.

2. a. m. Espai circular definit pel seu radi geomètric. El buscaren en un radi de deu quilòmetres. Radi d'acció d'un submarí.

b. m. [ fig. ] El radi d'activitat d'una empresa comercial.

3. m. ANAT. Os dels vertebrats terrestres situat en la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n'ocupa la part interna.

4. m. BOT. En una umbel·la, cada un dels pedicels o peduncles que sostenen una flor o una umbèl·lula.

DCVB: pres del llatí radĭum, ‘barreta’.

^radi 2

m. QUÍM. Element químic metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 88 i pes atòmic 226.

escaire

1. a. m. DIB./OFICIS Instrument de dibuix, de fusta, plàstic o un altre material, en forma de triangle rectangle o constituït per dos regles perpendiculars formant una L o una T (doble escaire) .

b. m. [ p. ext. ] GEOM. Angle recte.

c. fals escaire GEOM. Angle que formen dos peces, etc., obliqües entre elles.

2. a. m. OFICIS Denominació donada a diferents objectes que tenen forma d'escaire.

b. m. OFICIS Instrument de taller, de fusta d'alzina o metàl·lic, que permet verificar si una peça obrada és a escaire o si un buc o un bastigi formen fals escaire.

c. m. OFICIS Escarpre amb el tall formant canal en angle recte.

d. m. OFICIS Gúbia que forma angle recte usada pels fusters per a fer forats quadrats.

e. m. OFICIS Martell de cap pla i quadrat que els ferrers usen per a escairar el ferro calent picant-hi damunt amb un mall.

f. m. OFICIS Part de la guillotina que servix per a ajustar el paper per a poder-lo tallar a la mida desitjada.

g. fals escaire OFICIS Santanell.

3. m. TOPOGR. Instrument utilitzat en topografia per a determinar sobre el terreny si dos alineacions formen un angle recte o semirecte.

4. m. HERÀLD. Moble en forma d'escaire que voreja els costats interiors d'un francquarter, el qual és d'un esmalt igual que el del camper.

DCVB: del llatí *ex-quadru, ‘de quadrat’.

galga

1. f. GEOM. Recta paral·lela. Dibuixa una galga.

2. a. f. OFICIS/TECNOL. Planxa d'acer o bloc prismàtic de dimensions reduïdes, d'una grossària determinada que s'usa per a calibrar o regular la separació entre dos peces, dos barres, dos cilindres, etc.

b. f. OFICIS/TECNOL. Barra graduada.

c. f. OFICIS/TECNOL. Instrument de verificació.

d. f. OFICIS/TECNOL. Peça prismàtica usada com a padró.

e. galga de rosques OFICIS/TECNOL. Planxeta d'acer amb la vora ranurada segons un pas de rosca determinat.

3. f. MAR. Estaca o ancorot amb què s'assegura una àncora en cas de mal temps.

4. f. TÈXTIL Sistema per a la mesura de la finor de les màquines i dels gèneres de punt i que s'expressa pel nombre d'agulles per unitat de longitud.

5. a. f. TRANSP. Tronc de fusta sense polir que es posa davall del botó de les rodes del carro per a servir de fre.

b. f. TRANSP. Fre supletori que s'aferra a les rodes, entre el botó i les corbes, per a frenar més fortament.

DCVB: incerta, però podria molt ben venir del llatí gallĭca, d'on prové també el cast.galga ‘pedra sotana del molí’.

mitjana

1. f. AGR. Cada una de les dos o tres barres de secció quadrada damunt de les quals es carrega el pes de la biga de la premsa de lliura en els moments de descans.

2. a. f. ALIM. Porció de carn d'un cap de bestiar compresa entre les costelles i el bescoll.

b. f. ALIM. Carn del llom del corder.

c. f. ALIM. Cada un dels talls de mitjana que es mengen a la brasa, fregits o a la planxa.

3. a. f. MAR. Arbre situat més prop de la popa en les embarcacions de tres pals.

b. f. MAR. Segon pal llevadís que porten algunes embarcacions de pesca, dites de mitjana.

4. f. FUST./EMBAL. Peça que va al mig del fons d'una bóta, d'un atifell, d'una caixa, etc.

5. a. f. ESTAD./MAT. Quocient de la suma de dos o més quantitats pel seu nombre. La mitjana de 3, 9 i 12 és 8.

b. fer la mitjana v. intr. MAT. Calcular la mitjana aritmètica de dues o més quantitats.

c. mitjana de gols ESPORT Conjunt de procediments matemàtics utilitzats per a desfer un empat de punts entre dos o més equips que han obtingut el mateix nombre de punts al final d'un campionat de fubtol; mitjana de gols.

d. mitjana de punts ESPORT Conjunt de procediments matemàtics utilitzats per a desfer un empat entre dos o més equips al final d'una competició de bàsquet disputada segons el sistema de lliga, mitjana de punts.

6. a. f. GEOGR. Illeta al mig d'un riu.

b. f. GEOGR. Terreny inundable vora un riu.

7. f. GEOM. En un triangle, segment que va d'un vèrtex al centre del costat oposat.

8. f. OBR. PÚBL. Separador dels corrents de trànsit d'una carretera que tenen diferent sentit.