aparell

1. a. m. Preparatius, aparellament.

b. m. Ostentació de preparatius i de mitjans. Un gran aparell policial. Una celebració de gran aparell.

2. a. m. TECNOL. Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics o electrònics, que servix per a efectuar alguna operació o que du a terme determinades funcions. Aparell de televisió. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic. Aparell d'alarma.

b. m. [p. ext.] TECNOL. Designació genèrica que s'aplica a certs ginys, com ara els avions. L'aparell acaba d'aterrar.

3. m. Conjunt de persones, òrgans, etc., que constituïxen l'estructura o una part de l'estructura organitzativa d'un partit, d'una institució, d'un govern, etc. L'aparell administratiu de l'Estat. L'aparell del partit.

4. m. OFICIS Arreus per a muntar o carregar els animals de càrrega.

5. a. m. BIOL. Conjunt d'òrgans, d'origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. Aparell excretor. Aparell digestiu.

b. m. BIOL. Estructura cel·lular que efectua una funció determinada. Aparell de Golgi.

6. m. CONSTR. Disposició que tenen les peces que formen una paret. Aparell ciclopi.

7. a. m. MAR. Conjunt constituït per l'arboradura, les xàrcies i les veles d'una nau, que servix per a impel·lir-la aprofitant la força del vent.

b. aparell de creu MAR. Aparell redó.

c. aparell llatí MAR. Aparell en què les veles principals són llatines.

d. aparell redó MAR. Aparell en què les veles principals són redones.

8. m. MAR. Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per les seues corrioles, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha de ser subjectat en un lloc consistent perquè quede immòbil.

9. a. m. PINT. Producte destinat a preparar el suport sobre el qual s'ha d'aplicar una pintura.

b. m. PINT. Material utilitzat per a preparar les peces de fusta per a rebre el bol i el pa d'or.

10. a. m. TÈXTIL Conjunt de màquines que s'utilitzen per a efectuar els acabats dels teixits de llana.

b. m. TÈXTIL Departament de la fàbrica on estan instal·lades eixes màquines.

DCVB: postverbal d'aparellar, del llatí *apparĭcŭlāre.

bec

1. a. m. ANAT. Òrgan format per les mandíbules de les aus i revestit d'una baina còrnia.

b. m. [p. ext.] ANAT. Rostre més o menys allargat o de naturalesa còrnia d'altres animals, com el de les tortugues, el d'alguns insectes, el dels cefalòpodes, el d'algunes balenes, el de l'ornitorinc, etc.

c. tindre el bec groc No tindre experiència.

2. a. m. [fig.] Boca d'una persona.

b. bec eixut Poc parlador.

c. bec moll Bocamoll.

d. costar el bec i les ungles Costar molt car o ser molt difícil d'executar o d'obtindre.

e. donar-se el bec [vulg.] Besar-se.

f. tindre bon bec Ser un bon parlador.

3. a. m. Punta comparable a un bec en què acaben alguns objectes. Un bec de tovalló. Aixoplugar-se davall del bec d'una roca. Els becs de la lluna.

b. m. MÚS. Embocadura de la flauta dolça.

4. m. Extrem d'un llum d'oli, de petroli, etc., per on ix la punta de ble que s'encén. Una llumenera de quatre becs.

5. m. Sinuositat ixent en la vora d'un recipient per a poder abocar còmodament el contingut. El bec d'un pitxer.

6. a. m. BOT. Punta més o menys llarga i grossa en què acaben certs fruits.

b. bec de cigonya BOT. Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium ciconium), de fulles molt dividides i flors violàcies, anomenada així per la forma de l'aresta del fruit.

c. bec de corb BOT. Frare del romer.

d. bec de gall BOT. Corner.

e. bec de moixó BOT. Passacamins.

f. bec de perdiu BOT. Cama de perdiu.

7. a. bec d'alena ZOOL. Alena.

b. bec de ferro ZOOL. Trencapinyols.

c. bec de serra ZOOL. Serreta.

d. bec d'esclop ZOOL. Au de la família dels cicònids (Balaeniceps rex), de plomatge de tons grisos, amb el bec molt gros, ample i encorbat cap amunt, que recorda un esclop.

e. bec d'espàtula ZOOL. Ànec cullerot.

f. bec tort ZOOL. Trencapinyes.

8. a. m. TECNOL. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual ix una flama utilitzada per a il·luminar o per a calfar.

b. bec de tallar (o de soldar) TECNOL. Bufador¹.

9. bec de lloro MAR. Punta de la garrofa d'una àncora o d'un ruixó.

DCVB: del cèltic beccus.

polispast

m. MANUT./TECNOL. Sistema de dos grups d'una o més corrioles cada un, l'un fix i l'altre mòbil.

DCVB: pres del llatí polyspaston, mat. sign., d'origen grec πολύσπαστον 

polýspaston.

soneria

1. f. TECN. Conjunt dels mecanismes que servixen per a fer sonar un rellotge.
2. f. TRANS. Conjunt d'automatismes de les vies fèrries per a advertir de la baixada de les barreres.

La paraula està en el diccionari del Salt amb esta accepció, però no apareix en la resta de diccionaris: DNV, DIEC i DCVB. El Termcat l'ha introduïda per a referir-se als aparells sonors de la via fèrria com els que es posen en els passos a nivell per a advertir de la baixada de barreres.

Paraula d'origen francés: sonnerie.

fresa

^fresa 1

1. f. ZOOL. Posta dels peixos i dels amfibis.

2. f. ZOOL. Època en què passa la posta dels peixos i dels amfibis.

DCVB: derivat postverbal de fresar, del llatí frĭctiare, ‘fregar’.

^fresa 2

1. f. TECNOL. Ferramenta tallant proveïda d'unes dents afilades les arestes de les quals estan disposades en una superfície de revolució i que és utilitzada en el fresatge.

2. a. f. AGR. Cultivadora formada per una fresa d'eix horitzontal mogut per la presa de força d'un tractor.

b. f. AGR. Molinet que remou la terra i arranca les males herbes.

DCVB: pres del francés fraise, mat. sign.

esperó

1. a. m. Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta en la part posterior de la bota de muntar i servix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar.

b. m. [ fig. ] Incitament, estímul.

c. esperó d'apicultor TECNOL./APIC. Ferramenta de metall proveïda d'una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament calfada, servix per a incrustar a la cera estampada els fils d'aram muntats en els quadros del buc perquè les bresques queden sòlidament fixades.

d. tindre esperons Tindre experiència.

2. m. ANAT. Prominència punxeguda i sobreïxent.

3. m. BOT. Prolongació tubular i tancada de la base del calze o de la corol·la.

4. a. m. MAR. Extrem de la proa d'un vaixell.

b. m. MAR. Punta de ferro sobreïxent per la proa de les galeres amb la qual abordaven i ferien l'enemic.

5. a. m. OBR. PÚBL. Construcció en punta en forma d'angle agut addicionada als pilars d'un pont, aigua amunt i aigua avall, per a tallar el corrent del riu i disminuir, així, el xoc de l'aigua.

b. m. OBR. PÚBL. Contrafort.

c. m. OBR. PÚBL. Punta de roca que romp les onades en l'entrada d'una cala, d'un port, etc.

6. m. ZOOL. Apèndix punxegut que presenten en les extremitats alguns animals.

7. esperó de cavaller BOT./JARD. Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium ajacis), de tija terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d'un llarg esperó.

DCVB: del llatí tardà sporōnus, mat. sig. || 1, pres del fràncic sporo (cf. Meyer-Lübke REW 8130a).

pern

1. a. m. TECNOL. Peça metàl·lica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota en un extrem, i de rosca a l'altre per a poder-hi collar una femella, utilitzat per a unir dos peces o parts de peça, o bé per a servir d'eix del moviment d'una peça o part de peça respecte a una altra.

b. m. MOTOR Tub disposat en el forat central d'un pistó d'un motor d'explosió a l'entorn del qual gira la biela pel seu cap superior.

2. m. [ fig. ] Eix, fonament. El pern del món.

DCVB: del llatí vg. *pĕrnu, format damunt pĕrna ‘cama’ per masculinitzacíó.

argue

m. TECNOL. Màquina per a moure o alçar pesos, consistent en un torn de tambor vertical que manté enrotllat el cable que mou o eleva la càrrega.

DCVB: del llatí *argănum (var. de orgănum), ‘eina’. Imatge.

brida

1. a. f. Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que servixen per a subjectar-lo al cap de l'animal.

b. f. [ esp. ] Regnes.

c. anar a tota brida (o a brida abatuda ) Anar molt de pressa.

d. donar brida (a un cavall, etc.) Afluixar-li la brida perquè córrega més.

2. a. f. Cinta, cordó, corretja, que té una certa semblança amb una brida per la seua forma o els seu ús.

b. f. TECNOL. Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per a limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una ferramenta a una màquina.

c. brida d'emportament TECNOL. Peça que en el torn comunica el moviment del plat a la peça col·locada entre punts.

3. f. CONSTR. Argolla 3.

4. f. ANAT. Adherència patològica en forma de filament o de membrana que s'establix a conseqüència d'algun procés inflamatori.

DCVB: del gerànic. bridel, mat. sign., per via del francés bride segons Wartburg FEW.

polleguera

1. f. OFICIS/TECNOL. Peça amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l'extrem d'un eix de rotació o d'un arbre d'una porta, d'una embarcació, d'un motor, etc.

2. fer eixir (algú) de polleguera Exasperar-lo, fer-li perdre la calma.

3. traure (una cosa) de polleguera Fer-la eixir del seu estat o del seu curs normal, habitual, natural.

DCVB: del llatí pollĭcarĭa, derivat de pōllex, ‘dit polze’.

tremuja

1. f. MANUT./TECNOL. Depòsit en forma de tronc de piràmide o de con invertits, que funciona com un embut, en el qual s'acumulen i s'emmagatzemen diverses matèries, que es posen per la part superior i ixen per la inferior, i que alimenta o carrega un aparell classificador, triturador, etc., o un forn.

2. a. f. [p. anal.] Nom donat a diversos objectes de forma aproximadament trapezial.

b. f. [p. anal.] Peça de fusta o de ferro que, unida a les anses d'una campana, servix per a sostindre-la i li fa de contrapés en ventar-la.

DCVB: probablement del llatí trĭmŏdia, ‘mesura de tres modis’. 

calandra

1. f. AUT. Reixat que, disposat a l'exterior de la carrosseria d'un automòbil, permet el pas de l'aire i servix d'adorn.

2. f. ZOOL. Calàndria.

3. f. TECNOL. Màquina consistent en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa una matèria contínua (paper, teixit, etc.), que és sotmesa a l'acció combinada de la pressió i el lliscament.

DCVB: del grec κάλανδρα, ‘espècie d'alosa’. 

aixamfranar

v. tr. TECNOL. Matar els caires (d'alguna cosa) amb xamfrans.

DCVB: de 'xamfrà', del francés chanfrein, mat. sign., que és compost de chant freint, ‘cantell trencat’.

resiliència

1. f. TECNOL. Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.

2. f. PSIC./SOCIOL. Capacitat d'una persona o d'un grup per a continuar projectant-se en el futur a pesar de condicions molt negatives o vivències traumàtiques.

3. f. ECOL. Capacitat d'un ecosistema de recuperar l'estabilitat després de veure's greument afectat.

De l'anglés resilience.
«La resiliència urbana és, a l'igual que la resiliència d’una persona, la capacitat d’una ciutat per a recuperar el seu equilibri normal després d’una crisi ambiental o estat excepcional en els serveis.»

resiliència (Levante)

manovella

f. TECNOL. Mecanisme de transmissió de moviment consistent en una barra o peça allargada un extrem de la qual es fixa a un eix, que és accionada per l'altre extrem per a imprimir a l'eix un moviment de rotació.

DCVB: manuella.

plegatge

1. m. Operació de plegar.

2. m. GRÀF. Operació a la qual són sotmesos els fulls impresos per a donar-los la forma i el format que han de tindre.

3. m. TECNOL. Operació a la qual són sotmeses les planxes metàl·liques, que consistix a doblegar una part de la xapa sobre una altra part, perquè formen un angle determinat.

4. m. TÈXTIL Operació a la qual són sotmesos els teixits i que consistix a disposar-los formant plecs o doblecs.

5. plegatge de paper Execució d'objectes decoratius en paper plegat sense tallar, ni afegir cap element.