lavanda

1. f. BOT. Espígol.

2. f. PERFUM. Aigua de lavanda.

Del francés 'lavande' que prové de l'italià 'lavanda'.

faena

1. a. f. Treball que es fa per obligació o professionalment. Estar sense faena. Buscar faena. Ha trobat una bona faena.

b. f. Ocupació, quefer. Les faenes del camp.

c. f. Lloc habitual de treball. Si no el trobes en la faena, busca'l en el bar.

d. altra faena hi ha Expressió que s'usa per a manifestar que no s'està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.

e. amb prou faenes loc. adv. Difícilment, a penes. Amb prou faenes hi arribarem a temps.

f. curt de faena Poc treballador.

g. donar faena Ser treballós. No patisques, que la teua filla no dóna faena.

h. donar faena (a algú) Proporcionar-li col·locació per a treballar. Esta empresa dóna faena a mig poble.

i. fer faena Treballar. Hui no tinc ganes de fer faena.

j. fer les seues faenes Evacuar l'intestí.

k. posar-se a la faena Mamprendre decididament alguna cosa.

l. sense faena Desocupat. Este mes s'ha reduït la xifra dels sense faena.

2. f. INFORM. Unitat de treball, considerada bàsica i independent, que pot ser duta a terme per un ordinador.

DCVB: del llatí facienda, ‘coses que s'han de fer’.

Josep Lacreu, Facebook

carlota

f. BOT./AGR. Safanòria.

DCVB: de l'àrab isfanāríya, mat. sign.
DRAE: Del árabe hispano *safunnárya, y este del griego σταφυλίνη ἀγρία staphylínē agría 'zanahoria silvestre'.

farmaciola

f. Armariet o estoig amb medicaments, gases, etc., per a casos d'urgència.

llavaplats

1. m. i f. inv. Persona llogada en una cuina per a llavar els plats, els atifells de cuina, etc.

2. m. (o f. ) inv ELECTROD. Màquina destinada a llavar els plats i la vaixella en general.

rebost

1. m. Lloc d'una casa, d'una nau, etc., on es guarden els comestibles.

2. m. Provisió de comestibles que es guarden en una casa, una nau, etc.

DCVB: del llatí repŏstum, ‘cosa guardada’.

verdader verdadera

1. adj. Conforme a la veritat, que mereix l'assentiment pel seu caràcter de veritat. Són dades verdaderes.

2. adj. [generalment anteposat al nom] Que és real, que és allò que representa o allò que s'anomena, autèntic. Un verdader enemic. No és una còpia: és un verdader incunable.

3. adj. [usat per a subratllar l'adequació d'una expressió comparativa] És un verdader científic.

DCVB: derivat de la forma arcaica vertat. La variant verdat ha donat per derivació l'adjectiu verdader. La forma veritat és un cultisme que es va imposar, segurament gràcies a la influència eclesiàstica, damunt aquelles formes populars, i les féu desaparèixer, però no ha tingut descendència de derivats (veritader no existeix).

destra

1. a. f. Mà dreta.

b. a destra i sinistra Sense miraments ni discreció.

c. a destra i sinistra A dreta i esquerra.

d. a la destra i a la sinistra A tort i a dret.

2. f. [ ant. ] Ronsal.

DCVB: de 'destre', del llatí dĕxtĕru,

advocat

1. a. m. i f. DRET Llicenciat en dret que es dedica professionalment a dictaminar sobre qüestions de dret i a defendre en juí els interessos dels litigants. Advocat defensor.

b. advocat d'ofici DRET Advocat que defén els litigants que no disposen de suficients recursos econòmics per a pagar un advocat o que no han designat un defensor propi.

2. a. advocat de secà (o d'estar per casa , o de pa sucat amb oli ) [ pop. ] Advocat que no exercix ni servix per a exercir.

b. advocat de secà (o d'estar per casa , o de pa sucat amb oli ) [ pop. i desp. ] Persona que sense haver cursat la carrera de Dret entén de lleis o presumix d'entendre'n.

c. advocat de secà (o de pa sucat amb oli , o d'estar per casa ) [ pop. ] Persona que parla de matèries en què és llec.

3. m. i f. [ fig. ] Persona que parla en defensa d'un altre, defensor, intercessor. T'has convertit en l'advocat d'una causa perduda.

4. advocat del diable REL. Persona que té la missió de presentar objeccions en les causes de canonització.

5. advocat del diable [ fig. ] Defensor d'una mala causa. En esta discussió jo estic fent d'advocat del diable.

DCVB: pres del llatí ădvŏcātus, mat. sign.

mànega

1. a. f. INDUM. Part del vestit que cobrix totalment o parcialment el braç.

b. anar en mànegues de camisa Anar sense jaqueta o altra peça de vestir les mànegues de la qual cobrisquen les de la camisa.

c. mànegues a lloure (o penjants ) Obertes i penjant des del muscle, des de mig braç.

2. a. donar llargues mànegues (a algú) Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.

b. fer mans i mànegues Esforçar-se a aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la.

c. més curt que una mànega de jupetí Curtíssim.

d. no mocar-se amb mitja mànega Ser esplèndid, no ser mesquí.

e. no tindre de què fer mànegues No tindre de què disposar en cas de necessitat.

f. ser de la mànega ampla (o tindre la mànega ampla ) Ser excessivament indulgent amb les faltes alienes, ser tolerant.

g. ser de la mànega estreta Ser excessivament sever, escrupolós.

3. f. MAR. Amplària d'una nau.

4. f. METEOR. Tromba marina o de llac.

5. f. PESCA Xàrcia per a pescar de forma tubular.

6. a. f. TECNOL. Tub llarg i flexible que s'utilitza per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids o sòlids pulverulents.

b. f. [ p. ext. ] TECNOL. Qualsevol tub flexible.

7. f. En pastisseria, embut de tela que s'utilitza especialment per a decorar certs plats.

DCVB: del llatí manĭca, mat. sign. || 1.

taca

1. a. f. Senyal sobre una cosa a causa de la presència d'una substància estranya. Les taques de sang són molt difícils de llevar. T'has fet una taca en el vestit. Una camisa plena de taques.

b. f. [ fig. ] Allò que entela la reputació, la puresa de l'ànima. Està net de tota taca.

2. a. f. Xicoteta part d'una cosa de diferent color que el dominant.

b. taca solar ASTR. Cada una de les regions fosques de contorns irregulars que s'observen en la fotosfera solar.

3. f. BOT. Þ herba de la taca .

4. estendre's (o escampar-se ) com una taca d'oli Estendre's molt i molt de pressa, divulgar-se, dit especialment d'una notícia; exagerat.

5. passar de taca d'oli Ser inadmissible, una cosa, de tan exagerada.

DCVB: incerta; en fr. hi ha tache, en it. tacca, que són mots del mateix origen que el cat. taca; han estat considerats com de procedència germànica, però sense arribar a veure-la segura.

segell

1. a. m. SIGIL·LOGR. Matriu, tòrcul o altra ferramenta, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d'una persona o institució, per a estampar-los a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper, i que servix per a identificar la propietat d'una cosa, garantir l'autenticitat, la validesa, etc., d'un document, evitar que siga obert un plec, etc.

b. m. SIGIL·LOGR. Marca estampada o impresa amb segell.

2. m. Timbre.

3. m. Caràcter distintiu comunicat a una obra o a altra cosa. L'obra d'este escultor és marcada amb el segell del geni.

4. m. FARM. Catxet.

5. segell de Salomó BOT./FARM. Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies (Polygonatum officinale), de tija angulosa, flors d'un blanc verdós, oloroses, fruits en baia negra blavosa i utilitzada en medicina popular.

DCVB: del llatí sigĭllum, mat. sign. ||1.

nora

f. Muller del fill respecte als pares d'este.

DCVB: del llatí vg. *nŏra, mat. sign. || 1, format del clàssic nŭrus amb canvi de la ŭ en ŏ per influència de sŏcra, i amb adopció de la terminació -a per fer destacar el gènere femení del mot.

arracada arracades

1. a. f. Ornament que es porta en les orelles. Unes arracades d'or.

b. f. Pomellet.

c. f. [ fig. ] Es diu de la persona pesada que un no es pot llevar de damunt.

d. f. [ iròn. ] Persona poc recomanable.

2. f. ZOOL. Terme que s'aplica a cadascun dels dos apèndixs de pell que tenen davall de la barba les cabres i algunes races de porcs.

3. f. BOT. Ament de l'avellaner.

4. f. GRÀF. Part més estreta en una columna de composició tipogràfica per a encabir-hi un gravat.

5. f. TECNOL. Peça intermediària que tenen certes màquines per a transmetre el moviment.

6. a. f. pl. BOT. Sanguinària blanca.

b. f. pl. BOT. Belluguet gros.

DCVB: de l'àrab. al-qarraṭ, mat. sign. || 1.