virus

1. a. m. inv. BIOL./BIOQ. Membre d'un grup d'agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.

b. m. inv. [ fig. ] Cosa molt nociva, verí. El virus del racisme.

2. a. m. inv. PAT. Qualsevol humor orgànic patològic, especialment el pus.

b. m. inv. [ fig. ] Malícia, malignitat.

3. m. inv. [ p. anal. ] INFORM. Agent nociu que actua en un sistema informàtic i en perjudica el funcionament correcte.

DCVB: del llatí virus, mat. sign.

compilar

1. v. tr. Reunir en un sol cos d'obra (materials trets de diferents llibres, de diferents documents, etc).

2. v. tr. INFORM. Transformar (programes font) en programes objecte.

DCVB: pres del llatí compīlāre, mat. sign. 1.

precisió

1. f. Qualitat de precís, determinació exacta, estricta. Instrument de precisió. Dóna les instruccions amb precisió i claredat.

2. f. INFORM. Grau de discriminació implícita en un nombre.

3. f. MAT./METROL. En contraposició amb error , qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d'una magnitud amb el seu valor real.

4. precisió de tir ARM. Capacitat d'agrupament dels impactes dels projectils disparats per una peça d'artilleria, sense variar les dades.

5. f. pl. Detalls, explicacions precises que permeten donar una millor informació. Demanar, donar, precisions sobre un fet.

DCVB: pres del llatí praecisiōne, mat. sign.

arrova

1. f. METROL. Mesura de pes equivalent a ¼ de quintar.

2. f. INFORM. Símbol format per una a semiencerclada que, en una adreça de correu electrònic, separa el nom de l'ordinador de l'internauta del nom de l'ordinador que li dóna hostatge.

DCVB: de l'àrab rubaʿ (i amb l'article ar-robaʽ) ‘quartal, la quarta part’ (cf. Eguílaz, Glos. 289).

El símbol @ ha tingut diversos usos al llarg de la història, en l'època medieval l'utilitzaven per a substituir la preposició llatina ad. Va desaparéixer amb la impremta, però els mercaders continuaven usant-lo vinculat als productes, en anglés s'utilitzava per a substituir la preposició at i sembla que va entrar per Barcelona en les descàrregues dels barcos anglesos on el van vincular al pes dels productes que venien comptats en arroves. El creador del primer programari de correu, Ray Tomlinson, necessitava d'un caràcter per a separar l'usuari del proveïdor de correu i va adoptar este símbol que hui en dia utilitzem en tot el món amb la mateixa finalitat.
En anglés el símbol es diu at sign. En francés arobase. En italià chiocciola.

tutorial

m. INFOR. Recurs didàctic en suport electrònic que mostra, d’una manera detallada, els passos que ha de seguir un usuari per a poder executar autònomament un procés determinat o per a assolir gradualment un coneixement específic.

glocalització

f. INFOR. Procés pel qual es difon un fenomen d’àmbit local aprofitant els canals de la globalització.

En anglés: glocalisation; glocalization

biaix

1. a. m. Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. Fer biaix un camí.

b. al biaix (o de biaix ) loc. adv. En disposició obliqua. Unes faldetes tallades al biaix. Una banda que va de biaix.

2. m. Cosa tallada al biaix, obliquament. Posar un biaix al voltant del coll d'un vestit.

3. a. m. ESTAD./INFORM. Predisposició o inclinació que fa que el resultat d'una mesura s'aparte de l'esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques.

b. m. ESTAD./INFORM. Mesura de la descompensació d'un conjunt d'errors.

c. biaix d'ordenació ESTAD./INFORM. Predisposició d'una distribució o seqüència a apartar-se de l'ordenació que seria esperable si la distribució o seqüència es presentara realment a l'atzar.

4. biaix buscat Biaix obligat per una necessitat constructiva.

5. biaix de cartabó CONSTR. Forma de l'extrem d'un llistó o d'una post consistent en un pla que forma un diedre de 45 graus amb els costats llargs d'esta peça.

6. haver-hi molt de biaix (entre dos coses) Haver-hi molta diferència.

7. traure els biaixos Buscar economies, estalviar.

DCVB: encara insegura, després de moltes hipòtesis que han intentat explicar-la. Diez EWb 51 proposà l'ètim llatí bifax, ‘de dues cares’, que té l'inconvenient de suposar una evolució fonètica inadmissible; Ant. Thomas proposà més envant l'origen *biansius, que seria resultat del llatí bis+ansa; E. Bourciez intentà explicar el mot per via d'una forma *bifasius, format de bifarius amb contaminació del gr. διφάσιος; aquestes dues etimologies també són poc probables perquè topen amb serioses dificultats fonètiques. Holthausen i Liljeholm han defensat l'ètim llatí *biaxius, ‘de dos eixos’. Brüch, en Neuph. Mit. xxii, 117 i xxiii, 93, proposa l'origen del gr. ἐπικάρσιος, ‘oblic’, que segons ell seria tornat *bigassiu en gal·lo-romànic, i de bigassiu vindrien el francès i provençal biais i el català biaix. Aquesta teoria és estada acceptada per Wartburg FEW, iii, 230, que la raona d'aquesta manera: «Aquest mot (epicarsios) es degué introduir, com tants d'altres elements grecs, per la via de Massilia. En gal·lo-romànic devia tornar *bigassiu, com es pot veure pel que diu Claussen en Rom. Forsch. xv, 838, 839, 870; *bigassiu devia tornar bigais, i aquesta forma devia perdre la -g- en llenguadocià, i esporàdicament en altres dialectes». Meyer-Lübke REW, 3.a ed., 1072, no accepta aquesta etimologia, que considera —encertadament— artificiosa, i es conforma amb un hipotètic *biasius, d'origen desconegut i d'existència més que dubtosa. Darrerament, Corominas DECast, iv, 723-724, ha proposat un origen occità: biaissar, que seria compost del llatí bĭs (de sentit pejoratiu) i anxiari, ‘inquietar-se, disgustar-se de quelcom’, i després ‘apartar-se, desviar-se’, que, del significat psíquic, hauria passat al sentit físic o material, i biaix seria doncs un derivat postverbal de biaissar.

faena

1. a. f. Treball que es fa per obligació o professionalment. Estar sense faena. Buscar faena. Ha trobat una bona faena.

b. f. Ocupació, quefer. Les faenes del camp.

c. f. Lloc habitual de treball. Si no el trobes en la faena, busca'l en el bar.

d. altra faena hi ha Expressió que s'usa per a manifestar que no s'està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.

e. amb prou faenes loc. adv. Difícilment, a penes. Amb prou faenes hi arribarem a temps.

f. curt de faena Poc treballador.

g. donar faena Ser treballós. No patisques, que la teua filla no dóna faena.

h. donar faena (a algú) Proporcionar-li col·locació per a treballar. Esta empresa dóna faena a mig poble.

i. fer faena Treballar. Hui no tinc ganes de fer faena.

j. fer les seues faenes Evacuar l'intestí.

k. posar-se a la faena Mamprendre decididament alguna cosa.

l. sense faena Desocupat. Este mes s'ha reduït la xifra dels sense faena.

2. f. INFORM. Unitat de treball, considerada bàsica i independent, que pot ser duta a terme per un ordinador.

DCVB: del llatí facienda, ‘coses que s'han de fer’.

Josep Lacreu, Facebook

entropia

1. f. FÍS. Magnitud termodinàmica que indica el grau de desorde intern del sistema, funció d'estat del sistema.

2. f. INFORM. Magnitud que indica el grau d'informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.

L'origen de la paraula és grec ἐντροπή entropḗ 'canvi', 'gir'. Va ser introduïda a través de l'alemany 'Entropie' pel físic i matemàtic Rudolf Clausius.

Actualment s'està utilitzant en molts altres àmbits: entropia social, entropia personal, entropia lingüística, entropia de la informació, etc., per a explicar un desorde d'organització interna.

xarxa o xàrcia

1. a. f. MAR. Conjunt de caps i fils d'aram que, amb diferents aplicacions, són utilitzats a bord de les embarcacions.
b. f. PESCA [usat generalment en plural] Ormeig de pesca constituït per un teixit de fils nugats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla.
c. f. TÈXTIL Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil de cànem, de lli o, modernament, de niló.
2. a. f. [ p. ext. ] TÈXTIL Teixit de fils lligats formant una retícula semblant a la de les xarxes de pescar, però destinades a altres usos, malla.
b. f. [ p. ext. ] AERON. Malla de corda que cobrix l'embolcall d'un globus, distribuïx la càrrega per la seua superfície i suporta la barqueta.
c. f. [ p. ext. ] ESPECT. En el circ, malla col·locada horitzontalment davall dels aparells gimnàstics quan els exercicis acrobàtics poden ser perillosos, per a amortir la possible caiguda de l'acròbata.
d. f. [ p. ext. ] ESPORT En el tenis, el voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc i per damunt de la qual s'ha de fer passar la pilota.
e. f. [ p. ext. ] ESPORT Malla accessòria d'alguns elements de joc, com la que delimita l'espai interior de la porta (futbol, handbol, etc.) o la que constituïx la cistella del basquetbol.
f. xarxes d'obstrucció MAR. xarxes amb què es tanca l'entrada d'un port per a impedir-hi la penetració de submarins i de torpedes enemics.
3. a. f. [ p. anal. ] Encreuament o connexió de línies, conduccions, vies de comunicació, canonades, circuits elèctrics, etc.
b. f. [ p. anal. ] ANAT. Teixit que forma una retícula de malles quadrades o rombals.
c. f. [ p. anal. ] CRISTAL·L. En un cristall, ordenació regular de punts en l'espai.
d. f. [ p. anal. ] FERROC. Conjunt de les línies de ferrocarril que pertanyen a una mateixa administració o que corresponen a una nació, a un estat, a una regió, etc.
e. f. [ p. anal. ] TECNOL. Conjunt constituït per un nombre determinat d'aparells autònoms, de naturalesa mecànica, elèctrica, acústica, etc., i els circuits que els unixen.
f. xarxa de carreteres OBR. PÚBL. Conjunt de les carreteres d'una zona determinada (estat, nació, regió, comarca, etc.).
g. xarxa de clavegueres URBAN. Sistema de clavegueres d'una població.
h. xarxa de comunicacions TRANSP. Conjunt de les autopistes, carreteres i ferrocarrils que comuniquen les ciutats i els pobles d'un territori.
i. xarxa de difracció ÒPT. Objecte equivalent a un sistema de fissures iguals i paral·leles, col·locades sobre una superfície, amb el qual s'aconseguix augmentar extraordinàriament els efectes de difracció de la llum respecte als produïts quan és utilitzada una sola fissura.
j. xarxa de distribució ELECTROT. xarxa destinada a la distribució d'electricitat.
k. xarxa de distribució IND. Sistema de canalització per a la conducció i el forniment de gas a l'usuari.
l. xarxa de sanejament OBR. PÚBL. Conjunt dels conductes que conduïxen les aigües pluvials o fecals a les estacions depuradores o als canals d'evacuació.
m. xarxa documental DOC. Conjunt de bases de dades documentals connectades entre elles per ordinador i consultables per terminal.
n. xarxa en bucle (o en anell ) ELECTROT. xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l'energia pot ser fornida indistintament en l'un o l'altre sentit.
o. xarxa geodèsica GEOGR./TOPOGR. Conjunt de punts d'una superfície geogràfica mesurats amb precisió per mitjà de mètodes adequats.
p. xarxa local INFORM. Grup d'ordinadors connectats entre ells dins d'una àrea limitada, com ara un edifici.
q. xarxa mallada ELECTROT. xarxa de distribució constituïda per circuits formant bucles, els dos extrems dels quals són alimentats per fonts d'alimentació diferents.
r. xarxa mallada ELECTROT. xarxa de distribució formada per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per fonts d'alimentació diferents.
s. xarxa radial ELECTROT. xarxa de distribució constituïda per circuits disposats radialment, en què la font d'energia té origen en un sol punt i de manera que tot punt de consum només pot ser alimentat per un sol camí.
t. xarxa telefònica TELECOM. Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servici telefònic.
u. xarxa telegràfica TELECOM. Conjunt de línies que conflueixen en una mateixa central telegràfica.
v. xarxes interconnectades ELECTROT. xarxes enllaçades per interconnexió.
4. a. f. [ fig. ] Conjunt de coses o persones enllaçades entre elles.
b. f. [ fig. ] Conjunt de persones lligades entre elles, especialment per a una acció clandestina. Una xarxa d'espionatge.
c. f. [ fig. ] MAT. Aplicació d'un conjunt dirigit en un conjunt qualsevol, sent un conjunt dirigit un conjunt ordenat segons una relació reflexiva, transitiva i filtrant superiorment.
d. xarxa alimentària ECOL. Cadena alimentària.
e. xarxa meteorològica METEOR. Conjunt d'estacions distribuïdes geogràficament dins d'una regió o un país i destinades a proporcionar informació meteorològica a un servici central.

DCVB: del gr. ἐξάρτια, ‘aparells d'un vaixell’.

ròssec

1. a. m. Acció o efecte de rossegar.

b. m. PESCA Art de ròssec.

c. a ròssec loc. adv. Arrossegant. Emportar-se una cosa a ròssec.

2. m. Part d'una cosa que s'arrossega per terra. El ròssec del mantell reial, d'un vestit.

3. m. [ fig. ] Recialla. El ròssec d'una malaltia. Encara patixen el ròssec de la guerra.

4. a. m. [ fig. i esp. ] ECON. Paga o renda vençuda i no cobrada.

b. m. [ fig. i esp. ] ECON. Quantitat residual d'un compte que passa a formar part d'un compte nou.

c. m. [ fig. i esp. ] ECON. Suma de les partides que figuren en una columna que passa a figurar com a sumand de la columna següent.

5. m. MAT./INFORM. Transport.

DCVB: derivat de rossegar, incerta, però molt probablement derivat del mateix mot (germànic?) que ha donat el cat. ròssa i rossí, segons la plausible opinió de Coromines (Vox Rom. ii, 166), qui explica aquesta derivació pel fet d'esser rossegats per cavalls (rossins) els condemnats al suplici del rossegament.

programari

m. INFORM. Conjunt sistemàtic de programes informàtics amb la documentació corresponent.