miracle o milacre

1. m. REL. Fenomen extraordinari que es creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.

2. m. [hiperb.] No vullgues fer miracles. Este xarop farà miracles en la vostra salut. És un miracle que no haja caigut. Si aprovem el curs serà un miracle.

3. m. TEATRE Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant.

4. per miracle Miraculosament.

5. quedar-se com els del miracle Quedar sorprés per alguna cosa que no s'esperava.

DCVB: del llatí miracŭlu, mat. sign.

5. «Però tot està en contínua transformació, i en un moment determinat, durant el segle XVI, la paraula miracle es transformà en milacre. Una simple inversió de les consonants de les dos últimes síl·labes. Així és com es pot constatar en la crònica de Pere Joan Porcar Coses evengudes en la ciutat y regne de València: «invocà a sent Simó y féu fer est milacre», i en el Dietari de Joaquim Aierdi, i en les Memòries d’un capellà del segle XVIII de Josep Esplugues, i en moltes altres obres fins a generalitzar-se per l’antic Regne de València, per les terres del Baix Ebre i per l’illa de Menorca.». Pren la paraula, Josep Lacreu.

En castellà passa el mateix fenomen i apareix ja la forma canviada en  el Diccionario latino-español, de Nebrija (1495).

vomitori

1. adj. FARM. Vomitiu.

2. m. TEATRE En els teatres i amfiteatres romans, cada una de les portes obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades.

DCVB: pres del llatí vomitōrium, mat. sign.

alcavot alcavota

1. m. i f. Persona que actua de mitjancera o d'encobridora en relacions amoroses considerades il·lícites.

2. m. i f. [ p. ext. ] Encobridor.

3. m. TEATRE Teló que substituïa el de boca en l'escenari d'un teatre, utilitzat per a indicar que l'entreacte seria curt.

DCVB: de l'àrab al-qawwād, mat. sign. 1.

En àrab significava aquell que cavalcava amb el cavall que s'enviava per a demanar els favors d'una dona, segons una costum medieval àrab que permetia els senyors mantindre relacions sexuals amb les dones d'altres. De fet, arriba a nosaltres per a designar aquella persona que intervé com a mitjancera en relacions amoroses o sexuals que no són del tot lícites.

coverol

coverol

m. TEATRE En el prosceni d'un teatre, forat on s'amaga l'apuntador.

alcavot alcavota

1. m. i f. Persona que actua de mitjancera o d'encobridora en relacions amoroses considerades il·lícites.

2. m. i f. [ p. ext. ] Encobridor.

3. m. TEATRE Teló que substituïa el de boca en l'escenari d'un teatre, utilitzat per a indicar que l'entreacte seria curt.

DCVB: de l'àrab al-qawwād, mat. sign. 1.