arrabassar

1. v. tr. AGR. Arrancar les mates, les arrels i les rabasses (d'un terreny) per a cultivar-lo.

2. v. tr.  Arrancar (una planta) de soca-rel. Per extensió, prendre violentament (alguna cosa) a algú.

carena

1. a. f. MAR. Part submergida del buc d'un vaixell.

b. f. MAR. Reparació que es fa en el buc d'un vaixell.

c. donar carena MAR. Carenar.

2. f. AGR. Llom de terra entre solc i solc.

3. f. CONSTR. Biga situada al llarg de l'aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent.

4. f. GEOL. En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants.

DCVB: del llatí *carīna, mat. sign. I. En l'evolució fonètica normal hauria resultat en català carina, perquè el mot llatí té la i llarga. Meyer-Lübke, REW 1693, explica la e de les formes romàniques (ital. i esp. carena, fr. carène) dient que són preses del llenguatge de Gènova i de la costa de Ligúria, on el canvi de ī en e és normal. Corominas DECast, i, 683, no gosa admetre el genovesisme d'un mot tan antic en català, i prefereix suposar una forma *carena existent ja en el llatí itàlic.

restoll

1. m. AGR. Conjunt de les tiges de blat, ségol, ordi, etc., que romanen arrelades a la terra després de la sega.

2. m. AGR. Camp després de la sega, abans de fer-hi cap altra operació, que conserva, per tant, el restoll.

DCVB: del llatí vg. *restŭcŭlu, var. de *restŭpŭlu, i aquest derivat de stŭpŭla,mat. sign.

fanecada

f. AGR. Mesura superficial agrària corresponent a la superfície que pot ser sembrada amb una faneca de gra, i que equival a la dotzena part d'una hectàrea.

DCVB: derivat de faneca, de l'àrab fanīqa, nom de certa mesura de grans, «saccus magnus quo exportatur lutum» segons Freitag (cf. Eguílaz Glos. 395).

poltre poltra

1. m. i f. Cavall, egua, jóvens.

2. a. m. AGR. Aparell a manera d'una gàbia gran de fusta que servix per a subjectar i suspendre per la part davantera els cavalls, els bous, etc., que no es deixen ferrar o curar.

b. m. AGR. Aparell constituït per un tronc amb dos branques, clavat a terra, que era utilitzat per a subjectar-hi les vaques quan el brau les havia de cobrir.

3. m. ESPORT Aparell de gimnàstica per a fer exercicis de salt.

4. m. HIST. Cavallet de fusta en el qual se subjectava el reu per sotmetre'l a certes tortures.

5. m. TÈXTIL Mecanisme que en els ordidors de bóta enrotlla els ordits sobre el plegador.

DCVB: del llatí pullĭtru, mat. sign.

vessana

1. f. AGR. Tros de terra de cultiu, especialment el que es té arrendat.

2. f. METROL. Mesura agrària pròpia del Gironés, l'Empordà i la Selva. La vessana de rei, o corrent, equival a 900 canes quadrades, o siga, 2.187,4 m², i és dividida en 4 quartons.

DCVB: del llatí vg. *vĕrsāna, derivat de vĕrsāre, ‘girar’, probablement perquè a l'acabament de la feixa o tros de terra llaurada calia fer girar els bous (cf. Corominas DECast, i, 451).

«Deien que estaven contents de viure tan apartats, i que en tantes vessanes no hi haguera ningú que molestara la xica…» Isabel-Clara Simó, El Mas del Diable.

fresa

^fresa 1

1. f. ZOOL. Posta dels peixos i dels amfibis.

2. f. ZOOL. Època en què passa la posta dels peixos i dels amfibis.

DCVB: derivat postverbal de fresar, del llatí frĭctiare, ‘fregar’.

^fresa 2

1. f. TECNOL. Ferramenta tallant proveïda d'unes dents afilades les arestes de les quals estan disposades en una superfície de revolució i que és utilitzada en el fresatge.

2. a. f. AGR. Cultivadora formada per una fresa d'eix horitzontal mogut per la presa de força d'un tractor.

b. f. AGR. Molinet que remou la terra i arranca les males herbes.

DCVB: pres del francés fraise, mat. sign.

esporgar

1. v. tr. AGR. Podar, tallar i llevar les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc., d'un arbre, d'un arbust., per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.

2. v. tr. [ fig. ] Eliminar allò inservible, extraure els aspectes interessants. Esporgar d'errors una teoria, un llibre.

DCVB: del llatí expŭrgare, ‘netejar’.

marjal

1. f. AGR. Bancal.

2. f. (o m. ) GEOL. Terreny d'aiguamolls vora la mar.

DCVB: derivat de l'àrab marj ‘prat’ (cf. Eguílaz Glos. 445).

A Bocairent, ben lluny de la mar, trobem el topònim la Marjal en una zona amb no massa aigua.

farratge

m. AGR. Verd destinat a l'alimentació del bestiar.

DCVB: del llatí farragĭne, mat. sign.

bròquil o bròcul

1. m. BOT./AGR. Varietat de cultiu de la col, de la família de les crucíferes (Brassica oleracea varietat botrytis), de tija molt curta, amb una inflorescència (capça) que constituïx la part comestible de la planta.

2. s'ha acabat el bròquil! Dit autoritàriament per donar per acabada una conversació, unes objeccions, etc.

DCVB: de l'italià broccolo, mat. sign.

Pren la paraula, Josep Lacreu.

ferratger ferratgera

1.	adj. AGR. Que servix com a ferratge. Herba ferratgera.

2.	adj. AGR. Del ferratge o que hi té relació.

També trobareu les formes 'farratger' o 'farratgera'.

DCVB: del llatí farragĭne, 'ferratge' o 'farratge'.

guaret

1. m. Paratge de terra molt grossa, que té la roca molt cap a dins.

2. m. AGR. Sistema de cultiu que consistix a deixar reposar un any o més un terreny empobrit perquè torne a adquirir fertilitat.

3. estar guaret (o en guaret , o de guaret ) m. Estar, un camp, llaurat i sense sembrar.

DCVB: del llatí vervactu, mat. sign.

Evolució molt distinta de la parula en castellà: barbecho.

escarificació

1. f. AGR./OBR. PÚBL. Operació d'escarificar un terreny.

2. a. f. MED. Producció, accidental o quirúrgica, d'una escara.

b. f. MED. Sèrie d'incisions xicotetes i superficials practicades amb l'escarificador o amb una llanceta.

DCVB: del castellà escarificación, que prové del llatí scarificatio, -ōnis. L'origen de la paraula el trobem també en el grec σκαριφᾶσθαι skariphâsthai, que significa 'rascar' o 'gravar'.

regueró

1. m. AGR./HIDR. Rec xicotet, canal de regatge secundari.

2. m. CONSTR. Canal entre dos fileres de teules, en una teulada.

3. m. Senyal deixat per un animal o per una persona en el camí per on ha passat.

DCVB: diminutiu de reguer que prové de regar, del llatí rĭgāre.

messes

1. f. pl. AGR. Sembrats de plantes segadores.

2. f. pl. AGR. Temps de la sega.

DCVB: el llatí mĕsses, mat. sign

andana

1. a. f. Franja de terreny destinada als vianants que voreja un moll.

b. f. Vorera.

2. f. TRANSP. Franja de terreny que voreja la via a més alçada i que servix per a facilitar l'accés de les persones als trens.

3. a. f. AGR. Antara.

b. f. AGR. Franja de terra que hi ha entre dos camps contigus, entre rengle i rengle d'una vinya, entre rem i rem d'una dallada.

c. f. AGR. Cadascuna de les línies de farratge que queden en el camp una vegada ha sigut dallat.

4. f. MAR. Línia o filera, especialment de peces usades en construcció naval. Andana de baus.

5. f. MAR. Sèrie d'embarcacions col·locades paral·lelament, l'una al costat de l'altra, perquè ocupen poc d'espai. Atracar en andana.

6. a. f. SERICICULT. Estant de canyís, de fusta foradada o de tela metàl·lica, on es fa la cria dels cucs de seda, i on després s'estenen els capolls obtinguts, perquè se sequen.

b. f. SERICICULT. Conjunt d'estants que formen una andana.

7. f. MAR. Costat del buc d'una embarcació per la part de fora.

8. f. CONSTR. Pis en la part superior de la casa, destinat generalment a guardar algunes collites.

9. f. [ ant. ] Anada per torn a qualsevol banda.

DCVB: probablement de l'it. andana, que, segons Corominas DECast, i, 205-206, deu venir d'un mot llatí *andagĭne, var. de indagĭne, ‘cordó de fossats o fortificacions’, ‘cordó de xarxes, de trampes o d'homes amb què s'impedeix a la caça que fugi’.

safanòria

1. f. BOT./AGR. Planta herbàcia biennal (Daucus carota ssp carota), d'arrel comestible, allargada i de color morat.

2. m. i f. Persona destrellatada.

DCVB: de l'àrab isfanāríya, mat. sign.

DRAE: Del ár. hisp. *safunnárya, y este del gr. σταφυλίνη ἀγρία staphylínē agría 'zanahoria silvestre'.

rasclet

1. a. m. AGR. Rascle xicotet.

b. m. AGR./JARD. Rampí.

c. m. SURO Aixa xicoteta utilitzada per a toscar el suro.

2. a. m. ZOOL. Au de l'orde dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Porzana pusilla), de color bru rogenc, amb taques negres i punts blancs amb el ventre i els flancs barrats de negre i blanc, i que habita en pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa.

b. m. ZOOL. Picardó.

c. m. ZOOL. Picardonet.

DCVB: diminutiu de rascle, del llatí vg. *rastŭlu, dim. de rastrum, significats 1.a i 1.b.

carlota

f. BOT./AGR. Safanòria.

DCVB: de l'àrab isfanāríya, mat. sign.
DRAE: Del árabe hispano *safunnárya, y este del griego σταφυλίνη ἀγρία staphylínē agría 'zanahoria silvestre'.