precisió

1. f. Qualitat de precís, determinació exacta, estricta. Instrument de precisió. Dóna les instruccions amb precisió i claredat.

2. f. INFORM. Grau de discriminació implícita en un nombre.

3. f. MAT./METROL. En contraposició amb error , qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d'una magnitud amb el seu valor real.

4. precisió de tir ARM. Capacitat d'agrupament dels impactes dels projectils disparats per una peça d'artilleria, sense variar les dades.

5. f. pl. Detalls, explicacions precises que permeten donar una millor informació. Demanar, donar, precisions sobre un fet.

DCVB: pres del llatí praecisiōne, mat. sign.

surreal

adj. MAT. nombre surreal És el tipus de nombre que inclou els nombres reals i també els infinits i infinitessimals més grans o més menuts en valor absolut que el nombre real.

subtrahend

m. MAT. En la subtracció, quantitat que ha de ser sostreta del minuend.

Del llatí substrahendus.

enèsim enèsima

1. a. adj. MAT. Que ocupa un lloc general indeterminat, designat per la lletra n, en una successió .

b. adj. [ p. ext. ] Que es repetix un nombre indeterminat a vegades. És l'enèsima vegada que t'ho dic!

2. a. adj. MAT. Es diu de cada una de les parts d'una quantitat dividida en un nombre determinat de parts iguals designat per la lletra n.

b. m. MAT. Un enèsim, 1/n.

3. adj. MAT. Dit d'una potència, arrel, orde de derivació, etc., indeterminats.

DCVB: derivat de ena (=N) amb el sufix -èsim que es troba en els numerals distributius vigèsim, centèsim, etc.

gúgol

m. MAT. Nombre, una quantitat molt considerable, el número 1 seguit de cent zeros, igual a 10¹⁰⁰.

De l'anglés googol. L'any 1997, els astrònoms Fred Adams and Gregory Laughlin van predir que el món s'acabarà en un gúgol d'anys aproximadament. Cap a 1930, el matemàtic Edward Kasner va notar que necessitava un nom per a designar una quantitat que estava utilitzant amb cent zeros i li va demanar a un nebot que li diguera quina paraula ho podria designar, el xiquet de nou anys li va dir en anglés googol i Edward Kasner va començar a estendre el mot entre els matemàtics.

fita

1. a. f. TOPOGR. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.

b. f. TOPOGR. Senyal situat a la vora d'una carretera o d'una línia fèrria indicador de la distància des de l'origen.

2. a. f. MAT. Nombre que limita l'abast d'un conjunt, que el majora o el minora.

b. fita inferior MAT. En un conjunt de nombres, nombre igual o inferior al més menut de tots.

c. fita superior MAT. En un conjunt de nombres, nombre igual o superior al més gran de tots.

3. f. [ fig. ] Moment, esdeveniment, assenyalat. Este dia serà una fita en la història del nostre poble.

4. f. [ fig. ] Objectiu. Hem complit una de les nostres fites fonamentals.

DCVB: del llatí fīcta, ‘ficada’.

minorar

1. v. tr. Fer menor, disminuir.

2. v. tr. MAT. Determinar, calcular, un minorant.

DCVB: pres del llatí minōrare, mat. sign.

covariància

1. f. MAT. Correspondència que assigna a cada parell de variables aleatòries l'esperança matemàtica del producte de les variables centrades corresponents. 

2. f. MAT. Propietat dels vectors i dels tensors d'orde superior per la qual els seus components es transformen segons la matriu del canvi de base en un canvi de coordenades. 

arrel

1. a. f. BOT. Òrgan de les plantes superiors que creix en sentit oposat al tronc, de simetria radiada, privat de fulles i proveït d'elements conductors, i que té la funció de fixar la planta en el sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.

b. posar arrels Fixar-se en un lloc.

2. a. f. [ p. ext. ] ANAT. Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d'altres, forma part d'un tronc nerviós.

b. f. [ p. ext. ] ANAT. Part d'un òrgan o d'una formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. Arrel d'un cabell, d'un queixal.

c. f. [ fig. ] Origen, causa. Les arrels d'un conflicte.

d. d'arrel loc. adv. De soca-rel. Solucionar un problema d'arrel.

e. ser (algú) de l'arrel del dimoni loc. adv. Ser molt roín.

3. f. LING. Un dels elements etimològics de què es compon una paraula.

4. a. f. MAT. Quantitat que, presa com a factor un cert nombre a vegades, dóna com a producte una quantitat determinada. Arrel quadrada. Arrel cúbica.

b. arrel d'una equació MAT. Solució 1. c .

5. béns arrels DRET Béns que consistixen en terres i possessions, dits també béns immobles o seents.

DCVB: del llat. radīce, mat. sign. L'explicació de les diverses formes no és d'allò més clara. Radīce va donar normalment rahiu, forma que està documentada en el segle XIV. De rahiu es degué formar raïl, per una simple conversió de w en l (cfr. malaut > malalt, gauta > galta). Fouché, Phon. 216, creu inadmissible la teoria d'aquest canvi perquè diu que tal consonantització de la w només es troba en l'interior de paraula i davant consonant; però el canvi es pot explicar per la fonètica sintàctica, suposat que es tracta d'una paraula usada molt sovint en plural (rahius, raels) i en locucions com rahiu de l'arbre, on la w resulta medial o interior de frase; i per altra part tenim que el mot nariu (que vé evidentment de naricae) presenta la variant naril. La teoria de Fouché, que arrel o rel sia un postverbal de arrelar i aquest verb procedent de *radicilare, no sembla sostenible.—Admès el canvi de w en l, s'expliquen les altres formes: de raïl es forma rel (com de raïm es forma rem) i es forma també rael, i per metàtesi real. Les formes amb a- procedeixen de l'aglutinació de la -a de l'article la.

ròssec

1. a. m. Acció o efecte de rossegar.

b. m. PESCA Art de ròssec.

c. a ròssec loc. adv. Arrossegant. Emportar-se una cosa a ròssec.

2. m. Part d'una cosa que s'arrossega per terra. El ròssec del mantell reial, d'un vestit.

3. m. [ fig. ] Recialla. El ròssec d'una malaltia. Encara patixen el ròssec de la guerra.

4. a. m. [ fig. i esp. ] ECON. Paga o renda vençuda i no cobrada.

b. m. [ fig. i esp. ] ECON. Quantitat residual d'un compte que passa a formar part d'un compte nou.

c. m. [ fig. i esp. ] ECON. Suma de les partides que figuren en una columna que passa a figurar com a sumand de la columna següent.

5. m. MAT./INFORM. Transport.

DCVB: derivat de rossegar, incerta, però molt probablement derivat del mateix mot (germànic?) que ha donat el cat. ròssa i rossí, segons la plausible opinió de Coromines (Vox Rom. ii, 166), qui explica aquesta derivació pel fet d'esser rossegats per cavalls (rossins) els condemnats al suplici del rossegament.