setí

1. a. m. TÈXTIL Lligat quadrat amb punts d'encreuament distribuïts de tal manera que les cares del teixit presenten un aspecte de superfícies llises.

b. m. TÈXTIL Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d'ordit adjacents.

c. de setí TÈXTIL Setinat.

2. m. FUST. Fusta molt dura de diversos arbres tropicals caracteritzada per la complicació de les seues venes.

3. f. BOT. Llunària 2.

DCVB: segons Coromines DECast. i, 20, probablement del mateix origen que el cat. ant. atzaituní, o sia, derivat de Zaitun, nom àrab d'una ciutat xinesa on es fabricaven aqueixa mena de teixits.

«Jo sóc la llauradora que el mocador de randa 

sobre el gipó de seda creua de banda a banda, 

i duc brodà de roses la saia de setí, 

el coll guarnit de rastres, d’anells les mans morenes, 

i porte com a rajos de llum, sobre les trenes, 

la pinta i les agulles de perles i d’or fi.»

"El cant de València", de Vicent W. Querol

esbiaixar

1. v. tr. Tallar (una cosa) de biaix.

2. v. intr. Anar, travessar, de biaix.

3. v. tr. FUST. Traçar, tallar, fer (motlures o unes altres peces) al biaix.

Derivat de biaix, d'etimologia incerta.

gelosia

1. f. PSIC. Zels. Té gelosia de la seua germaneta.

2. f. FUST. Enreixat de llistons encreuats que es posa a les finestres perquè no entre l'esclat de la llum i que permet poder mirar sense ser vist des de l'exterior.

DCVB: derivat de gelós,

llepassa o llapassa

1. a. f. Cada un dels senyals que deixa una granera, un fregall, un pinzell, etc., sobre la superfície d'una cosa, quan no arriba a llevar-se'n la brutícia del tot, quan el color no hi està repartit uniformement , etc.

b. fer (o deixar ) una llepassa Agranar o escurar malament.

2. f. CONSTR. Llistó llarg i flexible que usen els mestres de cases com a plantilla per a dibuixar les voltes de llit d'escala o altres corbes.

3. f. FUST. Tros de fusta amb què dos peces es claven i se subjecten.

DCVB: del llatí lappacĕa, derivat de lappa, mat. sign.

rasa

1. a. f. CONSTR./OBR. PÚBL. Excavació llarga i estreta feta al sòl per a posar els fonaments d'un edifici, estendre una canalització, explorar algun terreny superficialment, etc.

b. f. CONSTR./OBR. PÚBL. Escorranc.

2. f. FUST./OFICIS Ferramenta utilitzada pels esclopers per a polir el buit dels esclops, que consistix en una làmina de ferro corbada i proveïda de tall disposada en l'extrem d'un mànec de fusta.

DCVB: del llatí rasa, forma femenina del supí de radĕre, ‘raure, cavar’.

rull

1. a. m. Ble de cabells caragolat, naturalment o artificialment, en espiral. Té els cabells plens de rulls.

b. adj. Formant rulls o anells, arrissat. Cabells rulls.

2. m. AERON. Bucle.

3. m. FUST./OLEÏC. Roll.

4. m. OLEÏC. Pinyolada.

5. m. TÈXTIL Rodell.

DCVB: del llatí rŏtŭlu, ‘cercle’.

escarpell

1. m. FUST. Ferramenta dentada amb mànec per un cap, del mateix orde que la llima utilitzada pels manyans.

2. m. FUST. Instrument dels fusters, cadirers i entalladors, utilitzat per a donar forma a les peces contornejades.

3. m. AGR./FUST. Tallant, a manera de destraleta, que forma part del ferro d'un magall i d'altres ferramentes i està situat en la banda oposada a la fulla principal.

DCVB: del llatí scalpĕllu, mat. sign. 

erable

1. m. BOT./FUST. Arbre de la família de les aceràcies (Acer platanoides), de copa robusta, fulles palmades, la fusta del qual és utilitzada en ebenisteria.

2. erable de sucre BOT./FUST. Arbre de la família de les aceràcies (Acer saccharum) , de fulles palmatilobulades, de la saba del qual s'obté sucre.

DCVB: mot pres del francés.

Segons el TLF (Trésor de la Langue Française) la formació de la paraula es deu al resultat de la suma del substantiu llatí acer «érable» més -abulus d'orige controvertit.

«Després d'uns quants dies de descans van començar amb l'erable» Jo confesso, Jaume Cabré.

banús

m. BOT./FUST. Terme que s'aplica a diverses fustes molt fosques o viades de fosc obtingudes d'arbres de la família de les ebenàcies pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros, com el banús negre (oasiàtic ), obtingut del D. ebenum i del D. ebenaster, el banús africà, obtingut del D. dendo i del D. mespiliformis, i el banús indi, obtingut del D. jupru i del D. melanoxylon.

DCVB: de l'àrab abanuz (<llat. ebĕnus), mat. sign.

roure

1. a. m. BOT. Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, formades per arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups xicotets i fruits en gla; entre els quals destaquen el roure africà (Quercus canariensis), el roure cerrioide (Quercus faginea ssp cerrioides), el roure de fulla gran (Quercus petraea), el roure de fulla menuda (Quercus faginea ssp valentina), el roure martinenc (Quercus pubescens), el roure pènol (Quercus robur), el roure reboll (Quercus pyrenaica), el roure americà (Quercus borealis) i el roure negre (Quercus velutina).

b. m. FUST. Fusta d'este arbre.

2. ser fort com un roure (o ser un roure ) Ser molt fort, tindre una gran resistència.

DCVB: del llatí rōbŏre, mat. sign.