parabens

m. pl. QUÍM. Compost de substàncies químiques originades per la condensació d'un àcid amb un alcohol que s’utilitza com a additiu conservant en la cosmètica, la farmacèutica i en la indústria alimentària.

«A més a més, aclareix al lector termes que apareixen contínuament en els reclams publicitaris o en premsa, com, per exemple, el significat de placebo o què són els parabens.» Mètode.

quitrà

1. m. QUÍM. Cada un dels diversos materials bituminosos que s'obtenen per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis. És líquid, viscós, de color fosc i forta olor.

2. negre com el quitrà Molt negre.

3. quitrà de carbó QUÍM. Quitrà obtingut per destil·lació destructiva del carbó.

4. quitrà de pi QUÍM. Quitrà d'olor molt penetrant obtingut per destil·lació destructiva de la fusta de pi.

DCVB:de l'àrab esp. al-qaṭrān, mat. sign.

porpra

1. a. f. QUÍM./COL. Matèria colorant roja que antigament s'extreia de la conquilla del múrex.

b. porpra d'anilina QUÍM./COL. El més antic colorant sintètic d'interés comercial.

c. porpra de Cassi QUÍM./COL. Matèria colorant consistent en una mescla d'or col·loïdal i òxid d'estany (II), usada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color roig.

2. f. [p. ext.] Color roig fosc tirant a morat.

3. a. f. Vestit tenyit de púrpura.

b. f. Banda purpúria que els romans sobreposaven a la túnica i que indicava la pertinença a l'orde senatorial.

c. f. [esp.] Vestit de color de púrpura que era prerrogativa dels emperadors bizantins i actualment dels cardenals.

d. f. [fig.] Càrrec o dignitat de què la púrpura és símbol. Porpra reial. Porpra cardenalícia o sagrada porpra.

4. f. ZOOL. Cotxinilla.

5. a. f. PAT. Conjunt de taques hemorràgiques cutànies que es produïxen espontàniament i que es caracteritzen pel fet que no s'esborren amb la pressió exercida sobre la pell.

b. f. PAT. Terme que s'aplica a algunes malalties que es manifesten per una erupció purpúrica com a signe predominant.

6. f. HERÀLD. Color púrpura.

DCVB: del llatí purpŭra, mat. sign

(8) Estendran damunt de tot això una tela de color escarlata i un cobertor de pell de dugong, i després hi col·locaran les barres per a transportar la taula. (9) Acabat prendran una tela de porpra violeta i cobriran el canelobre amb els seus gresols, esmocadores, platets i tots els accessoris per a alimentar-lo d'oli. Bíblia, Escrits 4, 8-9.

púrpura

bescanvi

1. m. Acció de bescanviar. Fer el bescanvi de presoners. Fer el bescanvi d'un objecte per un altre.

2. a. m. ECON. Compravenda de mercaderies en la qual no intervenen els diners.

b. economia de bescanvi ECON. Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervenen els diners com a mesura de valor.

3. m. METEOR. Fenomen que, per efecte de la turbulència, té lloc entre dos masses d'aire.

4. bescanvi de notes (o de cartes ) DRET Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s'adrecen mútuament els representants de dos governs.

5. bescanvi gènic BIOL. Fenomen que consistix en un canvi entre segments equivalents d'una parella de cromosomes, per tant de material genètic, que es produïx durant l'entrecreuament.

6. bescanvi iònic QUÍM. Procés quimicofísic segons el qual, quan es posa en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic, es produïx la fixació en este dels cations o dels anions de la dita solució, a canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d'anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.

7. bescanvi per producte PUBL. Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta d'espais o temps publicitaris, oferix un servici o cedix al suport publicitari productes que fabrica o distribuïx.

8. bescanvi per programa PUBL. Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta de temps publicitari, finança o produïx un programa de ràdio o de televisió, generalment concebut en funció de les seues necessitats de comunicació.

fiola

a. f. Ampolla xicoteta de coll llarg i prim, especialment la utilitzada en l'antiguitat per a les libacions.

b. f. QUÍM. Matràs aforat.

DCVB: sembla deformació de fiala per influència de fiol (=fillol).

amoníac

1. m. QUÍM. Gas incolor compost de nitrogen i hidrogen, que es caracteritza per tindre una olor molt penetrant.

2. adj. QUÍM. Gas amoníac. Sal amoníaca. Goma amoníaca.

DCVB: pres del llatí ammōnĭăcus, mat. sign.

Sembla que l'origen de la paraula l'hem de buscar en el nom del déu egipci Amon o Ammó que tenia un temple a Líbia, d'on provenia una espècie d'expectorant que feia una forta olor.

Atenció a l'accent, ja que el castellà admet dos formes: amoníaco o amoniaco.

ligroïna

f. QUÍM. Fracció obtinguda de la destil·lació del petroli, formada sobretot per heptans i octans.

cadmi

1. m. QUÍM. Element químic metàl·lic pertanyent al grup IIB, de nombre atòmic 48 i de pes atòmic 112,40.

2. m. PINT. Terme que s'aplica a cada una de les varietats acolorides del sulfur de cadmi usades especialment en pintura artística.

Del llatí cadmium, però l'origen el trobem en el grec καδμεία i este nom es deu al fundador de Tebes, Κάδμος, Cadme.

tungsté

1. m. QUÍM. Element químic metàl·lic pertanyent al grup VIB de la taula periòdica, de nombre atòmic 74 i pes atòmic de 183,85.

2. ocre de tungsté MINERAL. Tungstita.

Del suec tungsten, de tung que significa 'pesat' i sten 'pedra'.

aldehid

1. m. QUÍM. Terme que s'aplica a les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional carbonil unit a un hidrogen.

2. aldehid acètic QUÍM. Acetaldehid.

3. aldehid fòrmic QUÍM. Formaldehid.

4. aldehid glicèric QUÍM. Gliceraldehid.

5. aldehid ordinari QUÍM. Acetaldehid.

DCVB: compost de les síl·labes inicials al- i dehid-, de alcohol i dehidratat, respectivament.

àlcali

1. m. QUÍM. Originàriament, nom que rebien els carbonats alcalins solubles que s'obtenen de les cendres dels vegetals.

2. m. QUÍM. Actualment, designació genèrica dels òxids, els hidròxids i els carbonats dels metalls alcalins.

DCVB: neologisme, del cast. álcali <àrab alqali, ‘sal treta de la sosa’ (Engelmann Gloss 80).

midó

1. a. m. QUÍM. Polisacàrid de fórmula general (C 6 H 10 O 5 ) n , obtingut comercialment a partir dels cereals, dels llegums, de les bellotes o de les castanyes i utilitzat en la preparació de coles, en l'aprest de teixits, en la indústria alimentària i en farmàcia.

b. midó de florídies QUÍM. Polisacàrid de molècula ramificada i arredonida format en les cèl·lules de les algues roges com a substància de reserva.

2. m. ALIM. Fècula.

DCVB: del llatí amylum, mat. sign. Segons Hatzfeld-Darmesteter Dict., aquest mot llatí se pronunciava amilon en l'Edat Mitjana, i d'aquí ve la pronúncia amidó.

flascó

1. m. ART Vas xicotet de coll estret per a tindre-hi líquids o pólvores. Un flascó de colònia.

2. flascó llavador QUÍM. Vas cilíndric o esfèric proveït de dos tubs, un dels quals travessa just el tap, i l'altre, que arriba fins al fons del vas, servix per a injectar el gas a dissoldre o a llavar, fent-lo bambollejar a través del líquid contingut en el vas.

DCVB: del germànic flaskun, ‘botella’.

indi índia

1. a. adj. i m. i f. Natural o habitant de l'Índia.

b. adj. Relatiu o pertanyent a l'Índia o als indis.

2. m. i f. HIST. Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constituïxen el grup meridional dels euròpids.

3. adj. Relatiu o pertanyent als indis d'Amèrica.

4. a. m. i f. ETNOL. Individu dels diversos pobles de l'Amèrica precolombina i dels grups actuals dels seus descendents no mesclats amb els colonitzadors.

b. m. i f. [ esp. ] Pellroja.

5. m. COL./ÒPT. Anyil.

6. m. QUÍM. Element químic metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 49 i pes atòmic 114,82.

DCVB: pres del llatí indĭcu, mat. sign.

flegma

1. f. PAT. Mucositat anormal del nas o de la boca procedent de les vies respiratòries.

2. a. f. PAT. Un dels quatre humors que, segons la medicina antiga, es troben en el cos humà.

b. f. [ fig. ] Temperament calmós, apàtic.

3. a. f. QUÍM. Les últimes porcions del destil·lat obtingudes en la destil·lació de l'etanol en brut.

b. f. QUÍM. Substància líquida obtinguda per destil·lació de substàncies orgàniques.

DCVB: del gr.-llatí phlegma, mat. sign.

coltan

m. QUÍM./METAL·L. Mineral format per la columbita o niobita i la tantalita, de color metàl·lic i d'on s'extrau el tàntal.

El nom està format per la combinació de les primeres síl·labes dels dos noms.

mordent

1. m. QUÍM./METAL·L. Àcid, lleixiu o qualsevol substància corrosiva utilitzada en el tractament dels metalls per a atacar-ne la superfície.

2. m. MÚS. Ornament musical que consistix a alternar la nota escrita en la partitura amb la immediata inferior -o superior- en el temps que ocupa la nota escrita.

3. m. TÈXTIL Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, servix per a absorbir el colorant.

DCVB: pres modernament del llatí mordĕnte, ‘que mossega’.

matràs

1. a. m. QUÍM. Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc., de fons redó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample. Matràs de destil·lació.

b. matràs aforat QUÍM. Matràs de forma esfèrica o de pera, de fons pla i coll llarg i estret amb una osca per a indicar-ne el volum del líquid contingut.

2. m. Barra de fusta col·locada horitzontalment en la part anterior del carro de trabuc, que servix per a subjectar la caixa, per mitjà d'unes dolles.

3. m. ARM. Arma consistent en una barra llarga, acabada amb una cabota cilíndrica o quadrangular, que es llançava amb ballesta.

DCVB: incerta, però es considera probable que el cat. matràs, cast. matraz, fr.matras, prov. matratz, etc., siguin derivats d'un mot cèltic mattaris que sembla que era el nom d'un arma llançadissa (cf. Meyer-Lübke REW 5402).

alambinar

1. a. v. tr. QUÍM. Destil·lar amb un alambí.

b. v. tr. [ fig. ] Subtilitzar excessivament.

2. a. v. tr. Extraure l'essència (d'alguna cosa).

b. v. tr. [ fig. ] Examinar atentament (alguna cosa) fins a traure'n el sentit, el mèrit, la utilitat.

DCVB: derivat de alambí o alambic. 'Alambí' de l'àrab al-anbíq, i aquest del gr. ἄμβικος, mat. sign.

entalpia

f. FÍS./QUÍM. Magnitud termodinàmica d'un cos físic o material, que és igual a la suma de la seua energia interna més el producte del seu volum per la pressió exterior.