virus

1. a. m. inv. BIOL./BIOQ. Membre d'un grup d'agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.

b. m. inv. [ fig. ] Cosa molt nociva, verí. El virus del racisme.

2. a. m. inv. PAT. Qualsevol humor orgànic patològic, especialment el pus.

b. m. inv. [ fig. ] Malícia, malignitat.

3. m. inv. [ p. anal. ] INFORM. Agent nociu que actua en un sistema informàtic i en perjudica el funcionament correcte.

DCVB: del llatí virus, mat. sign.

fel

1. a. f. (o m. ) BIOQ./FISIOL. Bilis.

b. fel sobreeixit Icterícia.

2. a. f. (o m. ) [ fig. ] Dolor amarg. Llàgrimes de fel.

b. f. (o m. ) [ fig. ] Malignitat, rancúnia. Una acusació plena de fel.

c. tindre (algú) la fel amarga Tindre mals sentiments, ser roín.

3. amarg com la fel Molt amarg.

4. fel de la terra BOT. Gènere de plantes herbàcies de la família de les gencianàcies (Centaurium sp), de flors de color rosa o purpuri disposades en cimes corimbiformes i de fruits capsulars.

5. amb la fel a la gola loc. adv. Manifestant odi o malvolença.

6. bufeta de la fel  bufeta.

7. fer fer les fels amargues (a algú) loc. verb. Donar-li molt mala vida, fer-li passar pena.

8. fer la fel loc. verb. Morir-se.

9. fer la fel loc. verb. Arruïnar-se, perdre el capital que s'ha invertit en una empresa, un negoci o una altra iniciativa.

10. fer la fel (a algú) loc. verb. Fer-li passar moltes amargors, donar-li molt mala vida.

11. no tindre fel (amarga) loc. verb. Ser bona persona, no tindre gens de malignitat.

12. tindre la fel amarga loc. verb. Ser roín, tindre mals sentiments.

13. tindre mala fel loc. verb. Tindre mala idea o mals sentiments.

DCVB:  del llatí fĕl, mat. sign. 

pèptid

m. BIOQ. Polímer format per poques unitats d'aminoàcids units per mitjà de grups amida resultants de la condensació d'un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids.

pèptid amiloide Glicoproteïna que s'acumula en el cervell en la malaltia d'Alzheimer.

Terme que ens arriba per l'anglés 'peptide', a través de l'alemany, d'origen grec πεπτος, 'digerible'.

caroté

m. BIOQ. Cada un dels hidrocarburs carotenoides, àmpliament distribuïts en la naturalesa en les espècies vegetals i animals, que poden actuar com a provitamines A.

dopa

f. BIOQ./FARM./FISIOL. Aminoàcid monoaminocarboxílic, que es dóna en quasi totes les lleguminoses i en els mamífers.

mucina

f. BIOQ. Substància semilíquida, constituïda per una mescla de mucoproteïnes i mucopolisacàrids, que es troba a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans de caràcter embrionari.

TLF: Derivat de mucus més el sufix -ine.

enzim

m. BIOQ. Molècula de grans dimensions de naturalesa proteica, produïda per les cèl·lules vives, que actua com a catalitzadora en les reaccions químiques de l'organisme.

De l'alemany Enzym, que ve del grec ἐν 'en' i ζύμη 'rent', és a dir 'que té rent'.

enzim al·lostèric

enzim del fetge

enzim digestiu

enzim induïble

enzim proteolític

enzim pancreàtic

al·lostèric al·lostèrica

adj. BIOL. Que presenta al·losteria.

activació al·lostèrica
activador al·lostèric
centre al·lostèric
efecte al·lostèric
efector al·lostèric
enzim al·lostèric
factor al·lostèric
lligand al·lostèric
modulació al·lostèrica
modulador al·lostèric
regulació al·lostèrica
transició al·lostèrica

«La majoria d'enzims al·lostèrics presenten diverses cadenes polipeptídiques (cadascuna amb el seu centre actiu).»

al·losteria

f. BIOL. Propietats d'algunes proteïnes que modifiquen les seues formes i activitats sota la influència de xicotetes molècules (efectors al·lostèrics) que s'hi fixen sobre i els transmeten caràcters. Alguns enzims presenten al·losteria.

greix

1. a. m. QUÍM./BIOQ./ALIM. Lípid neutre constituït per èsters de glicerina i àcids grassos.

b. donar greix (a algú) Donar-li gust en una cosa que li abellix.

c. pesar el greix (a algú) o traginar greix (algú) Estar molt gros.

d. posar greix Engreixar-se.

e. posar greix Trobar gust en una cosa.

2. m. TECNOL. Substància semisòlida constituïda per una mescla d'olis lubrificants amb sabons de catió metàl·lic.

3. m. Brutícia que deixa el cos en una peça de vestir, una paret, etc.

DCVB: del llatí *crassĕu, derivat de crassum ‘gras’.

glicina

1. f. BOT./JARD. Arbust enfiladís de la família de les fabàcies (Wistaria sinensis), de fulles imparipinnades i flors oloroses, disposades en raïms penjants.

2. f. BIOQ. Àcid aminoacètic, NH 3 + CH 2 COO - , aminoàcid no essencial, el més simple, i sense cap C asimètric.

3. f. AUDIOVIS./FOTOGR. Àcid usat com a revelador d'emulsions negatives, en fotografia.