parafang

m. TRANSP. Cada una de les peces que cobrixen parcialment les rodes d'una bicicleta, d'una moto, d'un vehicle automòbil, etc., per evitar els esguits.

calandra

1. f. AUT. Reixat que, disposat a l'exterior de la carrosseria d'un automòbil, permet el pas de l'aire i servix d'adorn.

2. f. ZOOL. Calàndria.

3. f. TECNOL. Màquina consistent en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa una matèria contínua (paper, teixit, etc.), que és sotmesa a l'acció combinada de la pressió i el lliscament.

DCVB: del grec κάλανδρα, ‘espècie d'alosa’. 

embragatge

1. m. Embragament.

2. m. AUT./TECNOL. Mecanisme d'acoblament temporal que permet assegurar la comunicació de dos òrgans giratoris coaxials per a efectuar, o per a interrompre, la transmissió del moviment i del parell de forces de l'un a l'altre.