epifania

1. f. BÍBLIA/REL. Manifestació de Déu o d'un déu entre els hòmens.

2. f. LITÚRGIA [en majúscula] Festivitat catòlica que se celebra el sis de gener en commemoració de la manifestació de Déu entre els hòmens.

DCVB: pres del grec ἐπιφάνεια ‘manifestació’.

oracle

1. a. m. REL. Forma d'endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que era donada per la divinitat a la demanda sobre les coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d'actuar en determinades circumstàncies.

b. m. REL. Lloc on eren donades les respostes de la divinitat. L'oracle d'Apol·lo a Delfos.

c. m. REL. Divinitat que donava l'oracle. Consultar l'oracle.

2. a. m. [ fig. ] Resposta, opinió, etc., considerada infal·lible.

b. m. [ fig. ] Persona que s'escolta per la seua saviesa, per la seua ciència o per la seua autoritat en alguna matèria.

3. m. BÍBLIA Paraula de Déu, anunciada pels profetes, els apòstols, etc.

DCVB: del llatí oracŭlum, mat. sign.

sicle

m. NUMISM. Antiga unitat de pes usada a Babilònia i a Israel, que constituïa 1/60 part de la mina.

DCVB: pres del llatí bíblic siclus (<hebreu séḳel), mat. sign.

«12 Quan faces el cens general dels israelites, cada empadronat pagarà al Senyor un rescat per la seua vida; així no els caurà al damunt cap flagell en ocasió de l'empadronament. 13 Cada empadronat pagarà mig sicle de plata, és a dir, la mitat de la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. Este mig sicle de plata serà el tribut del Senyor. 14 Tots els censats, de vint anys en amunt, pagaran este tribut. 15 Tant el ric com el pobre pagaran, per tant, per la seua vida una peça de cinc grams de plata, ni més ni menys, com a tribut del Senyor. 16 Els diners que els israelites et donen pel seu rescat, destina'ls al servici de la tenda del trobament. Així el Senyor tindrà sempre present que els israelites han pagat el rescat per les seues vides.» Bíblia, Èxode, 30, 12-16

Un sicle de plata són uns 10 g de plata. El guerà és la vintena part d'un sicle, uns 0,5 g.

mannà

1. a. m. BÍBLIA Aliment que Déu donà al poble d'Israel durant la peregrinació a través del desert.

b. mannà celeste REL. Aliment espiritual, especialment l'eucaristia.

2. m. ALQ. Mercuri.

3. m. BOT./FARM. Substància gomosa i dolça que fluïx espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del fleix de flor, i que conté mannitol i és utilitzat com a purgant.

DCVB: del grec bíblic μάννα (< hebr. man), mat. sign. || 1. Sobre la doble accentuació del mot, que es troba també en castellà, cf. Rufino J. Cuervo en Rom.,xxxiii, 249-255.

saltiri

1. a. m. BÍBLIA/LITÚRGIA Arreplega de salms.

b. m. [ esp. ] BÍBLIA/LITÚRGIA Llibre dels Salms.

c. m. [ p. ext. ] BÍBLIA/LITÚRGIA Part del breviari que conté les hores canòniques de tota la setmana, amb els salms corresponents i amb exclusió de les lliçons i oracions que els acompanyen.

2. m. [ fig. ] REL. Rosari.

3. m. MÚS. Instrument medieval de teclat, en el qual les cordes són indistintament colpides o pinçades.

DCVB: del llatí psalterium (< grec ψαλτήριον), mat. sign.

exegesi

1. f. Exposició, explanació d'un text.

2. f. [ esp. ] BÍBLIA Disciplina teològica que estudia científicament la Bíblia.

DCVB: pres del grec ἐξήγησις, ‘explicació’.

glossolàlia

1. a. f. BÍBLIA/REL. Carisma en virtut del qual els apòstols parlaren les llengües estrangeres el dia del Pentecostés.

b. f. BÍBLIA/REL. Carisma en virtut del qual s'entenen els sons inintel·ligibles dels que són posseïts per l'Esperit.

2. f. PAT./PSIC. Llenguatge en idiomes desconeguts o inventats, que es presenta en els estats hipnòtics i psicopàtics, en els èxtasis i en els estats mediúmics.

També s'usa per a referir-se a l'habilitat natural de determinades persones per a aprendre o parlar idiomes, do de llengües.

TLF: L'origen de la paraula l'hem de buscar en el grec glossa (γλώσσα) que significa 'llengua', més l'element -lalia també pres del grec (λαλια) que significa discurs o xarrada.