ranxo

1. m. MAR. Cabina d'una embarcació que servix de dormitori de la tripulació.

2. a. m. Lloc fora de poblat on s'alberguen provisionalment diverses famílies, un grup de treballadors, etc., o on es crien animals.

b. m. GEOGR./ECON. Explotació ramadera pròpia de les praderies de l'oest americà que comprén la casa, l'estable per a guardar el bestiar boví de peu redó i extenses zones amb prats de gramínies.

3. a. m. Menjar que es fa per a molts i que es reduïx generalment a un sol plat.

b. m. MIL. Menjar dels quarters, vaixells de guerra i presons, que antigament es reduïa a un sol plat mesclat.

feixa

f. GEOGR. Parcel·la de terra de cultiu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca en els vessants muntanyencs.

DCVB: del llatí fascia, ‘faixa’.

erm erma

1. a. adj. Inhabitat. El terratrémol va deixar erma la ciutat.

b. m. Lloc inhabitat. Els erms del desert.

c. m. REL. Lloc desert on una persona es retira per a portar una vida contemplativa.

2. a. adj. BOT. Es diu del terreny àrid i amb vegetació esclarissada.

b. m. GEOGR. Sector del paisatge agrari que no produïx.

DCVB: del gr.-llatí ĕrĕmu, mat. sign

endemisme

m. GEOGR./ECOL. Caràcter dels organismes endèmics, és a dir, de les espècies animals o vegetals que viuen exclusivament en una àrea geogràfica determinada.

DCVB: pres del grec ἐνδημία ‘residència’.

heliotropi

1. m. BOT. Gènere de plantes herbàcies de la família de les boraginàcies (Heliotropium sp), amb cimes de flor de corol·la hipocraterimorfa i amb fruits secs nuculars.

2. m. ASTR./GEOGR. Heliòstat.

3. m. MINERAL. Calcedònia de color verd fosc amb taques rogenques.

DCVB: pres del llatí heliotropium, mat. sign., del grec  ἡλιότροπος hēliótropos.

«Explorant els calaixos del tocador hi va trobar un moador abandonat... La seua olor a heliotrop era intensa i agressiva; el va llançar a terra.» L'habitació moblada, O. Henry.

assentament

1. m. Acció o efecte d'assentar.

2. a. m. Part d'una cosa sobre la qual se n'assenta una altra. L'assentament d'una vàlvula.

b. m. Part d'una cosa sobre la qual esta s'assenta.

3. m. GEOGR. Lloc on s'ha assentat una població.

4. m. ECON. Anotació feta en un llibre comptable referent a una operació mercantil determinada per a poder seguir les fluctuacions de la situació inicial.

5. m. CONSTR. Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, els pilars o les parets d'una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.

6. m. MAR. Diferència entre el calat de popa i el de proa.

rodalia

1. a. f. GEOGR. Territori que comprén un xicotet grup de centres de poblament amb unes afinitats directes màximes, en el sentit humà i de l'economia elemental, centrats per una població que exercix atracció sobre la resta del grup.

b. f. [ p. ext. ] Territori pròxim a un punt determinat. L'han buscat per tota aquella rodalia.

2. m. FERROC. Tren de rodalia.

DCVB: derivat de rodal amb el sufix -ia. La forma rodàlia és una variant amb desplaçament d'accent, cas semblant al de cantúria i cantoria, o sia, a una diversa interpretació del sufix, que uns parlants consideren que és -ia tònic i altres senten com a preferible un sufix -àlia, -úria, etc., en què l'element -ia no és sinó una part del sufix.

mitjana

1. f. AGR. Cada una de les dos o tres barres de secció quadrada damunt de les quals es carrega el pes de la biga de la premsa de lliura en els moments de descans.

2. a. f. ALIM. Porció de carn d'un cap de bestiar compresa entre les costelles i el bescoll.

b. f. ALIM. Carn del llom del corder.

c. f. ALIM. Cada un dels talls de mitjana que es mengen a la brasa, fregits o a la planxa.

3. a. f. MAR. Arbre situat més prop de la popa en les embarcacions de tres pals.

b. f. MAR. Segon pal llevadís que porten algunes embarcacions de pesca, dites de mitjana.

4. f. FUST./EMBAL. Peça que va al mig del fons d'una bóta, d'un atifell, d'una caixa, etc.

5. a. f. ESTAD./MAT. Quocient de la suma de dos o més quantitats pel seu nombre. La mitjana de 3, 9 i 12 és 8.

b. fer la mitjana v. intr. MAT. Calcular la mitjana aritmètica de dues o més quantitats.

c. mitjana de gols ESPORT Conjunt de procediments matemàtics utilitzats per a desfer un empat de punts entre dos o més equips que han obtingut el mateix nombre de punts al final d'un campionat de fubtol; mitjana de gols.

d. mitjana de punts ESPORT Conjunt de procediments matemàtics utilitzats per a desfer un empat entre dos o més equips al final d'una competició de bàsquet disputada segons el sistema de lliga, mitjana de punts.

6. a. f. GEOGR. Illeta al mig d'un riu.

b. f. GEOGR. Terreny inundable vora un riu.

7. f. GEOM. En un triangle, segment que va d'un vèrtex al centre del costat oposat.

8. f. OBR. PÚBL. Separador dels corrents de trànsit d'una carretera que tenen diferent sentit.