oïda

1. f. FISIOL. Acció d'oir.

2. f. FISIOL. Sentit pel qual es perceben els sons.

3. afalagar l'oïda (a algú) Dir-li coses que resulten agradables. 

DCVB: derivat del part. pass. de oir.

«El cristall esmicolat a l’oïda

per escoltar la paraula de pedra

(Llàgrimes d’una altra manera.

No hi ha nit,

car no conec l’espai del somni

trencat, la llum de l’arbre d’una altra manera,

foscor cendra als ulls.

Paraules i ortigues, engrunes

de violí en el cant de les aus)

incrustat en figues i licor de gessamí

culminarà el dolor.»

"El somni del sicòmor", Pere Bessó

propiocepció o propiorecepció

f. FISIOL. Percepció, per mitjà dels estímuls nerviosos procedents de l'interior de l'organisme, de la posició, l'equilibri, etc., del cos i de cada una de les seues parts, especialment en la locomoció.

De l'angles propioception, a partir del llatí proprius i l'anglés perception 'percepció'.

fel

1. a. f. (o m. ) BIOQ./FISIOL. Bilis.

b. fel sobreeixit Icterícia.

2. a. f. (o m. ) [ fig. ] Dolor amarg. Llàgrimes de fel.

b. f. (o m. ) [ fig. ] Malignitat, rancúnia. Una acusació plena de fel.

c. tindre (algú) la fel amarga Tindre mals sentiments, ser roín.

3. amarg com la fel Molt amarg.

4. fel de la terra BOT. Gènere de plantes herbàcies de la família de les gencianàcies (Centaurium sp), de flors de color rosa o purpuri disposades en cimes corimbiformes i de fruits capsulars.

5. amb la fel a la gola loc. adv. Manifestant odi o malvolença.

6. bufeta de la fel  bufeta.

7. fer fer les fels amargues (a algú) loc. verb. Donar-li molt mala vida, fer-li passar pena.

8. fer la fel loc. verb. Morir-se.

9. fer la fel loc. verb. Arruïnar-se, perdre el capital que s'ha invertit en una empresa, un negoci o una altra iniciativa.

10. fer la fel (a algú) loc. verb. Fer-li passar moltes amargors, donar-li molt mala vida.

11. no tindre fel (amarga) loc. verb. Ser bona persona, no tindre gens de malignitat.

12. tindre la fel amarga loc. verb. Ser roín, tindre mals sentiments.

13. tindre mala fel loc. verb. Tindre mala idea o mals sentiments.

DCVB:  del llatí fĕl, mat. sign. 

ptialina

f. FISIOL. Enzim de la saliva que convertix el midó en dextrosa i maltosa.

DCVB: derivat del grec πτύαλον, ‘saliva’.

àxon o axó

m. FISIOL. Prolongació d'una neurona, de longitud variable, que arranca del pol oposat de les dendrites i que conduïx l'impuls nerviós.

Del llatí, però prové del grec ἄξων áxōn 'eix'.

Sinònim: neurita.

esperma

1. f. FISIOL. Líquid blanquinós molt viscós, emés en el moment de l'ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal.

2. esperma de balena QUÍM. Espermaceti.

DCVB: pres del grec σπέρμα ‘llavor’, en llatí sperma.

Atenció al gènere, perquè en castellà és masculí o femení, però normalment s'usa com a masculí.

quimera

1. a. f. ART/MIT. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.

b. f. Creació imaginària de l'esperit que es pren per una realitat. No t'ho cregues, no és més que una quimera.

c. f. Malvolença contra algú. Em té quimera.

d. f. [ pop. ] Ànsia, inquietud. No passes quimera, tot s'arreglarà.

e. tindre quimera Tindre la sospita. Tinc quimera que això ho deu haver fet l'Adrià.

2. f. FISIOL. Individu vegetal mixt format per via vegetativa.

3. f. BIOL. Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.

DCVB: del llatí chimaera (< grec χιμαῖρα), mat. sign.

hematia

m. FISIOL. Eritròcit, cèl·lula sanguínia dels animals de sang roja, dita també glòbul roig. La incompatibilitat en les transfusions sanguínies es produïx quan les hematies del donant són de diferent grup que les del receptor.

Del francés hématie, derivada del grec αι ̃μα,-ατος «sang» més el sufix -ie*.

sinàptic sinàptica

adj. BIOL./FISIOL. Relatiu o pertanyent a la sinapsi. (En les florídies, en els ascomicets i en els basidiomicets, àrea de la paret cel·lular a través de la qual s'hi comuniquen els citoplasmes de les cèl·lules contigües. Aparellament de dos cromosomes homòlegs durant la profase meiòtica. Regió de comunicació, per contigüitat, i de transmissió d'impulsos nerviosos entre l'axó d'una neurona i les dendrites o el cos d'una altra neurona (sinapsis nervioses) o entre les terminacions nervioses d'una neurona motora i el múscul (sinapsi neuromuscular) .

compostos sinàptics LING. Compostos en què els elements estan units per una relació sintàctica i no morfològica.
1. Si es tracta de dos substantius, només adopta marca de plural el primer element, mentres que el segon queda invariable: café teatre, cafés teatres; camió cisterna, camions cisterna; ciutat estat, ciutats estat; decret llei, decrets llei; home granota, hòmens granota; hora punta, hores punta; vagó restaurant, vagons restaurant.
2. En canvi, en el cas que es tracte de mots compostos formats amb un substantiu i un adjectiu (en l’orde que siga), escrits separadament, tots dos elements es pluralitzen: baix relleu, baixos relleus; caça bombarder, caces bombarders; guàrdia civil, guàrdies civils; policia local, policies locals.

dopa

f. BIOQ./FARM./FISIOL. Aminoàcid monoaminocarboxílic, que es dóna en quasi totes les lleguminoses i en els mamífers.

fosfé

m. FISIOL. Impressió lluminosa produïda en la retina per una altra causa que no és la llum, comprimint el globus de l'ull.

Etimologia: composta per phos- (grec φῶς «llum») i de -phène (grec φαίνειν «brillar»).

efector efectora

1. adj. i m. FISIOL. Aplicat a la part de l'organisme que reacciona a l'estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància, com és el cas dels músculs, òrgans elèctrics i lluminosos, glàndules, etc.

2. adj. i m. FISIOL. Que efectua una acció determinada. Efector al·lostèric.

Ex.: òrgans efectors, cèl·lules efectores.

suc

suc 1

1. m. Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc.).

2. m. [ p. anal. ] Líquid que es desprén d'un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. En premsar la pasta de paper va eixir un suc blanquinós.

3. m. FISIOL. Secreció líquida fisiològica.

4. m. En certs guisats, la part líquida substanciosa i condimentada que acompanya les viandes cuinades. Lluç amb suc.

5. a. m. [ fig. ] Utilitat o profit que es trau d'una cosa.

b. m. [ fig. ] Allò que té de substanciós una cosa. Traure el suc d'una cosa.

c. sense suc ni bruc Sense substància ni gràcia.

6. suc de braó Esforç físic.

DCVB: del llatí sūcu, mat. sign. ||1.

suc 2

m. Colp pegat amb el cap.