Entrada destacada

monjàvena

  f.  Pastís de carnestoltes. Es fa amb coca de farina, ou i sucre, cuits en la paella i que se sol menjar amb mel. DCVB:  de l'àrab  mu...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occità. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occità. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 d’abril del 2019

sendal

1. m. [ ant. ] TÈXTIL Tela preciosa de l'edat mitjana, ornamentada amb franges de fils de seda de colors o de fil d'or.
2. m. [ p. ext. ] Oriflama, penó.
3. m. TÈXTIL Teixit molt transparent de lli o de seda.

DCVB: incerta. Ha estat proposat el grec sindōne, però no s'explica el canvi de terminació. També es va proposar un ètim aràbic ṣandal, mat. sign., però s'ha demostrat que tal mot no és pròpiament àrab, sinó pres de les llengües romàniques.
Probablement de l'occità.

«S’estaciona davant d’una taverna i espera, assegut en el pescant, encorbat, immòbil. De nou la neu cobrix el seu cos i embolica en un sendal blanc el cavall i el trineu.»  Anton Txèkhov, 'La tristesa'.

dijous, 19 d’octubre del 2017

rossinyol

1. a. m. ZOOL. Au de l'orde dels passeriformes, de la família dels túrdids (Luscinia megarhynchos), amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s'alimenta de cucs, xicotets insectes i aranyes, apreciada pel cant del mascle.
b. rossinyol bastard ZOOL. Rossinyol bord.
c. rossinyol bord ZOOL. Au de l'orde dels passeriformes, de la família dels sílvids (Cettia cetti), pareguda al rossinyol, però més fosca en les parts superiors i més blanquinosa en les inferiors.
d. rossinyol del Japó ZOOL. Au de l'orde dels passeriformes, de la família dels timàlids (Liothrix lutea), de colors brillants i cant melodiós, i apreciada com a au de gàbia.
2. a. m. BOT. Bolet de la família de les cantarel·làcies (Cantharellus cibarius), en forma d'embut, de color groc de rovell d'ou i olor d'albercoc, molt apreciat com a comestible i que no es cuca.
b. rossinyol negre BOT. Trompeta.
3. m. ZOOL. Llavió.
4. m. OFICIS Ferro llarg i prim, doblegat en un extrem i en forma d'agarrador en l'altre, que servix per a fer córrer i obrir els pestells d'alguns panys senzills, quan no se'n té la clau.

DCVB: del llatí vg. *rusciniŏlu, var. de *lusciniŏlu, dim. de luscinĭa, mat. sign. ||1. El canvi de l- en r-, ja documentat en les glosses d'Épinal (segle VII), és un fenomen de dissimilació de líquides.
El canvi curiós és el del castellà que de rossinyol passa a ruiseñor, sembla que per similitud amb Ruiz i señor, però entraria bé a través del català o bé a través de l'occità rossinhol.

dijous, 1 de desembre del 2016

cofurna

f. Casa o habitació xicoteta, pobra, fosca.

DCVB: probablement d'un creuament de caverna i urna.

En portugués és cafurna o cafua, que significa 'cova, amagatall o habitació pobra'.
En occità és caforna, que significa 'amagatall, caverna'.