censura

1. f. HIST. En l'antiga Roma, càrrec o dignitat de censor.

2. a. f. Acció de reprendre els altres per la seua conducta, per les seues obres.

b. f. REL. Condemnació pública d'una doctrina per part de l'església.

c. f. REL. Pena disciplinària imposada per l'església.

3. f. DRET Acte de control del contingut dels mitjans d'exteriorització del pensament o de difusió d'informacions, per a assegurar que són respectats determinats límits establits d'orde moral, polític, religiós, etc.

4. censura de comptes DRET Òrgan de gestió dels administradors de les societats anònimes.

5. moció de censura POLÍT. Vot emés pels diputats d'una assemblea amb la intenció de "censurar" el govern i de mostrar disconformitat amb la seua línia política.

DCVB: pres del llatí censūra, mat. sign.

lusisme

1. m. POLÍT. Moviment de reivindicació portuguesista.
2. m. LING. Moviment cultural i lingüístic que sosté que el gallec i el portugués són variants del mateix idioma, el gallegoportugués o simplement el portugués.
3. m. LING. Préstec procedent de la llengua portuguesa.

vaga

1. a. f. SOCIOL. Aturada col·lectiva de la faena per part dels assalariats per a obtindre alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Vaga de braços caiguts.

b. vaga de zel SOCIOL. Vaga que consistix a complir estrictament el reglament.

2. vaga de fam POLÍT. Mitjà de lluita no violenta que consistix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per a aconseguir la satisfacció d'unes reivindicacions.

DCVB: derivat postverbal de vagar.