sil·logisme

m. LÒG. Modalitat d'argumentació deductiva consistent en l'afirmació de dos proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió.

DCVB: pres del llatí escllolàstic syllogismus (< gr. συλλογισμóς), mat. sign.

entimema

m. LÒG. Sil·logisme en què se suprimix una de les premisses per ser massa evident, i consta, per tant, de dos proposicions tan sols, l'antecedent i el consegüent.

DCVB: pres del llatí escolàstic enthymema, mat. sign.

il·lació

1. f. Acció d'inferir una cosa d'una altra.

2. f. LÒG. Connexió entre les premisses i la conclusió.

DCVB: pres del llatí illatiōne, mat. sign.

sorites

m. inv. LÒG. Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cada una d'elles és el subjecte de la següent i la conclusió unix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de l'última.

DCVB: pres del llatí sorites (< gr. σωρείτης), mat. sign.