turmell

1. m. ANAT. Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s'ajunta amb el peu, formada pels dos mal·lèols.

2. m. ANAT. Regió corresponent al turmell, generalment amb inclusió de la part inferior de la cama.

DCVB: derivat diminutiu (amb el sufix -ell) del radical torm- o turm- que significa ‘turó, elevació’ (V. tormo). Segons García de Diego Dicc. 6898, del llatí *tubĕrĕllu,dim. de tuber ‘bony’, però no sembla tan probable com l'etimologia *turmĕllu. La forma turnell és efecte d'una contaminació analògica de tornar, ‘girar’.

orfe òrfena

adj. i m. i f. Es diu del menor d'edat que ha perdut el pare i la mare o alguns d'ells dos. Orfe de pare. Orfe de mare. Orfe de pare i mare.

Pare d'òrfens o curador d'òrfens: càrrec que exercia aquell qui tenia la custòdia de menors òrfens en l'Edat Mitjana i se n'encarregava de la protecció, educació i formació. La Generalitat va recuperar esta figura amb la creació del Comissionat del Menor-Pare d’Òrfens en la Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència de la Comunitat Valenciana, DOCV núm. 5803, 10/7/2008.

rebombori

1. m. Soroll mogut per una colla, un grup, de persones cridant, corrent, esbatussant-se, jugant, etc.

2. m. Avalot de gent insubordinada.

3. m. Acció de parlar molta gent d'una mateixa cosa insistentment i amb excitació. La notícia va alçar un gran rebombori.

DCVB: derivat del radical onomatopeic rebomb-, que apareix en el verb rebombar.

visceral

1. a. adj. ANAT. Relatiu o pertanyent a les vísceres.

b. esquelet visceral ANAT. Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l'esquelet d'altres vertebrats.

2. a. adj. [ fig. ] Profund, arrelat, íntim. Sentia un odi visceral.

b. adj. [ fig. ] Irracional, no controlat pel raonament. Comportament visceral. Persona visceral.

DCVB: pres del llatí viscĕrāle, mat. sign.

benevolència

f. Qualitat de benèvol, especialment d'un superior vers un inferior. Guanyar-se la benevolència del jurat.

DCVB: del llatí bĕnevŏlentĭa, mat. sign.

escabrós escabrosa

1. adj. Es diu del terreny per on es passa difícilment a causa de les aspreses, desigualtats, que presenta.

2. a. adj. [ fig. ] Ple d'obstacles, de riscs. És un assumpte molt escabrós: n'eixiràs malparat.

b. adj. [ fig. ] Arriscat des del punt de vista de la decència, de la moralitat. Sempre parla de temes escabrosos.

DCVB: pres del llatí scabrōsu, mat. sign.

pasqua

1. a. f. REL. Festa jueua en commemoració de l'alliberament d'Egipte, unida a la festa dels àzims, que es prolonga durant set dies.

b. Pasqua de Pentecostés REL. Pentecostés.

c. Pasqua de Resurrecció REL. Festa anyal en què es commemora la mort i la resurrecció de Crist.

d. Pasqua Florida (o Primera Pascua ) Nom popular de la festa de Pasqua.

e. Pasqua Granada (o Segona Pasqua ) Nom popular de la festa de la Pentecostés.

2. f. Qualsevol de les festes de Nadal i Pentecosta.

3. fer Pasqua abans de Rams [ pop. ] Esperar un fill abans de casar-se.

4. més alegre que unes pasqües Expressió usada per a expressar una gran alegria.

5. santes pasqües! Expressió usada per a indicar que s'ha acabat alguna cosa.

DCVB: del llatí ecles. (procedent de l'hebreu) pascha, mat. sign. || 1. La forma pasqua té la u adoptada per analogia del llatí pascŭa ‘pastures’, analogia afavorida per la circumstància de menjar-se per Pasqua un cap de bestiar de llana aportat pels pastors.

sepulcre

1. m. HIST./ART/ETNOL. Construcció fúnebre, excavada en terra o en la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.

2. a. m. [ p. ext. ] ART Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt.

b. m. [ p. ext. ] LITÚRGIA Cavitat de l'altar on hi ha depositades les relíquies dels sants.

3. sepulcre emblanquinat Hipòcrita, que no té sinó les aparences de la virtut.

DCVB: pres del llatí sepulcrum, mat. sign.

consumer

m. Funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles.

DCVB: derivat de consum.

morral

1. m. Espècie de sarró que es penja al morro dels cavalls, ases, etc., per a donar-los menjar.

2. m. Boç, aparell fet de corretges o de fils d'aram que es posa en el morro de certs animals per a impedir-los mossegar.

3. m. i f. [ pop. ] Persona de tracte grosser.

4. m. Roca tallada verticalment.

DCVB: derivat de morro amb el sufix -al que serveix principalment per a formar noms de peces d'indumentària (cf. camal, cuixal, etc.).

caboteig

m. Acció de cabotejar, fer cabotades.

Derivat de cap.

manil

m. INDUM. Davantal que es port per a pastar i per a d'altres faenes.

DCVB:  de l'àrab mandīl, ‘drap de lli o de cànem’ (Eguílaz Glos. 443).

caló

1. m. LING. Terme que s'aplica als diversos parlars gitanos de la península Ibèrica.

2. a. m. LING. Llenguatge secret, amb paraules d'origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.

b. adj. Relatiu o pertanyent a este llenguatge.

Del caló, 'negre'.

maluc

m. ANAT. Cada una de les dos parts eixides que formen els ossos superiors de la pelvis.

DCVB: de l'àrab azum al-huq, mat. sign. (REW 849).

esborrany

m. Primera redacció d'un escrit o un text, destinat a ser copiat després de fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguen.

DCVB: derivat de borrar, llatí.

amassar

1. a. v. tr. Reunir (una cosa) en massa, acumular. Amassar provisions. Amassar una fortuna.

b. v. pron. [ fig. ] Reunir-se, ajuntar-se, una gran quantitat de persones. Els aficionats s'amassaven en les portes de l'estadi.

2. v. pron. Convertir-se per adhesió en una massa compacta.

DCVB: format sobre massa, del llatí massa, mateix significat.

pita

1. f. BOT. Pitera 2.

2. a. f. TÈXTIL Fibra tèxtil obtinguda de les fulles de la pitera.

b. f. TÈXTIL Teixit llustrós amb l'ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànegues en els vestits d'home.

c. pita esponja TÈXTIL Teixit d'ordit i trama de fil de seda d'un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior.

DCVB: del cast. pita, mat. sign.

bastir

bastir 1

1. v. tr. Construir, edificar. Bastir un palau.

2. v. tr. Muntar, armar. Bastir un armari.

DCVB: del germ. *bastjan ‘teixir’, ‘construir’. Sobre l'evolució del mot germànic en les diverses llengües romàniques, cfr. Wartburg FEW, i, 278.

bastir 2

v. tr. [ ant. ] Abastir.

DCVB: de bastar, per canvi del tipus de conjugació, tal vegada per analogia del verb bastir, ‘edificar’.

bat

bat 1

1. m. Baterell.

2. a. obrir de bat a bat [ fig. ] Obrir el cor de bat a bat a algú.

b. obrir de bat a bat Obrir ben bé els batents d'una porta, d'una finestra, etc.

DCVB: postverbal de batre, del llatí vulgar battĕre (clàssic battuĕre), mat. sign.

bat 2

m. ESPORT En el beisbol, pal utilitzat pel batedor per a colpejar les pilotes que tira el llançador.

abstemi abstèmia

adj. i m. i f. Que no pren begudes alcohòliques.

DCVB: pres del llatí abstemĭus, mat. sign.