Entrada destacada

monjàvena

  f.  Pastís de carnestoltes. Es fa amb coca de farina, ou i sucre, cuits en la paella i que se sol menjar amb mel. DCVB:  de l'àrab  mu...

dimecres, 25 de juny del 2014

miratge

1. m. ÒPT. Il·lusió òptica causada per la refracció dels rajos de llum a través de capes d'aire a diferent temperatura.
2. m. [ fig. ] Il·lusió seductora.
3. miratge gravitacional ASTR. Conjunt d'imatges corresponents a un únic objecte celeste, produïdes pel fenomen anomenat lent gravitacional.


La primera nit Dante s’alçà, insomne, i creà el Paradís.
Abans, però, va bastir, quimèric i adust, una nova vida 
sota l’encens i el miratge de la pròpia vida 
i es va lliurar als plaers fulgents d’uns ulls d’ivori 
sota l’estrall i la fronda dels nous pecats capitals. 
A la segona nit va comprendre que la felicitat era impossible
i donà als mortals el terror i el goig del Purgatori:
llavors llaurà els mots amb la sang dels Déus
i esperà que l’aigua i l’argila habitaren els somnis 
dels homes.

Durant la tercera nit, demanà clemència al Sant Ofici
i sirgà els noms de l’ombra i la carn:
no hi va haver cap resposta entre els cants proscrits de l’ànima
i el cos vagà irredempt creant els versos i l’heretgia.
A la quarta i cinquena nits els digué el nom al Pare,
al Fill i a tots els esperits mentre dormien a la cambra luxosa
del Gran Sacerdot i, després, perdonà als mortals
perquè, efectivament, mai havien sabut el que havien fet.
Durant la sisena nit, fart de tant d’hipòcrita i tant de xarlatà,
irat entre tanta crueltat vinclada sota el lluent encís de l’or 
i esverat pel rostre bellíssim de la dona senzilla 
que l’esperava a la cambra prohibida
prop del PonteVecchio, creà l’Infern: 
des de llavors el crit mai no va tornar a ser crit,
ni la rauxa ni la brosta no van tornar a portar l’aroma d’espígol
entre les llambordes, ni cap esguard ha oblidat mai més
que la mort i l’estigma són l’encaix del cos entre la pols
del viure.

Una vegada contemplà la seua obra descansà.
I veient-la tan imperfecta i habitada
pensà en girar fulla i continuar-la sota el beuratge de l’escurçó
i l’encalç d’aquella dona fiorentina brodat entre les parpelles del desig
i guarnit més enllà dels delmes i la desesperança: 
des de llavors l’ànima té ànima, l’heretgia sap de l’heretgia,
l’aigua sap del glop i de la set, el mot sap el nom del mot,
la mirada sap de l’esguard de la dissidència, la bellesa
té carn i pedres sota la carn i les pedres de l’antiga ciutat,
el corrent de l’Arno sap de les barques de plaer esventrant-se
contra els cants llefrosos i llepaires 
de tots els falsos escrivans i bocamolls i profetes.

Dante, per fi, es retirà a la cambra.
I des d’aquella nit la paraula, tenaç i embriagadora, sap de l’home 
cercant-se entre els vastos senyorius de la misèria.

"Una altra gènesi, si us plau" Manuel Garcia Grau