1. m. ÒPT. Il·lusió òptica causada per la refracció dels rajos de llum a través de capes d'aire a diferent temperatura.
2. m. [ fig. ] Il·lusió seductora.
3. miratge gravitacional ASTR. Conjunt d'imatges corresponents a un únic objecte celeste, produïdes pel fenomen anomenat lent gravitacional.
La
primera nit Dante s’alçà, insomne, i creà el Paradís.
Abans,
però, va bastir, quimèric i adust, una nova vida
sota
l’encens i el miratge de la pròpia vida
i
es va lliurar als plaers fulgents d’uns ulls d’ivori
sota
l’estrall i la fronda dels nous pecats capitals.
A
la segona nit va comprendre que la felicitat era impossible
i
donà als mortals el terror i el goig del Purgatori:
llavors
llaurà els mots amb la sang dels Déus
i
esperà que l’aigua i l’argila habitaren els somnis
dels
homes.
Durant
la tercera nit, demanà clemència al Sant Ofici
i
sirgà els noms de l’ombra i la carn:
no
hi va haver cap resposta entre els cants proscrits de l’ànima
i
el cos vagà irredempt creant els versos i l’heretgia.
A
la quarta i cinquena nits els digué el nom al Pare,
al
Fill i a tots els esperits mentre dormien a la cambra luxosa
del
Gran Sacerdot i, després, perdonà als mortals
perquè,
efectivament, mai havien sabut el que havien fet.
Durant
la sisena nit, fart de tant d’hipòcrita i tant de xarlatà,
irat
entre tanta crueltat vinclada sota el lluent encís de l’or
i
esverat pel rostre bellíssim de la dona senzilla
que
l’esperava a la cambra prohibida
prop
del PonteVecchio, creà l’Infern:
des
de llavors el crit mai no va tornar a ser crit,
ni
la rauxa ni la brosta no van tornar a portar l’aroma d’espígol
entre
les llambordes, ni cap esguard ha oblidat mai més
que
la mort i l’estigma són l’encaix del cos entre la pols
del
viure.
Una
vegada contemplà la seua obra descansà.
I
veient-la tan imperfecta i habitada
pensà
en girar fulla i continuar-la sota el beuratge de l’escurçó
i
l’encalç d’aquella dona fiorentina brodat entre les parpelles
del desig
i
guarnit més enllà dels delmes i la desesperança:
des
de llavors l’ànima té ànima, l’heretgia sap de l’heretgia,
l’aigua
sap del glop i de la set, el mot sap el nom del mot,
la
mirada sap de l’esguard de la dissidència, la bellesa
té
carn i pedres sota la carn i les pedres de l’antiga ciutat,
el
corrent de l’Arno sap de les barques de plaer esventrant-se
contra
els cants llefrosos i llepaires
de
tots els falsos escrivans i bocamolls i profetes.
Dante,
per fi, es retirà a la cambra.
I
des d’aquella nit la paraula, tenaç i embriagadora, sap de l’home
cercant-se
entre els vastos senyorius de la misèria.
"Una altra gènesi, si us plau" Manuel Garcia Grau
