1. a. m. Allò que queda d'un foc quan, apagada la flama, és una mescla de brases incandescents i de cendra.
b. coure al caliu Coure un aliment colgant-lo entre les brases i la cendra.
2. m. [ p. ext. ] Escalf.
3. m. [ fig. ] Afició, passió, etc., extingida només aparentment.
4. m. [ fig. ] Ambient agradable, d'afecte. A la colla d'amics hi ha un bon caliu.
5. tindre caliu la terra Estar calenta del Sol.
DCVB: del llatí calīvu, mat. sign.
BOCA
DE NIT
Estime
les paraules i la vida,
la
pell
que
transpira caliu
des
de l’arrel dels ulls.
Estime
les paraules que m’estiren,
que
em premen fort el cor
i
fan que em senta viva:
acaronar
la pell de l’aire,
de
la terra que em crema.
Acaronar
paraules
és
el dia i la nit
quan
sentit els done.
Si
no m’arrapa el mot vora l’orella
les
dents em premen la llengua,
la
boca se m’asseca
i
perd el sentit l’amor cap als altres:
el
blanc que mai no s’omple mai no és vida.
"L’os
de la música", Isabel Garcia Canet)
