f. GRÀF. Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.
Etimologia: de l'àrab rízma, i este de l'àrab clàssic rizmah 'paquet'.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo valor de una raixma de paper per a servisi de la precent villa.»1703, p. 23.
1. adv. En grau considerable. Li agrada córrer alamon.
2. alamon de loc. adj. Bona cosa de. M'han regalat alamon de coses.
1. m. Persona digna d'especial consideració.
2. m. Al segle XII, persona notable o principal d'una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc.
3. m. HIST. Jurat 4.
4. m. Caporal o sobreposat d'un ofici o una confraria gremial.
5. m. Obrer o administrador d'una confraria.
DCVB: del llatí tardà prode homĭne, ‘home bo, important’.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...als proms de la villa per aver anat a fitar el bovalar de la serra.»1703, p. 17.
1. m. Acció o efecte de gastar. Enguany els gastos han sigut més elevats que els ingressos.
2. a. m. Allò que val el que algú s'ha procurat, ha consumit, etc. Fer molt de gasto. Els gastos excedixen els ingressos. Els combustibles suposen un gran gasto de petroli.
b. gasto agregat ECON. Import agregat dels béns i servicis que són adquirits pel conjunt de la població per al consum o la producció.
3. gasto públic ECON. Volum dels gastos fets per l'administració per a satisfer les necessitats col·lectives.
4. gastos de representació DIPL. Assignació complementària concedida a determinats alts càrrecs públics destinats a mantindre el decòrum que comporta el seu exercici.
DCVB: de gastar, del llatí vastare, ‘devastar, fer malbé’, probablement amb contaminació del gòtic wastjan que ha determinat la conversió de la v- inicial en g o gu.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo gasto de les gallines del convent acostuma dar dita villa en Nadal y Pasqua de resurechtió..»1703, p. 18.
1. f. Allò que es dona a un altre per a socórrer una necessitat o per caritat.
2. f. REL. Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
DCVB: castellanisme.
Etimologia: del llatí eleemŏsyna, mat. sign. i y este del grec ἐλεημοσύνη eleēmosýnē.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...al reseptor del ospital de Valéntia per altres tantes ne acostuma la present villa donar de limosna tots anys.»1703, p. 17.
No l'arrepleguen els diccionaris normatius, però està documentada en el CIVAL des de 1613 com a 'limosna' o 'llimosna', tant l'una com l'altra deuen tindre la mateixa pronunciació.
f. Sentir enyorança, sentiment de tristesa o dolor per l'absència, la pèrdua, d'alguna persona o cosa que no has viscut. Veent les fotografies de la boda dels meus pares sentia anemòia.
Terme de John Koening en The dictionary of obscure sorrows.
Formada per les paraules gregues 'anemos', vent, i 'noos', ment.
m. Nul, incobrable. Paraula desconeguda. Podria ser deformació de la paraula llatina nihil que significa res, nul.
Llibre de Claveria de Bocairent 1703-1707 (AMB).
«...se li admet en data once lliures y un sou que han importat los níquills y ittem duplicat com consta de la memòria feta per dit es(criv)à. Y fermada per dits juigues contadors y possada dita memòria posada juntament ab les àpoques.» (p. 51).
«...se li admet en data sis liures, dos sous y sinch dinés que han importat los níquills en lo present añy com consta per huna memòria examinada per los Jugues contadors y fermada y posada dita memòria juntament a les àpoques.» (p. 78).
«...se li admet en data quatre liures, denau sous y dos dinés que han importat los Níquills en lo present añy 1705, com consta per huna memòria examinada per los juges contadors y firmada y possada dita memòria juntament ab les àpoques.» (p. 115).
«...se li admet en data sinch lliures, once sous y deu dinés que an importat los níquills en lo precent any 1705. Com consta per una memòria examinada per los guichgues contadors y firmada y posada dita memòria juntament ab les àpoques.» (p. 176).
|
Martí Gadea, diccionari, DGMG [1][níquil] Níquil. adj. Nulo, incobrable. ∥ adj. El deudor insolvente. |
[1]
DGMG Martí y Gadea, Joaquín, Novísimo
diccionario general valenciano-castellano […], Imprenta de José Canales
Romà, Valencia, 1891.