1. a. f. Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que servixen per a subjectar-lo al cap de l'animal.
b. f. [ esp. ] Regnes.
c. anar a tota brida (o a brida abatuda ) Anar molt de pressa.
d. donar brida (a un cavall, etc.) Afluixar-li la brida perquè córrega més.
2. a. f. Cinta, cordó, corretja, que té una certa semblança amb una brida per la seua forma o els seu ús.
b. f. TECNOL. Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per a limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una ferramenta a una màquina.
c. brida d'emportament TECNOL. Peça que en el torn comunica el moviment del plat a la peça col·locada entre punts.
3. f. CONSTR. Argolla 3.
4. f. ANAT. Adherència patològica en forma de filament o de membrana que s'establix a conseqüència d'algun procés inflamatori.
DCVB: del gerànic. bridel, mat. sign., per via del francés bride segons Wartburg FEW.
