1. a. f. BÍBLIA/REL. Carisma en virtut del qual els apòstols parlaren les llengües estrangeres el dia del Pentecostés.
b. f. BÍBLIA/REL. Carisma en virtut del qual s'entenen els sons inintel·ligibles dels que són posseïts per l'Esperit.
2. f. PAT./PSIC. Llenguatge en idiomes desconeguts o inventats, que es presenta en els estats hipnòtics i psicopàtics, en els èxtasis i en els estats mediúmics.
També s'usa per a referir-se a l'habilitat natural de determinades persones per a aprendre o parlar idiomes, do de llengües.
TLF: L'origen de la paraula l'hem de buscar en el grec glossa (γλώσσα) que significa 'llengua', més l'element -lalia també pres del grec (λαλια) que significa discurs o xarrada.