Entrada destacada

subet

1.  m.  Accés de son. 2.  m.  Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet. DCVB:   de l'àrab subā...

dijous, 10 de març de 2022

subet

1. m. Accés de son.

2. m. Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet.

DCVB: de l'àrab subāt, mat. sign. 

El DNV recull la forma 'sobec' i es referix en la segona accepció a una dormida curta, una becada. Així ho recull també el DCVB en la tercera accepció, però la segona fa referència a una son profunda, forta i irresistible, la forma més antiga recollida en el DCVB com a 'subec' es referix a una son letàrgica i cita l'Spill de Jaume Roig amb la forma 'subet'.

A Bocairent sempre he sentit eixa paraula per a referir-se a la mort o a la son que provoca la mort. «-¿De què s'ha mort? -Li ha agarrat un subet.» Una busca en el CIVAL de les formes 'sobec' i 'subet' ens demostra que hi ha més usos de 'subet' que de les altres formes i un exemple d'Emili Casanova en el model lingüístic de Jordi Valor porta com a exemple: 'subet que el mata'. Un altre de Francesc Mompó diu: «Quan veja que tots els exàmens estan perfectes li donarà un subet –comentà el fantasma d’Ofèlia.»