1. v.
tr. Amagar,
especialment en un forat, racó, etc.
El xiquet havia entaforat la clau en l'armari dels joguets.
2. a.
v.
pron. Amagar-se.
Quan s'entafora no hi ha manera de trobar-lo.
b.
v.
pron. [fig.]
No
tenen casa: no sé on pensen entaforar-se.
3. v.
pron. Encastar-se.
Va entaforar-se la boina i va llançar-se al barranc.
DCVB: sembla que pot explicar-se com una metàtesi de enforatar, derivat de forat; però també sembla relacionable amb el verb arcaic tafurar, que trobam en Febrer Inf. viii, 114.
«que buscaven a cegues algun replec de la roba on poder
entaforar-se» Isabel-Clara Simó, El Mas
del Diable.
