1. a.
f.
Fet
de caure, de destruir-se, una construcció.
Accelerar la ruïna d'un edifici. El pont, la torre, amenaça ruïna.
b.
f.
pl. ART Restes
d'un o més edificis arruïnats.
2. a.
f.
[fig.]
La
ruïna d'un imperi, d'un país, d'una família.
b.
f.
[fig.
i
esp.]
Pèrdua
total o quasi total dels béns de fortuna.
c.
ser
(algú)
una
ruïna
Estar físicament o moralment del tot decaigut, no ser ni una ombra
del que era.
DCVB: del llatí ruīna, mat. sign.
