f. Acció de pansir o semar, que s'ha tornat musti. La mustiesa de les flors ha sigut causada per la falta d'aigua.
DCVB: de musti, del llatí *mustĭdu, ‘mostós’ (REW 5780). La forma catalana normal és musti o mústii; aquesta ha sofert un desplaçament d'accent en mallorquí, convertint-se en mustíi (cas análeg al de nuvi i novíi); la forma continental musti s'ha reforçat amb un so final -k convertint-se en mústic; aquesta c final pot venir de l'analogia de místic, però també pot esser una formació regressiva damunt el verb mustigar, en el qual la -g- infixa hauria estat interpretada com a formant part del radical del mot.
