1. f. MAR. En les embarcacions de vela, plataforma situada en la part alta dels pals que servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d'allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s'hi situara el serviola.
2. f. Cistella d'espart, de palma, etc., redona, de poca alçària i generalment sense anses. Cofa de raïm.
3. f. Copa, part del capell en què entra el cap.
4. f. Còfia.
DCVB: de l'aràbic kuffa, ‘senalla’.
«En les aigües del port serpentejaven les línies roges,
com si en el fons es divertiren els peixos disparant coets voladors; brillaven
les llanternes roges en el bosc de pals, uns discrets amb la sobrietat de la
marina mercant, uns altres amb cofes i metralladores; i dalt, sobre els
baluards, en la ciutat baixa purament europea, destacaven amb resplendor
d’incendi les fatxades dels cafés cantants, les grans botigues i els bulevards
travessats pel negre formigueig i veloços carruatgets amb tendals de llenç
blanc.» Flor de Maig, Vicent Blasco Ibáñez.
