m. Estat de la persona que està ensonyada, ensonillada, que té son.
«És imprescindible superar prejuís lingüístics larvats en una etapa de temptejos i vacil·lacions, sovint reforçats amb ensonyaments puristes i pretensions literaturitzants, i passar a usar la llengua amb criteris pragmàtics, d’acord amb models de referència ajustats a les necessitats reals actuals.» Josep Lacreu, Normes, normatives, criteris.
