m. Cabàs pla d'espart, com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les.
DCVB: evidentment cal relacionar cofí amb el francés coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb i llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).
«Això són figues d'un altre cofí.» Variant de "Això són figues d'un altre paner", que s'usa per a referir-se a algú quan s'està desviant del tema,
