adj. Relatiu o pertanyent al sincretisme, tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
DCVB: sincretisme prové del grec συγκρητισμóς, ‘aliança contra un enemic comú’.
«Els consensos socials són necessaris per a assentar les bases de la convivència. Però no sempre resulta fàcil d’assolir-los. Cal voluntat i predisposició de les parts. Consensuar sempre implica fer renúncies, i a vegades, quan les posicions respecte a un tema estan molt polaritzades, resulta difícil trobar un espai comú de convergència. És més còmode recloure’s en els propis plantejaments i pensar que s’està en possessió de la veritat. En alguns casos, és cert, no és possible adoptar un sincrètic terme mitjà que permeta la confluència de posicions divergents.» Josep Lacreu, Un clau en trau un altre.
DCVB: sincretisme prové del grec συγκρητισμóς, ‘aliança contra un enemic comú’.
«Els consensos socials són necessaris per a assentar les bases de la convivència. Però no sempre resulta fàcil d’assolir-los. Cal voluntat i predisposició de les parts. Consensuar sempre implica fer renúncies, i a vegades, quan les posicions respecte a un tema estan molt polaritzades, resulta difícil trobar un espai comú de convergència. És més còmode recloure’s en els propis plantejaments i pensar que s’està en possessió de la veritat. En alguns casos, és cert, no és possible adoptar un sincrètic terme mitjà que permeta la confluència de posicions divergents.» Josep Lacreu, Un clau en trau un altre.
