f. Fet d'acompanyar un fenomen un altre fenomen. Concomitància d'idees, de gusts, de símptomes.
DCVB: pres del llatí concomĭtantĭa, ‘acompanyament’.
«En dos llengües formades a
partir de la mateixa matriu, com és el cas del valencià i el castellà, que
presenten tantes concomitàncies i avatars històrics compartits, és normal que
hi haja evolucions lèxiques paral·leles.» Josep Lacreu, Almorzar i altres castellanismes.
