1. m. ANAT. Tou de la cama, format pels músculs soli i bessons.
2. m. [ fig. ] Lentitud i indolència en les operacions. És molt lent, té un panxell per a fer les coses que per a què.
DCVB: derivat de panxa, del llatí pantĭce, mat. sign. que panxa.
«En este focus de riallades i insults, la que cridava l’atenció era Dolors la del Retor, una bona mossa millor vestida que les altres, que es recolzava amb una certa negligència en una pilastra del burot, amb els braços arrere, arquejant el pit robust i somrient com un ídol satisfet quan els hòmens es fixaven en les seues sabates de cuiro groc i la superba arrancada dels panxells, coberts amb unes calces roges.» Flor de Maig, Vicent Blasco Ibáñez.
2. m. [ fig. ] Lentitud i indolència en les operacions. És molt lent, té un panxell per a fer les coses que per a què.
DCVB: derivat de panxa, del llatí pantĭce, mat. sign. que panxa.
«En este focus de riallades i insults, la que cridava l’atenció era Dolors la del Retor, una bona mossa millor vestida que les altres, que es recolzava amb una certa negligència en una pilastra del burot, amb els braços arrere, arquejant el pit robust i somrient com un ídol satisfet quan els hòmens es fixaven en les seues sabates de cuiro groc i la superba arrancada dels panxells, coberts amb unes calces roges.» Flor de Maig, Vicent Blasco Ibáñez.
