1. a. v. tr. Esgarrar.
b. esguellar la grua Desbaratar un projecte.
2. a. v. tr. Arrancar d'una planta o un arbre (una branca). Repenjant-s'hi, han esguellat una branca del pi.
b. v. tr. Partir (un cos fibrós) segons la direcció de les seues fibres.
3. v. pron. Esguellar-se una tela, una branca. Esguellar-se de riure.
«Sí, recorda't del teu creador
abans no es trenque el fil de plata
i el llantió d'or s'esguelle,
abans no s'estavelle la gerra a la font
i la corriola del pou es talle,
abans la pols no torne a la terra,
el lloc on era,
i l'alé de vida retorne a Déu,
ell que l'havia donat.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.»
Bíblia, Cohèlet o Eclesiastés, 12-6-8.
