1. m. Cadascuna de les menjades d'una certa importància que es fan diàriament a hores fixes. Fem tres àpats cada dia. No vull que menges res entre àpat i àpat.
2. a. m. Menjada, generalment solemne i abundant, que es fa per a celebrar una festa, un esdeveniment important, etc. L'àpat de l'aniversari.
b. àpat fred Menjada lleugera, composta generalment de plats freds, que se sol servir al migdia, en lloc del dinar, en festes i recepcions. Després de l'entrega dels guardons, se servirà un àpat fred.
DCVB: incerta. Montoliu proposà (Est. Univ. vi, 291) el llatí appastu ‘acte de pèixer’, però s'hi oposa la fonètica pel fet de la pèrdua de la s i pel canvi d'accentuació, sense que hi valga suposar una accentuació llatina *áppastu, que seria inexplicable (cf. O. J. Tallgren en Neuph. Mitt. xvi, 20). Griera afirma (BDC, xvii, 131 i ss.) que àpat ve del grec-llatí agăpe ‘sopar’, ‘sopar de germanor entre els primitius cristians’. Ben diferent és l'opinió de Spitzer (AnIL Cuyo, ii,10), segons la qual àpat seria un postverbal amb transposició d'accent, format damunt un verb que no consta que existeixi en català, però sí en provençal modern: apatià, ‘assaciar’, derivat de pàtis, patus, ‘pasturatge’ (del llatí patŭus). Cal que reconeguem que aquesta teoria no és més convincent que les exposades anteriorment.
