1. a. v.
tr. Prendre
o emportar-se violentament. Els invasors arraparen totes les coses de valor que
trobaren al seu pas.
b.
v. tr. Prendre, emportar-se, especialment la mort o un estat d'èxtasi.
2. a. v. tr. Esgarrar lleugerament la pell (d'una
part del cos) amb les ungles, les urpes. Els coloms em van arrapar els braços.
b.
v. tr. Els gats arrapen.
3. v. tr. [ p. anal. ] Esgarrar lleugerament (una superfície).
Les gallines arrapaven la terra. Esta ploma arrapa el paper.
4. v. pron. Agarrar-se fortament a una cosa, a una persona,
a una idea. El conductor es va arrapar al volant. L'herba s'arrapa a la paret.
S'arrapà a mi desesperadament.
5. v. tr. [ fig. ] Aconseguir alguna cosa, especialment
per mitjans il·lícits o poc delicats. Hem aconseguit arrapar-li un augment de
sou.
6.
d'arrapa i fuig De pressa i corrents. Va fer els deures d'arrapa
i fuig i se n'anà a jugar.
DCVB: del romànic *arrapare <germ. hrapōn ‘arrancar’, ‘pendre violentament’, segons Diez EWb 264 i Meyer-Lübke REW 7057.
